Recomendaciones

El Teatre Akadèmia acull la trobada d’alt nivell religiós entre l’anterior Papa (Benet XVI) i el nou Papa (Francesc). Les reunions s’escenifiquen als Jardins del Castel Gandolfo o tot admirant la bellesa de la Capilla Sixtina. Unes llargues estones d’intercanvi dialectal entre les dues figures que posen a prova els arguments i valors de l’església catòlica. L’espectacle consta dels dos personatges religiosos i tres personatges secundaris que li donen el dinamisme necessari a la peça. «El Papa» és un espectacle molt estàtic i se li dona molta més importància a la paraula que no pas als moviments. Totes les paraules que surten dels actors, tots aquests discursos personals entre els dos s’acompanyen amb unes projeccions a les, ja icòniques, voltes […]

L’eutanàsia a Espanya és legal des del 25 de juny de 2021, convertint-se en el sisè estat del món en reconèixer aquest dret. La primera persona que es va acollir a la Llei de l’eutanàsia va ser una dona de vuitanta-sis anys, que patia una malaltia en fase terminal. 2009 Marcos Ariel Hourmann va ser el primer metge acusat d’homicidi a Espanya per aplicar l’eutanàsia a una dona de vuitanta-dos anys que va demanar la seva mort davant el patiment d’una malaltia irreversible. Marcos va ser acusat d’homicidi, però mai es va arribar a celebrar el judici. Han passat quasi disset anys i ha decidit sotmetre el seu cas al veredicte del públic portant aquesta història a escena amb l’obra […]

Ja em perdonareu els experts en dansa, potser les paraules que faig servir per descriure el que vaig viure a la Sala Versus no són les correctes. M’agradaria tenir la capacitat textual i analítica suficient per descriure exactament què vaig sentir durant aquella hora. El que fa la companyia Kiko López és una cosa que et deixa amb la boca oberta tota l’estona. L’espectacle WE està basat en dues peces separades, però que podrien tenir la seva relació juntes. La primera, «Wiwbak», és el descobriment, la innocència, el palpar les coses noves. Kiko López encarna una figura aliena al seu voltant i es mou per la sala a ritme de diferents estils musicals per acabar ballant i transformant-se en una […]

Si això és un cavall és un espectacle teatral, escrit i interpretat per l’actor Maurici Biosca (exmembre de la Cia. Pocaconya i cofundador de la Fundació P. Miranda) que després de deu anys convivint entre cavalls lliures i fent pedagogia, torna als seus orígens per donar-los veu. El resultat és un text que parla de com som, com actuem, com ens sentim els humans i alhora ens anima a reconnectar amb els nostres orígens per poder ser o sentir-nos una mica més lliures. Aquest és un monòleg que Maurici ha escrit i interpretat, per aquest motiu es veu que s’ho està passant d’allò més bé a l’escenari. Aquest és un monòleg que ens parla amb veu d’un cavall de com […]

El conocido director de “La Calòrica”, Israel Solà, debuta en solitario como director y dramaturgo sin Joan Yago. No he podido evitar pensar en la similitud con otra obra también estrenada en la Flyhard: “Ovelles”. En las dos los personajes son tres hermanos (en este caso, hermanas) que se encuentran para celebrar un acontecimiento, en un caso era recibir una herencia y en éste la solicitud de un óvulo por parte de una de las hermanas a otra para poder tener un hijo. En los encuentros entre hermanos aparecen temas que no han visto nunca la luz, relaciones incomprendidas, desconocimiento de la situación de los demás, pasados oscuros y no hablados, presentes alejados. Israel Solà realiza un trabajo de artesanía […]

L’obra Vanya and Sonia and Masha and Spike de Christopher Durang es va estrenar al McCarter Theatre de Princeton (Estats Units) el 2012 i va passar per Broadway el 2013. Ara es pot veure per primera vegada a l’estat espanyol, al teatre La Villarroel de Barcelona sota la direcció de David Selvas. L’actriu Cristina Genebat l’ha adaptat i traduït al català amb el títol de La meravellosa família Hardwicke. En el repartiment algunes de les integrants de la companyia T de Teatre (Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta), els joves actors (Alejandro Bordanove i Paula Jornet) i l’actriu argentina Lide Uranga. Ells són la Masha, la Sònia, en Vània, l’Spike, la Nina i la Cassandra. Tots ells personatges prototípics de […]

Coger un texto de Lorca siempre es un acierto, y las palabras de Bernarda Alba son sinónimo de emociones a flor de piel. Paula Errando coje estas palabras y, de forma atemporal, las traslada a una adaptación moderna. Lo más interesante de esta propuesta es el riesgo que considero que es eliminar, más que el personaje, el texto de la madre, Bernarda, y todo y este riesgo, el resultado de esta propuesta es magnífico. Las jóvenes actrices están en escena a lo largo de toda la función, y hacen que la obra se haga corta y te quedes con ganas de conocer más las vidas de las hermanas que creó Federico García Lorca. No te la puedes perder, sobre todo, […]

«El Papa» és un duel dialèctic entre el papa Benet XVI, representat per Lluís Oller, i el papa Francesc, Xavier Boada. Dos mons oposats, dues vides diferents, marcades pels orígens vitals, que es porten a l’escenari amb tot el seu pes, però que emociona poc, molt poc a l’espectador. D’entrada, la introducció de l’obra, en què es presenta el turment del papa Benet XVI, que anuncia que vol abdicar, es fa llarg, lent i dens. És una introducció que ja anticipa la monotonia que hi haurà a les parts següents de l’obra: el nus, en què hi haurà enfrontat els dos personatges, i el final, quan el papa Francesc aconsegueix que el conclave el voti. El personatge representat per l’actor […]

Anthony McCarten es un dramaturgo y guionista neozelandés especializado en biopics. Es conocido, sobre todo, por haber escrito películas como La teoría del todo, sobre la juventud de Stephen Hawking, La hora más oscura, sobre Winston Churchil, o Bohemian Rhapsody, que explicaba la historia de Freddie Mercury y el grupo Queen. En el 2019 estrenó Los dos papas, donde confrontaba las figuras del Papa Benedicto XVI y el Papa Francisco poco antes de la elección del segundo. La vimos en el cine con los rostros de Anthony Hopkins i Jonathan Pryce, y ahora nos llega en una versión teatral que se toma sus licencias respecto al guión pero que básicamente explica el mismo y mantiene las conversaciones más recordadas: la […]

És imprescindible seguir posant en valor, i no deixar de fer-ho, la labor que la Badabadoc duu a terme a Barcelona. Des de la seva creació ha esdevingut un canal per a portar-nos teatre argentí rellevant que, d’altra manera, romandria invisible per als espectadors catalans. Aquest cop, des del Teatro Moscú de Buenos Aires arriba un text de Lisandro Panelas, interpretat per ell mateix i dirigit per Ana Scannapieco. El tipo és teatre unipersonal, amb un personatge sobre l’escenari que al llarg de gairebé una hora mirarà de fer memòria per a explicar-nos una història (la seva) d’amor, d’obsessió en què hi acabarà aflorant el masclisme soterrat i incrustat al comportament de tants homes. El text és un exemple de […]

«Cartes d’amor» és això. Un títol que ho diu tot. Res a amagar, tot exposat. Són cartes que s’escriuen des del cor, des de la sinceritat. L’Andrew i la Melissa s’escriuen anys i anys. Començant per al moment que un no sap com gestionar les emocions i les relacions, fins que els anys han passat i els llaços són més forts i sincers que mai. «Cartes d’amor» és la biografia de dues persones que la vida els porta per camins totalment oposats al que el destí els preparava quan eren petits i començaven a cartejar-se. És una evolució vital amb un registre totalment contrari al que estem acostumats a veure i sentir. A través d’escrits, però amb mirades i interlocucions […]

Es un texto del guionista y dramaturgo Anthony McCarten “The Pope” que fue llevada al cine por Fernando Meirelles (2019) con el título “The Two Popes”. Son muy escasas por no decir nulas, las obras de teatro que tratan de política eclesiástica. Es un mundo muy cerrado al que no se puede acceder fácilmente. Sin poder evitarlo nos remontamos a siglos atrás para adentrarnos en las profundidades pontificias más oscuras y las guerras en las que se enzarzó la Iglesia para defender su inmutable e inviolable manera de pensar. Por eso creo en el interés que despertará este diálogo entre los últimos dos Papas en vida, uno de los cuales, Benedicto XVI renunció al papado, lo cual sorprendió mucho ya […]

Fins no fa gaire, en uns temps en el que no tots els ciutadans portaven Internet a la seva butxaca, era habitual trobar-se amb homes d’una edat -relativament- avançada que portaven amb ells vells transistors en els quals sintonitzaven emissores on era habitual escoltar a la Concha Piquer, Juanita Reina o la gran Sara Montiel. Per a nosaltres, aquesta trobada sovint esdevenia com una mena de retrobament amb un membre oblidat de la nostra família, com un avi o tiet llunyà, que feia ja massa anys que havia fet les maletes i s’havia vingut cap aquí, però que encara enyorava la terra que l’havia vist nèixer i escoltava amb delit una música que li transportava a altres temps en els […]

L’espectacle We són dues peces de dansa individuals però amb un lligam entre elles. Per un costat tenim Wiwbak, un sol interpretat pel coreògraf i ballarí valencià Kiko López i una segona peça Etéreas, interpretada per tres ballarines (Anna Asensio, Esther Calderón i Miriam Salvador) Wiwbak és una fusió entre teatre gestual, clown, dansa urbana i dansa contemporània. En aquesta peça descobrim a un personatge solitari, fràgil, vulnerable, que a través del joc descobreix la bellesa del seu jo interior. A través de la seva mirada descobrirem el nen que hi ha dins seu. Mitjançant la pantalla d’un llum, amb el que juga i experimenta, apareix el seu altre jo interior. Wiwbak és una peça que desperta tendresa. És un […]

Chejov estrenó “Las tres hermanas” en 1901. En la Rusia prerrevolucionaria y en un pueblo de provincias, la familia Prozorov recibe habitualmente a los militares destacados en este lugar lleno de aburrimiento y nostalgia y cuyos personajes desean marcharse a un lugar mejor. Como dice Irina en un momento de la obra, “la vida nos ha ido ahogando como las malas hierbas”. Moscú es el sueño insatisfecho de muchas frustraciones. Tuve ocasión de ver esta obra la temporada pasada bajo la dirección de Julio Manrique con un gran despliegue de medios y todos los personajes al completo. Asistimos ahora a una muestra minimalista reescrita por Sanchís Sinisterra y dirigida per Raimon Molins. Es una pieza deliciosa que con el título […]