Recomendaciones

Amb Bull, Sixto Paz torna a posar la mirada en un autor britànic, després d’haver dut a escena el Tender Napalm de Philip Ridley. En aquest cas, el text escollit és de Mike Bartlett, una obra curteta i incisiva que interroga l’espectador des d’abans de començar, ja que, tant l’imprescindible escrit de Pau Roca (director) al programa de mà, com una veu en off que ens convida a preguntar-nos si a la vida som dels que toregen o dels que som torejats, i del que no ens adverteix és de que qualsevol de les dues opcions ens deixa en una situació gens desitjable: fas mal o et fan mal? Tres companys de feina esperen el seu cap que ha de […]

Martina Cabanas, autora del text i directora del muntatge, ha posat el focus en la generació dels nascuts al voltant de 1980, i per tant, coetanis del neoliberalisme que Ronald Reagan i Margareth Thacher van imposar a mig món. Una generació desil·lusionada, conscient que no se’n sortirà i sabedora que el futur no està en les seves mans. Una generació que sent el pes insuportable d’una societat que només té ulls pel mercantilista i desprecia tot allò que no generi un benefici immediat. Pau Zabaleta, Maria Cirici i Artur Rodríguez han volgut obrir-se camí, d’una o altra manera, en el món del teatre, però les seves expectatives s’han vist frustrades i han estat incapaços de donar un cop de timó […]

LUMOX, un espectacle de dansa que vàrem poder veure a la sala del Badabadoc Teatre; es tracta d’una proposta de Gemma Peramiquel que ha definit com una performance en moviment. Es tracta d’una peça coreogràfica que combina performance, so, text, música en directe i imatge. La primera versió d’aquesta proposta, anomenada «Lumox Movitux» va ser seleccionada per al projecte RE-MOU-TE 2016 organitzat per l’Associació de Professionals de Dansa de Catalunya i la SGAE. Centrada en la recreació de «La carn, el món (l’últim cop)» de Jordi Cardoner. Glòria Llevat i Marta Cardona comparteixen escenari amb l’autora així com també amb el music Josep Manresa. La composició musical i el piano son de Mateu Peramiquel. Gemma Peramiquel és coreògrafa i performer, […]

Marc Rosich y Roberto G. Alonso han creado a cuatro manos un personaje que, efectivamente, no escribió Tennessee Williams porque no lo conoció. Una mujer que vive de la bondad de los extraños, bajo un puente, tras un desengaño amoroso. Con ternura, oficio y mucha verdad, Roberto G. Alonso da vida a esta mujer atrapada en el limbo, en una realidad realmente oscura que ella sabe iluminar con un toque de magia. Con una puesta en escena que combina danza y texto con gran acierto y una historia francamente conmovedora, A mí no me escribió Tennessee Williams (porque no me conocía) es uno de aquellos espectáculos que te acompaña cuando sales de la sala. Más información en Somnis de teatre

Guerra es terror. El terror que siente el hombre que se va a la lucha, con todo el miedo de quien se juega la vida. Pero también el terror, menos reconocido -pienso eso sí en Màtria de Carla Rovira-, de la mujer que se queda sola, esperando sin esperanza, con la incertidumbre como única compañía. Cuando después de la guerra civil el marido de Maria no vuelve, ella decide actuar. Et vindré a tapar muestra el viaje que emprenden esta mujer y sus inseparables amigas para descubrir el destino final de su amado. Lee la critica completa aquí.

Sopa de pollastre amb ordi presenta una família comunista londidenca l’any 1936, i l’acompanya al llarg del temps i els canvis socials fins el 1960. En aquest temps, veurem com els somnis i les conviccions d’aquests obrers entusiastes es van esmicolant i com tots, tret de la mare, una dona forta, compromesa i carregada de fe en el seu ideari polític, abandonen, d’una manera o altra, els seus ideals. Ferran Utzet arrisca (i guanya) amb un muntatge sobri, despullat i simbòlic, amb un repartiment totalment impecable encapçalat per una Màrcia Cisteró que domina la funció en el paper d’aquesta mare tan carismàtica com contradictòria. Sopa de pollastre amb ordi és teatre polític que no busca alliçonar sinó presentar uns fets […]

El temps que estiguem junts és un regal que ha rebut (per fi) la Kompanyia, en forma de text fet a mida per Pablo Messiez. El muntatge, que relata un moment molt concret de la vida dels personatges, és com una fotografia, una instantània que copsa totes les emocions, els sentiments i les sensacions que experimenten els protagonistes. En escena veiem dues històries, la d’un grup que es reuneix un cop a la setmana per fer catarsi i intentar foragitar el seu dolor (tan diferent, tan semblant) i la d’una parella que decideix començar una vida junts en un pis de lloguer. Amb unes interpretacions arriscades, potents i honestes, entre les que destaca, sens dubte, una Júlia Truyol senzillament meravellosa, […]

Guillem Morales ha fet una feina esplèndida adaptant el clàssic de Mary Shelley a l’escenari i centrant el conflicte en l’abandó de la criatura per part del seu pare. Portaceli rebla el clau amb un muntatge que narra els esdeveniments de doctor i criatura de manera paralel·la, gairebé cinematogràfica, i aporta dinamisme a una història que, potser per massa transitada, podria haver esdevingut feixuga. En escena, dos rostres molt mediàtics, els de Joel Joan i Àngel Llàcer, donen vida als protagonistes. El primer amb molta voluntat i el segon massa acomodat als seus vicis. Per sort, tenim a Lluís Marco i Magda Puig per afegir matisos i sostenir les escenes. Més informació a Somnis de teatre

Inicialmente, que parte del colectivo artístico VVAA, creadores de piezas como Like si lloras y Wohnwagen, se haya asociado con Íntims Produccions, artífices de Wasted, para este montaje resulta una idea de lo más interesante y atractiva. La energía joven, arriesgada y comprometida de sus espectáculos anteriores genera, inevitablemente, unas altas expectativas basadas en estos notables antecedentes. Si a todo esto, además, le sumamos el texto de Mark Ravenhill, autor del que habíamos podido ver hace unos años una versión de Shopping and Fucking protagonizada por Clara Lago y Quim Àvila, la perspectiva parece todavía más favorable. Quizás es, precisamente, por este motivo que la propuesta no acaba de estar a la altura de lo que podíamos esperar. La obra […]

Los conejos son unos animales que cuando huyen, generalmente por miedo, lo hacen a la desesperada, sin mirar donde van y sorteando los obstáculos como pueden. En esta obra de Martina Cabanas Collell tenemos tres jóvenes que tampoco saben demasiado bien donde van, pero que huyen adelante por inercia, acompañados de una serie de sustancias que, en principio, les tienen que allanar el camino. La precariedad laboral de los actores, las dudas sobre la maternidad, la impotencia causada por las drogas y, sobre todo, la desesperación ante un mundo que no cuenta con ellos son los grandes temas que planean durante los 70 minutos de función. Todo ello con toques oníricos que ayudan a subir el nivel y, curiosamente, aportan […]

Thomas Hauert ha desenvolupat un mètode d’ensenyament a partir de la seva pràctica coreogràfica, amb un interès particular en els processos basats ​​en la improvisació, que exploren la tensió entre la llibertat i la restricció, els individus i el grup, l’ordre i el desordre i la forma i l’absència de forma. INAUDIBLE és una creació del 2016 que parteix del concepte d’interpretació. Una peça de celebració amb música de George Gershwin (Concerto in F) i del compositor contemporani Mauro Lanza (Ludus de Morte Regis). Una tècnica que es basa en enganyar al cos, superant els patrons de moviment que té integrats, perquè inventi moviments nous. El cos pot aprendre a continuar el moviment encara que no hi dediqui atenció conscient. […]

Quizás más conocida como novelista que como dramaturga, gracias al éxito en nuestro país de El color de leche, Nell Leyshon es una escritora inglesa que retrata muy bien la idiosincrasia de la familia inglesa y la vida en el campo, mezclando realismo y una cierta poesía. En esta misma línea, se nos plantea Si mireu el vent d’on ve, una propuesta inquietante, llena de dramatismo y misterio. Lo más destacable del montaje es un espacio escénico impresionante que aprovecha toda la profundidad de la sala y consigue ambientar perfectamente una historia a medio camino entre la lírica visual, la belleza onírica y la oscuridad de una pesadilla. La trama es, en parte, previsible y no demasiado elaborada, a pesar […]

Quan la vam veure a Fira Tàrrega 2016, el tercer dia de la fira (10-9-2016), ja vam escriure en la RESSENYA que llavors vam publicar: Sens dubte aquesta proposta és un dels millors espectacles d’aquesta Fira Tàrrega. I ara no hem dubtat a repetir espectacle per tal de copsar les diferències entre representar-la a l’aire lliure, literalment a sota d’un pont, com va ser el cas, … a representar-la en un recinte tancat. Diferències hi són evidentment, perquè la màgia del lloc on es va estrenar no la pot aconseguir un lloc tancat, malgrat l’esplèndida escenografia emprada a La Seca, però tot i això, podem tornar a repetir que és un dels millors espectacles que hem vist mai. Roberto G. […]

Una nova perla ha arribat a la Biblioteca de Catalunya i ja van tantes que he perdut el compte. En aquesta ocasió, la sala es transforma en un teatre de proximitat per acollir una obra sobre el pas del temps i com influeix aquest en l’evolució dels ideals de les persones. Així, Arnold Wesker ens ofereix uns personatges imperfectes que independentment del camí que triin estan abocats a la foscor, tot i que sense arribar a perdre de vista la porta que condueix cap a l’optimisme. Així, ens trobem amb un text que compta amb diferents capes que resulten properes i entenedores, tot permetent-nos empatitzar amb uns personatges que es van perdent a mesura que avança el temps i que […]

Andrea Chénier és una òpera del compositor Umberto Giordano i del llibretista Luigi Illica, estrenada al Teatro allà Scala de Milà el 28 de març de 1896; no va ser fins dos anys més tard que es va estrenar als Països Catalans. Emmarcada dins el gènere del verisme ( plasmació de la realitat, amb un gran efectisme vocal i orquestral ), aquesta òpera està representada en quatre actes, en italià, i té una durada de dues hores i mitja amb entreacte inclòs. Luigi Illica va prendre com a punt de partida central al poeta idealista i prerevolucionari Andrea Chénier, personatge real que va escriure una interessant obra literària , i que va morir a la guillotina el 1794, molt poc […]