Los chicos del coro és un musical de gran format ambientat a la França de 1949 durant la postguerra mundial.
L’acció transcorre en un internat per nois anomenat Fondo del Estanque, una institució que gira sota el lema «acción -reacción».
El millor del musical és que té la seva pròpia coral (l’escolania de los chicos del coro). S’ha de dir que les veus de tots els nens són espectaculars! Sobretot destacaria les veus de les quatre nenes, la d’Iván Clemente i la de l’actor que interpreta a Pierre Morhange.
La posada en escena i els canvis d’escenografia estan molt ben trobats.
Les interpretacions dels actors adults m’han semblat irregulars.
La millor interpretació, des del meu parer, ha estat la de l’actor Jesús Castejón en el paper de Clément Mathieu.
El so hauria de millorar ja que ha fallat bastant al llarg de la funció.
La música és meravellosa; i tot i que està enregistrada, aquest musical compta amb el pianista Nicolás Martín Vizcaino tocant en directe.
A Los chicos del coro es toquen principalment tres temes: la infància, la música i l’ensenyament.
Los chicos del coro parla d’aquells nens oblidats; parla d’innocència, d’amor, d’esforç, de solidaritat, de treball i entusiasme; parla de la vida, de la necessitat de l’art i de com la música pot canviar a les persones.
La meva valoració és de 👏👏👏👏👏 per la interpretació dels nens i nenes, sobretot pel que fa al cant.
La meva valoració de l’espectacle en conjunt és de 👏👏👏, crec que hi ha algunes coses que caldria millorar, com el so, l’afinació d’algun actor, alguna interpretació (sobreactuació i poca credibilitat) i la durada d’algunes escenes.
