Catalina Florit i la companyia AFLEL Teatre segueixen amb el compromís de donar veu a les silenciades. Després de fixar-se en la invisibilització de les dones grans a Batec, ara, a Retrat(s), posen el focus sobre la salut mental amb perspectiva de gènere.
Què passa quan les dones veu a les persones que han estat callades? Una obra sobre les dones i la seva salut mental. És una investigació a través de la salut mental femenina a partir del llibre “Mujeres y locura”.
Ens expliquen diferents casos de dones i com s’han vist en diferents moments afectades. Teatre documental, donant veu a aquelles persones que la societat no els ha deixat parlar. Deixen conclusions i moments de pensament crític sobre d’on venim, on estem i cap a on anem.
Son petites històries amb un objecte que les representen. Algunes més punyents que altres, però totes amb un mateix eix vertebrador: la dona i la salut mental L’obra indaga sobre els trastorns alimentaris, les addicions, la sexualitat, la depressió, la depressió postpart, en total deu històries diferents amb un element en comú, la dona, l’estigma i la salut mental.
Tot i que hi ha moments íntims, i d’altres esfereïdors no vaig poder entrar totalment en l’obra. Veiem moltes guerres internes, lluita contra els mateixos fantasmes i com ens afecten. Possiblement, moltes històries pel temps que tenim i no queden aprofundides..
Pots veure la resta de la meva opinió al següent enllaç
