Recomendaciones

Una nova producció de la Sala Flyhard escrita per Roc Esquius i dirigida per Sergi Belbel, on la ciència-ficció i la comèdia s’equilibren d’una forma apassionant. Una combinació de diferents gèneres que busquen la reflexió de l’espectador. Nosaltres, els homes, som dalt de tot de l’escala de l’evolució humana i des d’aquesta posició dirigim la nostra vida i tenim cura de la resta d’espècies que habiten el planeta. Però que passaria si això no fos així, que passaria si per sobre del «homo sàpiens» existissin els «homo supersapiens» i si aquets dominessin la nostra ment ???, aquesta és la qüestió que ens planteja l’obra. Un despatx, i un home que repasa unes anotacions, ell és en Valentí Muntaner, el conseller […]

Un espectacle visual, físic i musical que tan sols ha ofert dues representacions al Teatre de La Vilella. La companyia «Si tu t’imagines» és un col·lectiu de teatre físic que pren com a punt de partida disciplines com el teatre, la dansa, l’acrobàcia i la música. Els seus integrants utilitzen el cos com a motor d’uns espectacles que fugen de les convencions i intenten aconseguir la complicitat del públic. SOMMES-NOUS?, és una proposta dirigida per Olivier Décriaud on cinc artistes s’enfronten a preguntes que abasteixen els aspectes més diversos de l’existència: la vida, la mort, l’amor, l’amistat, l’humor, la propietat, l’esperança… Preguntes que ens fem tots en algun moment per comprendre qui som. Un espectacle fresc, dinàmic i ple d’energia […]

Los bancos regalan sandwicheras y chorizos es, para mí, una de las obras de teatro que no se acostumbran a representar y que se deberían representar con mucha más regularidad. En una primera lectura superficial, podríamos decir que trata sobre los restos del franquismo y la concepción que tienen los jóvenes sobre él. Pero… ¿solamente es eso? Yo, personalmente, creo que se trata de mucho más que eso. Se trata de un teatro experimental, rupturista, sin miedo, joven. Se trata de una obra que hace parodia del tema más sangriento e hiriente de la historia contemporánea de España. Es una obra valiente, que no teme a hacer performances y a mostrar los prejuicios que, a su vez, se tienen de […]

¿Qué haces cuando tienes más de 35 años y estás soltero? Créeme, normalmente en esa situación no hay muchos que se comporten y sean como Víctor Parrado. La noche de Parrado podría ser una repetición de todos los clichés que supone tener 35 años y no tener pareja, pero no lo es. Víctor Parrado se sube al escenario con una actitud inusual, muy distinta. Una actitud basada en lo que él llama el “Parradismo”, lo que yo llamaría un buenrollismo contagioso. Es verdad, tener 35 años y no tener pareja suele llevar a dejar de creer en el amor, a solamente ver los defectos de estar soltero y de estar en pareja. Víctor Parrado, no obstante, tiene una filosofía muy […]

El Teatre Lliure ha programat durant tres dies DARAL SHAGA un espectacle internacional conceptuat com a òpera circense. Amb direcció escènica de Fabrice Murgia, i direcció artística de Philippe de Coen, la companyia Feria Musica ens parla de la tragèdia de la immigració mitjançant l’òpera, el circ, el teatre i el cinema. Un teló semi transparent cobreix totalment l’escenari, darrere aquest teló, a la dreta, al fons, tres músics (Fabian Fiorini al piano, Lode Vercampt al violoncel i Jean-Philippe Poncin al clarinet) interpreten en directe la música de Kris Defoort. Una foguera i unes persones que s’apropen a escalfar-se les mans, un d’ells llença un passaport al foc. Una càmera ens mostra (força malament) els primers plans projectats al teló […]

BLASTED (REBENTATS) és una obra escrita per Sarah Kane (1971-1999) dramaturga britànica molt reconeguda. El gener del 1995, l’estrena de Blasted a la sala petita del Royal Court Theatre, va causar un gran impacte sobre la societat britànica i en aquell moment l’obra va ser titllada d’immoral, de ser un festival d’immundícia, una càmera dels horrors dissenyada per escandalitzar. L’abril del 2001, quan es va tornar a programar a la sala gran del mateix teatre, els elogis van ploure, i van convertir l’obra en un clàssic contemporani. És una obra dura, on la violència és un dels temes centrals, la violència de gènere, la guerra, el racisme, però és un tema malauradament tan actual que podem pensar que l’obra s’ha […]

No som gens de repetir espectacles i menys dins de la mateixa temporada, perquè per sort tenim una enorme oferta d’arts escèniques al nostre abast, que per nosaltres ens és inabastable, però en aquest cas teníem molt clar que quan fes temporada a Barcelona a l’Antic Teatre, repetiríem, perquè teníem curiositat per veure l’evolució de REBOTA REBOTA Y EN TU CARA EXPLOTA, que vàrem tenir la sort de veure al Festival TNT de Terrassa el setembre passat. Dijous era el primer dia que es podia veure a l’Antic Teatre i nosaltres una bona estona abans ja estàvem asseguts al bar de l’entrada del Teatre, per intentar asseure’ns a primera fila …. i ho vam aconseguir. Agnés Mateus ens ha tornar […]

Una vegada més em rendisc als peus de la feina d’aquesta companyia amb aquest director i aquesta escenògrafa. Quan representem clàssics podriem caure en fer una posada en escena fidel 100% al que l’obra ens sugereix com espais i personatges, o podem optar per anar més enllà i innovar. Quan innovem en els clàssics es corre un gran risc però per projectes així, val la pena arriscar! Es respecta el text de l’època, cosa que no impedeix que apareguen elements contemporanis sense ser estridents ni molestar, més bé al contrari, aportant riquesa i originalitat. El més destacat per a mi una vegada més és la posada en escena, el joc amb els elements que hi ha per transmetre’ns i dir-nos […]

«A mi no me escribió Tennesee Williams” és un obra escrita i dirigida per Marc Rosich i interpretada per l’actor i coreògraf Roberto G Alonso. Vaig veure aquest muntatge al 2016 a Tàrrega i em va encantar; així que de seguida que he vist que la faran a La Seca Espai Brossa, no m’he pogut estar de recomanar-vos-la. Jo sens dubte repetiré !!! “A mi no me escribió Tennesee Williams” és un espectacle meravellós que combina dansa, teatre gestual, teatre de text, interpretació, performance i música. Moltes han estat les raons d’èxit d’aquest muntatge: l’originalitat de l’espai escènic, un text magnífic, tendre i melangiós, irònic, que commou i alhora ens fa somriure; i la interpretació extraordinària de Roberto G Alonso […]

Vaig triar aquesta obra de teatre per dues raons, primer perquè és una obra que parla de la relació d’amistat entre tres dones totalment diferents i aparentment incompatibles ,en la que em podia sentir identificada, i pel seu excepcional repartiment (Clara Segura, Marta Marco i Cristina Genebat). “Les noies de Mossbank Road” és una comèdia escrita per Amelia Bullmore i dirigida per Sílvia Munt que ens parla sobre l’amistat. L’amistat perdurable en el temps. El muntatge tot i que ens arrenca més d’un somriure, té algunes escenes de contingut dramàtic. Un muntanya russa de sentiments, que ens fa anar de la comèdia al drama, i del drama a la comèdia al llarg de l’obra. Pel que fa al treball interpretatiu […]

EL SUEÑO DE UN HOMBRE RIDÍCULO és un relat curt escrit en 1877 per Fiódor Dostoyevski. Explicat en primera persona per un narrador protagonista que relata la història de la revelació que va tenir gràcies un somni utòpic. La proposta que ens presenten està versionada per J.S. Aostfjord i Ricardo Moya, que és també codirector i monologuista. El narrador comença la història presentant-se com un home ridícul de qui tothom en fa mofa, però no l’importa perquè està convençut que l’existència està mancada de sentit i que a ell personalment, tot li és indiferent. Per això, ha decidit posar fi a la seva vida i ha comprat un revòlver. Només espera el moment oportú per fer-ho servir. Una nit, en […]

Creieu que és possible parlar del franquisme i riure? Doncs si, la companyia José y sus hermanas ho fa possible. Aquesta companyia que no ha fet més que emprendre el vol. Aquells que tenien unes agendes apretadíssimes a l’octubre passat, entre manifestació i manifestació, i no van trobar un lloc per poder gaudir de «Los bancos regalan sandwicheras y chorizos», com va ser el meu cas… aprofiteu que tornen a menjar-se l’escenari fins al 4 de febrer! Un grup de joves sense por, atrevits i brillants enfronten els anys més foscos viscuts a Espanya amb un seguit d’idees humorístiques i pensaments irònics, per despertar la realitat que ha acompanyat les generacions posteriors al franquisme i la manera com s’ha ensenyat […]

PORNOGRAFIA, una nova proposta de la Cia Parking Shakespeare, amb un text de Simon Stephens traduït per Carme Camacho i amb la direcció d’Iban Beltran. El lloc escollit per representar-la és la sala d’exposicions Joan Alsina, del Centre Cultural Farinera del Clot, que inicia amb aquesta proposta, el seu projecte de «residències escèniques» per convertir el centre en una fàbrica de creació. Un espai escènic totalment buit amb les parets i el terra folrats de plàstic blanc acullen sis històries, quatre monòlegs i dues històries amb un diàleg entre dos personatges. Tota la nostra atenció en els actors. Un text que parteix dels atemptats de Londres el juliol de 2005. Aquell estiu també passaven altres coses com la designació de […]

Un musical fet a mida, seguint la línia argumental creada, ambientat en el París de la Belle Epoque, l’any 1900. Dirigit pel mateix Ricard Reguant i amb la direcció musical de Pep Sala, està protagonitzat per Gisela i Toni Viñals, incloent-hi temes musicals d’èpoques molt diverses com “Lady Marmelade”, Roxanne“ “Your Song”, “La Boheme”, “One Girl” o “Single Ladies”. Cançons que conformen bona part de la nostra memòria musical i que han estat adaptades i entrellaçades per donar contingut a la història que ens volen explicar. Com a punt molt positiu, la música està interpretada en directe. Com a punt no tant positiu, el resultat és una banda sonora on es barregen estils diferents de música que a vegades semblen […]

Com és possible l’existència de violència en el marc social i polític, avui en dia, dins una societat contemporània, aparentment civilitzada? L’obra “Blasted”, escrita fa més de vint anys per la dramaturga anglesa Sarah Kane, va suposar un canvi dins l’escena anglesa. El seu realisme escènic sobrepassava els límits que hi havia establers fins aleshores. Un realisme visiblement impactant, tant per les fortes imatges teatrals que s’hi poden veure, com per la duresa i explicitat en els seus diàlegs. Puc imaginar-me la reacció dels espectadors i el ressò mediàtic que deuria suposar quan es va representar per primera vegada (vint anys enrere), després de veure la reacció dels espectadors que seien al meu costat, que tot just acabar la funció, […]