Recomendaciones

Saber quina serà la disposició de la grada a la Sala del Lliure de Gràcia sempre és i serà un misteri. En aquesta ocasió es divideix en 3, i molts de vosaltres pensareu que si us toca seure en un lateral, no veureu res. Doncs us equivoqueu, la peça està treballada per tal que els actors es dirigeixin cap a totes les mirades del públic. Sense més escenografia que un grapat de cadires i unes llums que canvien de color l’obra es modernitza seguint la trama que el famós Shakespeare va escriure. Aquestes llums canviants amaguen un músic que poques vegades recordem que està seguint l’obra des del darrere de l’escenari. Una proposta genial, que dóna a conèixer noves cares […]

El nou espectacle de Jordi Purtí i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. La temporada 2014-2015 van aconseguir un gran èxit amb “Concerto a tempo d’umore” i és amb el bagatge d’aquella experiència que fan un pas més enllà per apropar i endinsar al gran públic en la música clàssica. Una combinació de música clàssica, teatre de gest, ritme, expressivitat, dinamisme i molt d’humor. Un escenari buit, cap element que ajudi o recolzi als dotze músics i el director. Els músics esperen l’arribada del director d’orquestra i van interpretant un clàssic de Mozart amb característiques musicals de diferents països i continents. Dotze músics que no paren de bellugar-se a l’escenari amb el seu violi, violoncel, viola o contrabaix. Juguen, salten i […]

Podríem dir que “Nit de reis” és una de les obres més famoses de Shakespeare, si més no, l’última de les comèdies més clàssiques d’aquest dramaturg, També coneguda com “Nit d’Epifania, o el que vulgueu”, títol que fa referència a la vigília de la nit de reis, dons es creu que va ser escrita per formar part de les celebracions de reis en l’antiga Anglaterra .Si més no, es tracta d’una obra festiva en la que Shakespeare porta al límit tot allò que el caracteritzava de les seves comèdies: triangles amorosos, embolics, venjances, ambigüitats sexuals,… Amb aquesta versió de Pau Carrió, ja en són tres, juntament amb la dels Parking Shakespeare i la de la companyia Els Pirates, que he […]

UNA VISITA INESPERADA (The Unexpected Guest) és una de les peces teatrals més cèlebres de l’escriptora britànica Agatha Christie (1890-1976), escrita l’any 1958 i estrenada al Duchess Theatre de Londres el 12 d’agost del mateix any. L’any 1999 va ser publicada en format novel·la i va ser Charles Osborne, conegut escriptor australià, qui va novelitzar-la. Malgrat que en el seu temps les obres d’aquesta escriptora van ser una mena de bet-sellers a tot el planeta, a hores d’ara creiem que se li nota massa el pas del temps i els seus arguments d’intriga tenen la mateixa estructura, que es basa a intentar despistar als lectors per tal de no descobreixin a l’assassí fins a la darrera pàgina …. i sempre, […]

En Solo creo en el fuego, Carlos Martín-Peñasco y Ángela Palacios plantean una pregunta eterna del arte: ¿qué relación se establece entre el artista y su obra? ¿Es todo el arte autobiográfico? ¿Es necesario que lo sea? ¿Es lícito? Para hacerlo nos plantean dos situaciones, por una parte, la relación de amor y complicidad que establecieron los escritores Henry Miller y Anaïs Nin, ambos artistas autobiográficos; y de la otra la situación personal de los mismos Carlos Martín-Peñasco y Ángela Palacios. La primera situación se narra con la pasión y la sensualidad como marca distintiva, mientras que la segunda se convierte en el relajo cómico pero igualmente cargado de verdad que contrapesa un relato más denso y lleno de fantasmas. […]

Las leyendas son, por definición, sabiduría popular concentrada, y la mejor forma de disfrutarlas es mediante la narración oral, que es como fueron concebidas. ¡Si a esta narración le añades la técnica actoral de dos artistas como Toni Gomila y Catalina Florit y, encima, la elección de leyendas va aliñada de todo tipo de conductas reprobables, el resultado es un espectáculo que nos habla de los nosotros de hoy con palabras de ayer (y mallorquinas, en este caso!), que nos hace reír, nos hace pensar y nos demuestra que la sabiduría popular se equivoca poco porque nosotros, a pesar de nuestros iPhones, no hemos cambiado tanto. ¡No os la perdáis! Más información en Somnis de teatre

Hivern, del dramaturgo noruego Jon Fosse, nos muestra cómo el encuentro fortuito de dos personas puede cambiarles la vida. Un hombre y una mujer coinciden en la calle y se miran. A partir de aquí nada volverá a ser como antes. Con un texto de frases cortas e inconexas, una puesta en escena simbólica y onírica y dos intérpretes entregados, Hivern no es una obra fácil pero sí muy interesante y cargada de imágenes y palabras sugerentes. Teatro experimental de calidad para abrir temporada en La Seca. Más información en Somnis de teatre

Después del éxito de Sueño de una noche de verano (versión de Deisy Portaluppi), el Almeria Teatre vuelve a apostar por un taller del Estudi Laura Jou para inaugurar la temporada. En este caso, se trata de una versión en forma de dramaturgia colectiva de La ronda de Arthur Schnitzler, firmada en la dirección por Pau Miró y Gerard Oms. La obra nos propone una serie de encuentros encadenados de parejas en el bosque durante las cuales seremos testigos de sus miedos e inseguridades, así como de sus sueños o las trabas de su pasado. Aunque el nivel interpretativo del grupo es irregular, la puesta en escena y la dramaturgia son bastante interesantes. Más información en Somnis de teatre

Onze són els joves actors que interpreten aquesta proposta on tenen lloc una seqüència d’escenes entre dos personatges, un personatge entra i l’altra surt i a la següent escena el que ha entrat surt i n’entra un altre. Les trobades entre els dos personatges serveixen de punt d’inflexió i ens mostren contradiccions que els obliguen a prendre decisions. Cada actor ens ha ofert dues cares del mateix personatge. No totes les intervencions tenen la mateixa qualitat ni totes les històries el mateix interès però el resultat global és prou interessant. Un jove que ha contactat per internet amb un altre per tenir sexe, una noia cega que ven droga a un forner enamorat d’ella, una núvia que ha fugit del […]

Ara que torna de nou, aquest cop a l’Àtic22 fins diumenge 24, indiquem el que ens va semblar aquesta proposta. Va ser l’últim dia d’aquesta proposta a sala Palau i Fabre de La Seca – Espai Brossa. Comencem dient que no hem anat a veure un musical, hem assistit a un concert teatralitzat amb molt bona pinta. Com he comentat és un concert teatralitzat amb bones cançons de la Chanson Française i tenyit amb una mica de poesia tot ben amanit. Tot i tenir una petita història, queda diluïda per la part musical. Amb peces clàssiques traduides al català. Hem tingut una mica de Piaf, Charles Aznavour, Brel,… Particularment em va agradar força la selecció. Totalment recomanable. Podeu veure el […]

Un dels llocs als que m’agrada molt anar és a La Caldera, un centre de creació de dansa que es troba en el barri de Les Corts, on es couen coses molt interessants, d’una gran diversitat de llenguatges, i de formes d’expressió artístiques actuals dins les arts escèniques contemporànies. L’espectacle que vaig poder veure ahir, em venia molt de gust d’anar-hi per diverses raons, principalment perquè es tracta d’un espectacle on es fusiona teatre, dansa i flamenc, i perquè el fil conductor del muntatge és la pel·lícula nord-americana “ All about Eve”, una de les meves preferides, interpretades per les actrius Bette Davis i Anne Baxter. “All about” són dues coreografies aparentment independents ( “XX” i “About H”) de Increpación […]

L’obra “Estiu“ de la Cia. La Fil·loxera, escrita i dirigida per Helena Tornero que es pot veure aquests dies a El Maldà, la vaig veure fa un parell de mesos dalt d’un terrat situat en el Barri de les Tres Torres de Barcelona, dins la programació Terrats en Cultura; un projecte que va néixer el 2013 de la mà de l’associació cultural Coincidències. Va ser tota una experiència, ja que precisament és dalt d’un terrat on transcorre la història d’aquesta obra. És estiu. Tres germanes: Antonia, Maria i Laura. Fa temps que no es veuen. Viuen en diferents ciutats. Un fet del passat, ocorregut durant la seva infantesa, va fer que les separessin .Han passat els anys, però la Laura, […]

Aquesta petita joia la vaig veure el mes de juny a la sala d’assaig de Q-ars Teatre. “La pell escrita” de l’escriptor i guionista televisiu Manel Bonany, és l’adaptació teatral del relat “Vida vidua” inclòs en el llibre “Habitació cero” del mateix autor. Dirigida per l’actor Manel Dueso i interpretada per l’actriu Miriam Marcet. A “La pell escrita” la narradora és la principal protagonista. Bonany li agrada donar la paraula a aquells que pateixen, en aquest cas al d’una dona transgènere. L’acció ens situa en una sala d’autòpsies. Hi ha una dona estirada sobre una taula d’alumini. El seu cos està cobert de vendes. És morta. A fora es senten sorolls. Veus. “Si sóc o no sóc una dona. Per […]

Una història d’amor que acaba en una història d’amistat entre dos escriptors que es van conèixer a Paris l’any 1931. Una història que parla de passions, d’apassionar-se per la vida, d’apassionar-se per allò que s’estima, d’apassionar-se per una persona, d’apassionar-se per l’amor. Henry Valentine Miller (1891-1980) és un escriptor estatunidenc l’obra del qual es compon de novel·les semi autobiogràfiques que van ser censurades als Estats Units pel seu estil i el seu contingut provocatiu. Va voler denunciar la hipocresia moral de la societat nord-americana. Anaïs Nin Culmell (1903-1977) és una escriptora nord americana nascuda a França de pares cubans-espanyols. Autora de novel·les d’estil surrealista és coneguda pels escrits sobre la seva vida i el seu temps, recollits en els «Diaris […]

Produccions de Ferro és una companyia teatral mallorquina, dirigida per Toni Gomila, que vaig tenir el plaer de descobrir fa uns anys amb l’espectacle “Acorar”, un muntatge escrit i interpretat pel propi Toni Gomila i dirigit per Rafel Duran, que es va poder veure a La Seca Espai Brossa en tres ocasions, la última no fa ni una setmana. “Peccatum” és un espectacle de creació col·lectiva de Toni Gomila, Catalina Florit i Joan Miquel Artigues, escrita per Toni Gomila i interpretada pel mateix actor i l’actriu Catalina Florit. “Peccatum” és la part “censurada” de caire verdosa, inconvenient i irreverent d’un recull de rondalles mallorquines populars, que es conserven gràcies a l’esforç i dedicació de Mossèn Antoni Alcover. Alcover tenia per […]