Seria llarg d’explicar el perquè del títol de la ressenya. Si us interessa haureu d’anar a la crítica completa. Anem per feina.
Penso que els adaptadors de l’obra de O’Neill (Beltran i Ollé) no han estat a l’altura i el director Joan Ollé no hi ha pogut fer res i els actors, menys. Una peça en que la tensió sexual havia de regalimar per tot arreu ha resultat plana, com feta per gent d’Acció Catòlica dels anys quaranta. A més les dues hores i mitja (entreacte inclòs) han llastrat l’interès i ha fet que el públic s’avorrís.
La posada en escena fastuosa a l’estil «que no hi falti de res», però això no ha servit de res. Em temo que el TNC no peta fi.
Crítica completa » http://bit.ly/2mfQUDR