Aquest cop vaig a veure un “Pigmalió” adaptat a dos únics actors que es desdoblaran en tots els personatges de l’obra. La Lloll no presenta aquest personatge (ja ho va fer fa anys amb Dagoll Dagom) però sí que té el repte d’encarregar-se de diferents papers d’aquesta auca que molts tenim al cap.
Podem veure com l’obra com una combinació de l’obra escrita de “Pigmalió“, del musical “My fair lady” que tots tenim al cap i del “Pigmalió” que va fer Dagoll Dagom. Un assaig de l’obra que vol fer la Lloll Bertran per recuperar aquest personatge.
A més tenim a Manel Barceló com a acompanyant de luxe, que a més d’actuar ens delectarà, sense cap mena de problema, cantant i amb passos de ball. Això si, deixant-nos amb la boca oberta.
Una iniciativa de la Lloll que Marc Rosich ha pogut fer un bon treball de dramatúrgia amb aquesta forma de presentar-nos els actors i tots els personatges de l’obra. Dirigida pel mateix Rosich i acompanyat de Jordi Andújar a l’hora de dirigir-la.
Tot i situar-nos en la sala d’assaig on la Lloll prepara la nova obra acompanyada per Barceló per la tornada als teatres de la nova versió de Pigmalió, el pressent i el passat es van barrejant amb algunes pinzellades de l’obra de Cukor, amb la versió de Dagoll Dagom i el text. Tot plantejat amb petits apunts del que va succeir en cada una de les representacions.
Podeu veure la resta de la meva opinió a l’enllaç
