La proliferació de coach, teràpies alternatives, gurus, pensament positiu i experts en felicitat mereixia una obra com Teràpia integral. En aquest espectacle, basat en un curs d’elaboració de pa, tots els ingredients tenen la seva equivalència i el seu símil en el món dels traumes.
Alhora també els protagonistes de l’obra duen al curs alguna ferida interna que resoldre. I aquesta ferida, òbviament, és també la nostra: el pas del temps, dubtes existencials, mals d’amor i sexualitat frustrada. I en la mesura que vagin elaborant el pa – amassar, esperar, utilitzar la massa mare – aquests traumes aniran aflorant. Però no només els dels alumnes. Aquí, de traumes n’hi ha per donar i vendre. I fins i tot el que cura traumes està traumat!
Els actors executen el seu paper a la perfecció –destaco personalment el paper de Roger Coma– per tal de crear aquell delicat equilibri entre la intensitat i la lleugeresa i el parlar seriosament des de l’humor. A vegades però, el text es queda a mig camí sense tocar la profunditat ni la rialla que –al meu entendre– es busca. I és que no és fàcil encetar un meló d’aquesta envergadura –egos, teràpia, traumes i nens interiors ferits – i sortir-ne plenament reeixit. I més quan Lapònia (escrita pels mateixos dramaturgs) ens havia deixar les expectatives tan altes! Això sí, l’obra és molt encertada a l’hora de destapar el gran negoci de la felicitat i del creixement personal. I és que sembla a ser que ara, tots hem de buscar un coach. Potser perquè els necessitem. Potser perquè en mirem massa el melic. Segurament per ambdues coses.
