Iban Valero n’és l’autor del text i un dels intèrprets. Elisabet Sopesens n’és la directora i també intèrpret en alguna de les funcions. Tots dos són fundadors de Cactus Love Produccions, una plataforma per a joves creadors que tenen la necessitat de donar el seu punt de vista sobre el món en què els ha tocat viure.
TRAMUNTANA és una proposta que explora les diferents reaccions davant problemes com la drogoaddicció, la desestructuració familiar o els abusos psicològics. En paraules del mateix autor «no hi ha res més terrorífic que despertar-se un dia, mirar-se al mirall i no reconèixer el propi reflex…»
Una obra que mostra les dues cares d’uns personatges que es debaten entre la llum i la foscor. Un text entre el mite i la realitat que ens ha deixat descol·locats.
Ens presenta una família desestructurada i enfrontada, amb una mare absent que s’ha tallat la llengua per no parlar i que només es comunica amb ells a través d’una Novicia (Mireia Òrrit) que amb la seva fèrria rectitud i fe contrasta fortament amb la resta de personatges. El pare va fugir fa molt de temps.
Càlais (Jaume Casals) i Cleòpatra (Maria Hurtado) lluiten per portar les regnes del clan i no confien l’un amb l’altra. Zetes (Marc Andurell) torna d’un viatge i no troba el seu lloc en el si de la família. Un germanastre (Elias Ashtari), en cadira de rodes, el més petit dels germanastres, «els dotze poltres», i un estrany inspector de policia, interpretat per el mateix autor del text Iban Valero), completen el repartiment.
Escenes curtes, molt curtes, que al nostre entendre tallen el desenvolupament de l’acció i ens fan perdre el fil argumental, massa elements, massa temes a escena: Morts, gelosies, germans, germanastres, deus, mare absent, pare deu del vent, una novícia, ….. molts elements, potser masses.
No vam poder connectar massa amb el text, malgrat els molts intents que vàrem fer; creiem però, que el problema més important d’aquesta proposta és la direcció, que no aconsegueix fer entenedor l’argument.
Unes bones interpretacions, en alguns moments fins i tot molt bones, excepte alguna sobreactuació en l’escena final, que la fa poc creïble; malgrat que en general ens van agradar, al nostre entendre queden diluïdes amb la posada en escena per la que s’ha optat i malauradament perden la força que individualment tenen.
Per veure l’apunt original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ