Guillem Morales ha fet una feina esplèndida adaptant el clàssic de Mary Shelley a l’escenari i centrant el conflicte en l’abandó de la criatura per part del seu pare. Portaceli rebla el clau amb un muntatge que narra els esdeveniments de doctor i criatura de manera paralel·la, gairebé cinematogràfica, i aporta dinamisme a una història que, potser per massa transitada, podria haver esdevingut feixuga.
En escena, dos rostres molt mediàtics, els de Joel Joan i Àngel Llàcer, donen vida als protagonistes. El primer amb molta voluntat i el segon massa acomodat als seus vicis. Per sort, tenim a Lluís Marco i Magda Puig per afegir matisos i sostenir les escenes.