Recomendaciones

No passa sovint que, des de la platea, el text t’atrapi per sí mateix, per la seva naturalitat, el seu ofici, la seva certesa. Però és el que passa amb Olvidémonos de ser turistas, el relat d’un viatge físic i emocional a la recerca d’una resposta impossible. Josep Maria Miró dibuixa un trajecte creat a partir de breus encontres amb desconeguts que ens permetrà descobrir a dos personatges que viuen amagats al seu dolor. Una història senzilla narrada d’una manera magistral. Amb una posada en escena discreta i unes interpretacions sòbries, elegants i entregades, Olvidémonos de ser turistas és teatre de text del que mai no em cansaria de veure. Més informació a Somnis de teatre

No dubto de les bones intencions de l’autora de Simone quan va decidir fer una comèdia amb idees feministes. Malauradament, el feminisme que proposa ens queda a aquestes alçades una mica llunyà i, a més a més, el text no acaba de funcionar, perquè la trama té problemes de coherència des del primer moment, que es van accentuant a mesura que avança. Malgrat això, cal aplaudir l’entrega de les tres actrius que donen vida a l’improbable trio protagonista: un polític d’ultradreta que s’ha llevat amb cos de dona, una prostituta a la que gairebé no coneix i la dona del polític. Més informació a Somnis de teatre

Dramaburg presenta un món postapocalíptic on les zones devastades per explosions nuclears s’han convertit en atraccions turístiques i les devallades als inferns són televisades. Amb una combinació a estones irregular de metàfores, moviment, projeccions, escriptura automàtica i altres elements, Dramaburg esdevé un viatge fascinant en alguns moments i desconcertant en uns altres. Amb una posada en escena aparentment despullada i uns intèrprets entregats, Dramaburg no és un muntatge fàcil però conté moments i idees interessants. Més informació a Somnis de teatre

Sàpiens planteja una idea distòpica, divertida i original (que no podem explicar sense esguerrar la història) que, malauradament, no acaba de desenvolupar-se al llarg del text. Ara bé, la feina interpretativa d’Enric Cambray i Mireia Portas aconsegueix amagar les mancances del text i arrencar els riures de la platea gairebé des del primer moment. Dos actors que entenen perfectament quins són els mecanismes de la comèdia i que s’hi entreguen a fons. Un muntatge ben dirigit per Sergi Belbel que ens permet passar una bona estona. Més informació a Somnis de teatre

Amb If (L’últim desig), Vero Cendoya ha aconseguit un espectacle que uneix dalt de l’escenari les millors virtuts del teatre de text amb les millors virtuts de la dansa. Així, If (L’últim desig) ens explica la història de tres germanes que volen complir el darrer desig de la seva mare i, en fer-ho, parlen, s’observen i es qüestionen. Alba Florejachs, Gloria Sirvent i la mateixa Vero Cendoya passen de la lletra al moviment amb naturalitat i fluïdesa, per explicar amb el cos tot allò que les paraules no arriben a dir. Un muntatge ple d’imatges precioses, sentit de l’humor i interessants reflexions. Més informació a Somnis de teatre

Adossats ens presenta una família burgesa que viu a una casa unifamiliar i s’enfronta a problemes que només poden treure la son a qui té la vida solucionada (al marit no li han donat l’ascens que li han promès; el cunyat, artista, està neguitós perquè ningú no enten les seves obres…). Amb un ritme lent i una història insubstancial i plena de llocs comuns i estereotips de gènere i de classe, Adossats és una comèdia que no fa gràcia i que ni tan sols l’ofici d’un repartiment de primera és capaç de salvar. Més informació a Somnis de teatre

La Mante, traducida al castellano con el nombre sugerente de La Mantis, forma parte de la trilogía creada por el dramaturgo francés Hugo Paviot, ‘La trilogía de Alejandro’, sobre la fuerte herencia que pueden suponer los crímenes de guerra de un padre y la educación franco-católica de su madre. Es en la figura de la madre en quien se centra La Mante. Paviot nos invita a hacer un viaje a las profundidades del tormento de su protagonista, Alexandre, un artista visual de prestigio mundial, que se encuentra en una grave crisis con su musa, a quien confunde en sus pesadillas con su madre. El espectáculo busca la esencia teatral, que se centra en tres elementos: el texto, las interpretaciones de […]

Ahir era nit d’estrena al Teatre Akadèmia amb la primera creació de la companyia La Sueca a partir de textos de Txèkhov. Dirigides per Cristina Cervià, les actrius Mar Casas, Clara Garcés i Mireia Vallès porten a escena els personatges femenins més emblemàtics de l’autor rus, personatges que han estat capaços de traspassar l’escena i el temps. La veu de les dones que no van trobar el seu encaix en el món masculí de la Rússia del segle XIX. «La gavina», «L’hort dels cirerers», «Les tres germanes» i «L’oncle Vània» presenta unes dones antiheroïnes, Nina, Arkàdina, Irina, Olga, Sònia, Elena, Liubov, Vària, Ània, …. Els temes constants a l’obra de Txékhov ens ressonen propers: el pas del temps, el sentit […]

“Si mireu el vent d’on ve” és la segona peça teatral de Nell Leyshon, una de les novel·listes i dramaturgues més reconegudes de la literatura britànica actual. Guardonada amb el premi Evening Standard Theatre, “Comfort Me With Apple” es va estrenar per primera vegada en el 2005 al Hampstead Theatre, al barri de Camden (Londres). Es tracta d’una història ambientada en l’Anglaterra rural de finals dels anys noranta, estructurada en dos actes. Un primer acte ple de preguntes sense resposta, on la informació és retinguda per crear suspens. I un segon acte, on comencem a comprendre la font dels traumes de la família. Però tot i així, al final, queden moltes preguntes sobre el passat de la família sense resoldre’s. […]

“El salvaje” és una versió teatral, escrita i protagonitzada per l’actor i guionista argentí Pablo Finamore, del conte antropològic homònim de l’escriptor uruguaià Horacio Quiroga, un dels millors narradors de contes llatinoamericà de tots els temps. En “El Salvatge”, l’actor Pablo Finamore ens explica un conte de manera visual; una ficció en el que la paraula, el gest i el moviment adquireixen vida i significat. El salvatge ens fa fer un salt en el temps, per traslladar-nos a l’era terciària, dins d’un paisatge on les pluges torrencials són constants; un lloc on conviuen dinosaures, animals salvatges i “el salvatge”, protagonista principal d’aquest conte. El més destacable de tot aquest espectacle és la magnífica direcció de Román Lamas en la creació […]

Esta pequeña pieza teatral está basada en el cuento homónimo del uruguayo Horacio Quiroga, uno de los primeros grandes maestros del cuento latinoamericano. A pesar de que su producción estaba más centrada en relatos oscuros y en la descripción de una naturaleza siempre amenazante y cruel, en El salvaje hace una narración casi antropológica de un hombre terciario que se ve obligado a sobrevivir en un medio hostil. De hecho, el texto sirve para mostrar la lucha de un individuo que descubre el valor de la colectividad y que pasa de ser un ser muy vulnerable a ser uno de los grandes dominadores de su entorno. El actor argentino Pablo Finamore hace una gran creación actoral con su personaje, consiguiendo […]

La adolescencia es una etapa de la vida muy vulnerable, extremadamente frágil y sensible, a pesar de que tenga una apariencia marcada por la rebeldía y el inconformismo. Las noticias sobre adolescentes que han sufrido bulling, abusos de todo tipo o sencillamente que han sido víctimas de las redes sociales son cada vez más numerosas. Fabrice Murgia coge dos casos muy singulares, el de una chica que estuvo ocho años secuestrada y el de un chico alemán que decidió disparar contra sus compañeros de instituto, a pesar de que podría haber escogido entre una retahíla de casos horripilantes e igualmente reales. Con todo esto, el autor aprovecha para hablar de las tristes existencias de estos jóvenes, pero también de la […]

Llibres per cremar es el único texto teatral de la prolífica autora belga Amélie Nothomb, aunque no es la única obra suya que se ha podido ver en Barcelona. Hace algunos años, Lluís Soler y Xavier Ripoll escenificaron su novela Cosmètica de l’enemic en la Sala Muntaner. Nothomb es una autora muy original que siempre hurga en recovecos extraños e inexplorados del alma humana. En el caso de Llibres per cremar (Les combustibles) propone un dilema a vida o muerte a propósito del valor de los libros. ¿Cuál o cuáles escogeríamos para quemarlos si necesitáramos combustible de manera inexorable? ¿De cuál o de cuáles nos desharíamos primero? Este planteamiento, tan cruel visto desde la comodidad, obliga a los protagonistas a […]

Tres hermanas vuelven al viejo camping donde pasaron parte de su infancia para enterrar a su madre. Lo que empieza de forma más bien clownesca, pronto deriva en algo mucho más hondo. Y es que el lugar, nido de recuerdos, dispara su melancolía y nos descubre poco a poco sus caracteres y sus anhelos más profundos. Vero (Cendoya), Glòria (Sirvent) y Alba (Florejachs), que comparten nombre con las actrices que los encarnan, desnudan sus pensamientos para darnos a entender cómo afrontan sus miedos y sus frustraciones ahora que ya rondan la cuarentena y sus expectativas vitales no han sido cumplidas. El papel de la mujer frente al del hombre, la complejidad muchas veces subestimada de las enfermedades mentales o el […]

Entrem al saló d’una casa. Entrem talment al saló d’una casa en guerra. Des de l’inici, sentim que som a una casa on no queda pràcticament res, on el buit que ha deixat tot el que hi havia està sent ocupat per la pols… el gris… i el fred, sobretot el fred, un fred que ens travessa fins als ossos. Ràpidament ens podem posar en la pell dels personatges: què no faríem per un minut de caliu quan sentim aquest fred insuportable, i no tenim més abric, ni aigua calenta, ni cap lloc on refugiar-nos? Hi ha un moment en que es torna molt difícil mantenir el seny, entra amb força l’instint de supervivència. No importa com d’intel·lectuals i racionals […]