Recomendaciones

Aquest va ser el projecte escollit pel públic a la Caravana de Tràilers 2016 per ser desenvolupat i exhibit en el Festival del 2017; nosaltres llavors vàrem estar presents i els nostres vots no van ser per aquesta proposta, que llavors tampoc ens va convencer. Un fet autobiogràfic treballat amb un caire col·lectiu, parla de suor i d’esforç de gimnastes russes, dels xantatges emocionals que ens fem a nosaltres mateixos, de les trampes que ens posem, de com deixem passar l’hora de fer moltes coses, de com ens convertim en «el nostre darrer enemic». Definida com una mena de road movie, que per nosaltres ha resultat força confús; un homenatge als éssers sensibles d’aquest món, que ha començat amb unes […]

Empieza a ser evidente que Agatha Christie está de moda en nuestros escenarios. Después de los éxitos de montajes como La ratonera o Testigo de cargo, se suma al reciente estreno de La visita inesperada esta nueva versión de la clásica novela Diez negritos. Se tiene que reconocer, de entrada, que el inconfundible estilo de la escritora inglesa es un género en sí mismo y, por lo tanto, hay que valorarlo con sus propias reglas. Las trampas, el exceso de información, los giros repentinos o los personajes estereotipados no son, en este contexto, elementos cuestionables sino piezas de un juego cerrado que, a pesar de sus trucos, logra funcionar muy bien. Y no quedará ninguno es un digno pasatiempo, dirigido […]

Pot ser perquè me n’havien parlat tan bé, que m’esperava molt més d’aquesta proposta. Estic totalment d’acord en que totes tres actrius (Emma Vilarasau, Mar Ulldemolins i Imma Colomer ) fan una feina excel·lent, sobretot l’Imma Colomer , que últimament no deixa de sorprendre’m positivament. Estic d’acord que en Pau Miró fa una feina de direcció molt acurada. Estic d’acord que l’escenografia , il·luminació i posada en escena són fantàstiques. Però que voleu que us digui, a mi no m’ha acabat de convèncer. La proposta d’aprofundir sobre l’ètica periodística, i mostrar-nos la seva part més obscura , com poden ser els interessos personals, la manipulació de les notícies, la falta d’escrúpols i l’ambició dins el món periodístic (aplicable a qualsevol […]

Per tercer any consecutiu, la Sala Muntaner acull el Barcelona Gay Men ‘s Chorus, un sorprenent espectacle de música coral composta per més de 40 veus masculines, sota la direcció de Luc-Olivier Sánchez. Barcelona Gay Men ‘s Chorus és un cor format principalment per homes gais, que presenta a l’escena barcelonina una proposta musical de qualitat amb un repertori variat i una posada en escena atractiva per a la que no és necessari tenir experiència prèvia però sí mostrar compromís i actitud. “La mar de bé” són els 40 mariners, a bord d’un vaixell ple d’esperances i somnis, amb els que he passat una nit memorable. Ball, interpretació i música d’estils diversos, que van des dels més clàssics als més […]

Proposta de noves dramaturgies totalment, fa honor a aquesta classificació. Molt especial, molt conceptual, molt curiosa i res convencional. Entrada grandíssima, per a mi el millor de l’obra està ens els primers minuts: skaters que sols amb els seus cossos i amb una plutja d’imatges estàtiques que creen, ens fan viure amb ells una tarda qualsevol a la paça del MACBA. I ara incorporem els monopatins, donant moviment i so. La cosa es va activant i, en un moment àlgid, l’aparició de dos personatges! Trenquen completament l’ambient «callejero» que s’ha creat i, de quina manera! Amb una breu, senzila i magistral coreografia. Impecable seqüència de moviments que hipnotitza, per passar a un text proper, còmplice i molt irònic sobre l’época […]

Sense filtres. Podem veure a una amic o amiga de fa 10 anys sense els fitres que s’han anat construint al llarg del temps? Podem canviar aquets filtres i descobrir una nova relació? Què passa quan ens obrim a noves situacions, a noves possibiltiats? A escena, un exemple. Obra amb mooolt de text, massa per al meu gust. M’ha semblat molt explicativa i redundant, amb molta necessitat de clarificar el què es volia transmetre. Al mateix temps, moments en que l’expressió corporal ha sigut l’única protagonista, i que deien més, que ho deien tot. Molt ben trobats, molt bonics. Hi ha escenes divertides i ben jugades, amb complicitat amb el públic i que han omplert la sala de rialles. Tot […]

Con un reparto entregado y una historia repleta de humor negro, el nuevo espectáculo dirigido por Iván Morales, que ya nos había sorprendido con propuestas tan interesantes como Wasted o Cleòpatra, vuelve a adentrarnos en un universo tan lúdico como enfermizo. En este caso, se trata de una obra escrita por el exitoso dramaturgo angloirlandés Martin McDonagh que combina una serie de elementos macabros y un trasfondo dramático con chistes truculentos y un simpático patetismo. Morales decide aprovechar el gran talento de sus intérpretes en favor del entretenimiento, consiguiendo todo un recital de magníficas payasadas de la pareja Oriol Pla y Pol López. El lucimiento de los dos actores, en este sentido, es notable, gracias, en gran parte, a su […]

La Sala Fènix és un dels pocs llocs de Barcelona on es pot gaudir d’espectacles de titelles per adults. Aquest any dins la seva programació, tinc especial interès d’anar a veure dos cicles que estan dedicats al món dels titelles. El primer és “Retrospectiva de l’obra de Jordi Beltran”, en el que es podran veure tres dels seus espectacles: “Antologia” (1987), “¡Azúcar!” (2011) i “Poemes visuals” (1994), El segon és “Cicle Ànima”, en el que podrem veure quatre espectacles d’altres països del món, com “Punch and Judy” (Irlanda), “Colgando de un hilo” (Itàlia), “El juego del tiempo” (Chile) i “Retretre Cabarete” (Madrid); aquest últim el vaig poder veure fa un parell d’anys al parc de la Ciutadella en el MAC […]

Kolmanskop es un montaje de una gran belleza, cargado de poesía y visceralidad. En un espacio escénico dominado por unas lianas de lana que nos transportarán a diferentes escenarios, Laura Tamayo se interroga sobre el sentido de una existencia a la que intenta dar forma a través de diferentes historias que acumula en su cuerpo. Con una puesta en escena precisa y evocadora, y una intérprete potente y valiente en escena, Kolmanskop es uno de aquellos montajes para ir a disfrutar con los ojos y la piel, para dejarse interrogar y para disfrutar de la incertidumbre. Más información a Sueños de teatro

[…] La protagonista de esta historia no es cirujana pero sí es médica – en femenino sí, tal y como indica el diccionario panhispánico de dudas- .Además de la bisabuela de una de las actrices, Dolors Aleu fue la segunda mujer española en conseguir licenciarse en medicina, y la primera que logró ejercer de ello durante años. La dramaturga Anna Maria Ricart parte de su relato para hacernos reflexionar sobre el papel olvidado de la mujer en la historia. Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-barbes-de-balena/

La Villarroel ens porta un text del recent guanyador del premi al millor guió del Festival de cinema de Venecia. Es tracta de Martin McDonagh, un autor no excessivament conegut al nostre país, però que fora de les nostres fronteres s’ha convertit en l’autor anglosaxó més representat a l’Amèrica del Nord després de Shakespeare. Gairebé res!! Tot i això, si ens remuntem dinou anys enrere, a la mateixa Villarroel es va estrenar amb èxit l’òpera prima d’aquest dramaturg, La reina de la bellesa de Leenane, una de les peces teatrals que guardo molt gratament dins la meva memòria. En aquesta ocasió, el text no és tan rodó com ho va ser llavors i trobo que està innecessàriament dilatat, però alhora […]

Sóc un conjunt de sentiments, emocions, desitjos, inquietuds, una barreja de moltes coses. Sóc conseqüència del que sóc, del que faig i del que no faig, del que puc fer i del que no puc. Jo sóc el conjunt de coses que em defineixen. «Kolmanskop» és aquell lloc desèrtic on estan amagades les infinites històries que defineixen la nostra identitat. Històries que es van acumulant. Capes i capes de vivències que ens van cobrint mica en mica fins al punt d’enterrar la essència de nosaltres mateixos; aquell punt, en que una es pregunta …qui sóc ?, sóc qui en realitat vull ser? En la solitud, un pot saber qui realment és. Laura la protagonista d’aquest monòleg necessita respostes. Lluny de […]

La Zaranda es uno de los grupos históricos dentro del teatro independiente que se hace en Andalucía, al estilo de compañías como La Cuadra de Sevilla o Atalaya. Se fundó el 1978 en Jerez de la Frontera, a pesar de que en los últimos tiempos ha añadido a su nombre la condición de Teatro inestable de ninguna parte. Su proceso de creación artística se ha basado siempre en la experimentación y la investigación, además de mostrar desde los inicios un claro interés por cuestiones universales como el tiempo, el miedo, la desesperanza, la soledad, etc. En los últimos espectáculos también han tocado temas de cariz más social, como los efectos de la vejez en la obra El grito en el […]

Dei Furbi és companyia en residencia al Teatre Akadèmia i amb aquesta producció celebra 15 anys dalt de l’escenari. Va ser fundada per Gemma Beltran l’any 2002. Al llarg dels seus 15 anys de vida, Dei Furbi ha creat i posat en escena nou espectacles: Scherzo (2002), Divertimento (2003), Tocata i Fuga (2005), L’illa dels esclaus (2006), Homes de Shakespeare (2008), Asufre (2009), La Flauta Màgica-Variacions Dei Furbi (2013), Trilogia Mozart-Cossi Fan Dei Furbi (2014) i Oklahoma (2017). Aquesta producció parteix d’Amèrica (coneguda també com El desaparegut), una obra inacabada de Kafka que es va publicar de manera pòstuma, i on, a l’últim capítol apareix el Gran Teatre d’Oklahoma. Els mons de Kafka (Amèrica, El procés, El castell i La […]

El Teatre Tantarantana organitza el VIII Cicle de Companyies en Xarxa (del 26 de setembre al 26 de novembre) que apropa les propostes de companyies del circuit teatral independent de l’estat. AZERBAIJAN és la primera proposta d’aquest cicle i ve de la Comunitat Valenciana de la mà de la Sala Ultramar i de Mertxe Aguilar que n’és també l’autora del text i una dels dos intèrprets. L’obra ens planteja una relació de parella, una relació entre un ebenista i una biòloga, una relació plena d’abismes i d’esperances. Però el text va més enllà de la relació entre aquestes dues persones, ens parla de la incapacitat de prendre decisions fermes, ens parla de la immobilitat, de la incomprensió, de la necessitat […]