Recomendaciones

“Les deux frères et les lions”, premi de la crítica del Festival d’Avinyó 2015, és una obra basada en una història real; la de dos germans bessons immigrants escocesos, que es van convertir, a finals del segle XX, en una de les deu fortunes més grans de Gran Bretanya. L’obra explica com dos germans, que van ser víctimes de burles en els seus orígens , es van anar mica en mica deshumanitzant per acabar convertint-se en un parell d’individus sense cap mena d’escrúpols a l’hora de mantenir el seu imperi i estatus social. Gràcies a la seva intuïció, a treballar dur, al context històric econòmicament favorable, a la industrialització d’Anglaterra, als gloriosos anys 30 i l’auge del capitalisme que es […]

L’espectacle “If ( L’últim desig)” neix a partir d’un text de la periodista i escriptora Natza Ferrer. Es tracta d’un espectacle que combina teatre de text i teatre visual, amb escenes on el moviment es converteix en llenguatge coreogràfic; teatre amb grans gesticulacions i moviments coreogràfics a modo de solos, duos i trios; alguns monòlegs, i la música d’Adele Madau. L’Alba Florejachs, la Gloria Sirvent i la Vero Cendoya són l’Alba, la Gloria i la Vero, tres germanes que es reuneixen per complir l’últim desig de la seva mare: ser enterrada en la parcel.la del càmping on van passar els estius de petites. Aquest desig serà el pretext per mirar enrere i fer que les tres germanes treguin a la […]

Una realitat trista i depriment. Això és el que ens explica Nerium Park, de Josep Maria Miró, a la Sala Beckett aquest mes. Una parella es compra un pis en una urbanització nova just abans de l’esclat de la bombolla immobiliària. El que en un principi hauria de ser l’inici d’una vida plena de bons moments, acaba sent una successió de situacions agredolces: no tenen veïns, tenen problemes a la feina, la crisi laboral, l’econòmica… i tot el conjunt va creant tensió entre la parella. Miró posa l’ull en un any d’aquesta parella, dotze mesos amb moments d’il·lusió, de patiment, de tensió, de por, de tristesa i també d’amor. El text et deixa amb un regust amarg quan acaba la […]

Eunice Kathleen Waymon, coneguda com a Nina Simone, va ser una cantant, compositora, pianista, arranjadora i activista en el moviment de drets civils. Icona de la música americana dels anys 30. El seu estil musical és difícil de classificar, podríem dir que és la fusió entre la música evangèlica, el pop, jazz, blues, folk, R&B, gospel i la música clàssica. La seva veu està considerada com una de les veus més personals del S.XX , única i inigualable. La seva personalitat contradictòria, (dura, combativa i capritxosa), possiblement fou el resultat dels alt i baixos que va tenir al llarg de la seva vida ( va passar d’un extrem a un altre, de la glòria a la misèria, de la felicitat […]

Sarah Kane es una autora tremendamente compleja. Su obra está llena de interrogantes y de brutalidad nada gratuita. La virtud de Blasted, su primer texto, reside en la rotura in situ del realismo de la primera parte en favor de la representación abstracta de la violencia y el horror humanos. En la primera parte, los espectadores somos voyeurs de lo que ocurre entre las cuatro paredes de la habitación de hotel diseñada por Silvia Delagneau. A través de las cortinas semitransparentes que la delimitan, vemos como llega una pareja. Él, mayor, dominante, sin tapujos. “He cagado en sitios mejores”, suelta nada más ver el espacio. Ella, pequeña, sumisa, tímida, quieta y silenciosa. Ya en los primeros minutos de función, sin […]

La adolescencia es, probablemente, el periodo vital que, junto con la infancia (muchas veces, idealizada), ha inspirado el mayor número de historias a creadores de todo tipo. Es evidente, si nos paramos a pensar, que el paso de la niñez a la edad adulta resulta tan revelador cómo, desgraciadamente, traumático y doloroso, en la gran mayoría de casos. De este sufrimiento habla, precisamente, La tristeza de los ogros, escenificando en forma de cuento cruel varios ejemplos reales como el de un joven alemán que mató a sus compañeros de instituto, una adolescente que estuvo secuestrada 10 años en un sótano o algún suceso español como el de las niñas de Alcasser. La grandeza de poner la mirada sobre estos hechos […]

[…] Pornografia, de Simon Stephens, es un complejo texto formado por cuatro monólogos y dos escenas en pareja que ocurren en un lugar y un momento muy concreto: Londres, julio de 2005. La alegría por el multitudinario concierto Live 8 de Hyde Park y por la proclamación de la ciudad como sede de los juegos olímpicos de 2012 parece que lo cubre todo. ¿Pero qué ocurre debajo de este papel de regalo brillante? La ciudad es mucho más que glamour y mensajes bonitos de paz. Las pequeñas (y grandes) miserias diarias siguen igual de latentes. Stephens pone voz en esta pieza a todos aquellos que viven y explotan (metafórica y literalmente) en medio del jolgorio. […] Lee la crítica completa […]

La setmana passada vam veure un espectacle de dansa molt recomanable a La Vilella. SentimSentits és un espectacle de Pol Jiménez i la seva reinterpretació sobre un fragment de «Glimpse» de Cesc Gelabert. Un espectacle díficil de definir, ja que tracta dels 5 sentits que tots tenim. Com expresar tots ells i transmetre-ho al públic assistent és una quimera díficil de realizar. Si pot ser difícil definir com sentim un so, un sabor, un soroll,.. imagineu-vos com definir-ho amb el moviment del cos. Un espectacle on combina la dansa, la música, la projecció d’imatges i la llum. En diferents moments és tant important el que veus, el que insinueix com el joc amb les ombres per retransmetre els sentits. Per […]

Las bolsas de plástico son muy difíciles de reciclar y a menudo acaban en el fondo del océano o en el vientre de animales en peligro de extinción, como por ejemplo las tortugas. También se pueden acumular, hasta formar grandes extensiones de basura, como la que ya se llama ‘Séptimo continente’, situada a 1000 kilómetros de Hawai, con un tamaño superior a la suma de los territorios de España, Francia y Portugal. ¿Cómo explicar toda esta barbarie medioambiental a nuestros hijos? Los autores franceses Agnès Sighicelli y Guillaume Ede parten de la premisa de humanizar el peligro, y crean esta preciosa fábula protagonizada por Plastok, una bolsa de plástico que emprende una auténtica odisea a lo largo del océano. Un […]

Entre moltes coses, el teatre té la virtut de traslladar-nos i submergir-nos dins de grans localitzacions i esdeveniments, tot fent-nos viure aquell instant com si estiguéssim allà. En aquest sentit, l’obra que podem veure actualment al Teatre Goya seria un bon exemple, tenint el mèrit d’adaptar al teatre una novel·la díficil de traslladar a un escenari, com és Moby Dick, i d’ensortir-se’n molt dignament. Realment, es tracta d’una tasca altament complicada per les característiques del propi relat, però la direcció d’Andrés Lima aconsegueix que les escenes cobrin vida a través d’un atmosfera molt ben construïda i de la utilització de bons recursos visuals. Naturalment, no estic parlant d’escenografies i efectes propis de grans produccions de Londres o Nova York, sinó […]

Rebota, rebota y en tu cara explota es un espectacle que no deixa indiferent a ningú. Una muntanya russa de sensacions que et fan reflexionar. Una bufetada amb la ma oberta. Comencem a dir les coses pel seu nom, sense embuts, sense pels a la llengua, sense por, amb claredat. Posem nom a tot allò que s’intenta silenciar. Tinguem la valentia de dir prou !!! Prou a l’abús. Prou a la discriminació. Prou als insults. No deixem que ens trepitgin, no deixem que ens converteixin en un cos anònim abandonat entre ferralla. Diguem prou a la violència, diem prou al masclisme. Deixem de ser invisibles, deixem de demanar perdó, deixem de tenir por, deixem de ser esclaves del nostre cos, […]

El 2 de maig del 1992, en Carles Torrano, Ernest Tarradas i Jordi Bardavio decideixen crear la companyia de Chapertons i s’estrenen amb l’espectacle “Boom!” al Festival Internacional de Pallassos de Cornellà. Al 2007 estrenen l’espectacle “Goma gom” al festival Nez Rouges de saint-Orens (França) Han actuat a més de 20 països: Holanda, Brasil, Espanya, Andorra, França, Itàlia, Alemanya, Suïssa, Bèlgica, Àustria, Escòcia, Portugal, Dinamarca, Canadà, Japó, Hong-Kong, Taiwan, Singapur, Tunísia. Actualment els Chapertons són l’Ernest Tarradas, Miner Montell i Kike Ferragut. Als Chapertons els conec pràcticament des dels seus inicis. He vist i he gaudit de cadascun dels seus espectacles. Quan vaig veure que al SAT presentaven “Rodó, 25 anys” no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig reservar […]

una proposta escènica amb textos de Alejandro Urdapilleta, interpretada per l’actriu Ailin Migliora i dirigida per Daniel J.Meyer. Alejandro Urdapilleta (1954-2013) fou actor i autor nascut a l’Uruguai però que va desenvolupar tota la seva carrera a l’Argentina. Abans, i després de deixar els estudis, havia viatjat a Europa on va treballar de majordom a Londres i va arribar a mendicar a Espanya fins que va orientar la seva vida cap al teatre. Va tornar a Buenos Aires, als anys 80 i va desenvolupar uns personatges basats en personalitats de la realitat argentina, dotant-los de poesia però portant-los al terreny de l’absurd i el ridícul. Una proposta amb una tonalitat crua i rabiosa acompanyada de música, com diu Daniel J.Meyer, […]

La Sala Beckett dedica un cicle a Josep Maria Miró, un dels dramaturgs catalans contemporanis més reconeguts i admirats de casa nostra, i un dels autors més representats, a l’estat espanyol i en nombrosos països d’arreu del món, com Argentina, Mèxic, Alemanya, França, Estats Units, Xipre. Les dues obres que es poden veure a la Sala Beckett són: “Nerium Park”, un thriller social ambientat en una urbanització fantasma, que vaig poder veure durant el Festival Grec 2014 al Mercat de les Flors; i l’estrena de la seva última obra “Olvidémonos de ser turistas”, una obra que parla de migracions emocionals. Dos imprescindibles que no us heu de perdre!!! Sota la magnífica direcció de Gabriela Izcovich, quatre actors fantàstics: l’actriu catalana […]

El debut de la compañía Pyros con Llibres per cremar no dejará a nadie indiferente. Desde el primer momento (antes incluso de que la obra empiece) el público ya se ve implicado con una encuesta: ¿Qué libro quemarías primero y cuál quemarías el último? Ya desde el inicio la obra plantea una clara problemática literaria y cultural. Es la guerra, los personajes sienten el frío… En el momento en el que nada queda y el frío llega, ¿qué motivo hay para no quemar los libros de la biblioteca de un profesor de universidad? Los libros, la cultura, la huella que se deja en la eternidad… eso es lo que define al ser humano en principio. Pero todos estos preceptos civilizados […]