Després de l’èxit de la pel·lícula francesa Los chicos del coro era evident que tard o d’hora els amants dels musicals es delatarien amb una adaptació sobre els escenaris. I arribat ja aquest moment, després dels anys d’espera, les expectatives personals han estat a l’alçada. Un musical de gran format és sempre motiu d’admiració, però en el cas dels nens, resulta encara més entendridor. En aquest sentit, la direcció musical de Rodrigo Álvarez ha donat bons resultats. Per contra, les actuacions dels adults no han sigut sempre igual de brillants i fins i tot, algunes es poden considerar sobreactuades.
Sigui com sigui, els petits desajustos que pot travessar l’obra són compensats amb escreix amb el conjunt de veus i el missatge esperançador que ens arriba des d’un internat caòtic que un professor (Manu Rodríguez) aconsegueix reformar: amb dedicació i amor es possible fer canviar les coses. Finalment, la decisió presa per part de direcció (Juan Luis Iborra) d’incorporar nenes a l’espectacle, ajuda a donar proximitat en el context actual i ser una proposta encara més familiar. No sempre es té ocasió de gaudir d’una obra apta tant pel públic adult com per l’infantil.
