Recomendaciones

De seguida que vaig veure anunciada l’obra de “El Llibertí” vaig guardar-me un forat a l’agenda. No me la volia perdre. Recordo la primera vegada que la vaig veure, de fet encara guardo les entrades i el programa. D’això fa deu anys!!! El muntatge no ha variat gaire, s’ha utilitzat la mateixa escenografia i vestuari , fins hi tot la fotografia del programa és la mateixa que la de 2007. El mateix director Joan LLuís Bozzo , però amb un repartiment diferent. Els personatges principals, Madame Therbouche i Denis Diderot, que eren interpretats per la Laura Conejero i en Ramon Madaula ara els fan l’Àngels Gonyalons i l’Abel Folk. Seria injust entrar en comparacions i dir que aquest o aquesta […]

Des que s’apaguen els llums, Charlas Talks ens ho deixa ben clar: estem assistint al naixement d’un nou format que promet el bo i millor de l’humor. Un espectacle diferent a res que hagis vist abans on tot parodiant les ja mítiques TED Talks cinc gurús/humoristes ens expliquen què hem de fer per millorar les nostres vides. I ho fan amb les també mítiques presentacions de Power Point, l’imprescindible punter làser i aquell posat de visionari que desarma fins i tot als més escèptics. Amb aquesta premisa, la glòria (i el riure descontrol·lat) estan garantits. En David Martos, l’Àlex Martínez Vidal, l’Ignasi Taltavull, en Llimoo i en Tomàs Fuentes ens demostren un cop més que estan a l’avantguarda de l’humor […]

Vodevil, qué le vamos a hacer, pero con conversaciones filosóficas interesantes y sin petulancia, al estilo de Montaigné, en esta comedia de Eric-Emmanuel Schmitt que Bozzo recupera después de 10 años. Diderot recibe el encargo de escribir el artículo sobre la Moral en la Enciclopedia. Y debe hacerlo justamente el día que tiene a una candidata a amante en el salón, la amiga de su hija parece que le pone ojitos y su esposa le reprocha las constantes infidelidades. Así que con la Moral rondando por allí, toca disfrazar incoherencias, elaborar discursos de justificación, grandes ideas y las pasiones que las ocultan, adaptar los conceptos a nuestras conductas, en fin, discusiones deliciosas sobre la mujer, el hombre, el amor, el […]

Aquesta és la nova proposta de la companyia Paradiso 99, que va guanyar el 1r Premi Laboratori Arts Escèniques Tísner. Ens explica la història de dues persones que es van estimar de manera irreductible malgrat la seva dimensió política i els seus múltiples amants. Aquest és el segon projecte de la companyia després de «NO HI HA BOSC A SARAJEVO«, que vam veure a la Sala Atrium el juliol del 2016 (aquest projecte va ser el guanyador de la Beca Desperta per a companyies emergents el 2016). Amb una dramatúrgia que no és gens fàcil, escrita i dirigida per Begoña Moral, l’obra se situa el gener de 1960 i explica el viatge que fa Judith a Groenlàndia per poder acomiadar-se […]

La companyia Paradisso 99 presenta el seu segon projecte “Gossos de neu” , text guanyador de la Primera convocatòria Laboratori d’Arts Escèniques Tísner (2017), escrit i dirigit per Begoña Moral. Hivern. Gener de 1960.França.Un accident. El cotxe en el que viatja la família Gallimard i l’escriptor Albert Camus xoca contra un arbre. Albert Camus i el seu editor i amic Michel Gallimard moren a l’acte; la dona i la filla de Gallimard, Janine i Anne, seuen al darrera. Les dues sobreviuen a l’accident. “Gossos de neu” és el que s’esdevé després de l’accident per a dues dones: l’Anne, la filla de Gallimard, i Judith (representació de Maria Casares) l’amant d’Albert Camus. Dues dones unides davant la pèrdua. Dues dones unides […]

Una proposta escrita per Jordi Casanovas i que ja ens havia “engrescat” a la roda de premsa. Dirigida per Marc Angelet i amb unes magnífiques interpretacions d’Anna Sahun, Ernest Villegas i Òscar Muñoz, és una proposta on la línia que separa la comèdia dels fets dramàtics és molt, molt fina. Estrenada a Vilafranca del Penedès, el dramaturg Jordi Casanovas vol fer reflexionar sobre els límits de l’humor, el mal que pot fer quan aquest s’exerceix des d’una posició de poder, i els rols dels homes i les dones a la nostra societat “tothom fa bromes, però crec que la manera de fer una broma defineix com és una persona”. El punt de partida de la proposta és un retrobament entre […]

Ahir a la Sala Flyhard vam poder gaudir d’A.K.A. un monòleg que parla de l’afirmació de la identitat durant l’adolescència i dels efectes del racisme o la xenofobia. A.K.A. (Also Known As) escrit per Daniel J. Meyer, està protagonitzat per Albert Salazar i dirigit per Montse Rodríguez Clusella. “Vaig escriure aquesta obra en una nit… no sé ben bé el motiu. Simplement, em va sortir de dins”, ha explicat Daniel J. Meyer. Carlos és un jove adolescent que comparteix amb nosaltres el seu dia a dia, la seva realitat, l’escola, les sessions de teràpia, la seva música, els seus balls, la relació amb els seus «viejos», els amics, el seu primer amor. I ho fa des de la intimitat de […]

Aquest espectacle és la segona part d’una trilogia de teatre social, que té com a nexe comú tres noms de la cultura popular artística: la «bailaora» Carmen Amaya, l’artista Lola Flores i l’escriptor Paco Candel. La primera part de la trilogia va ser “JAR – CARMEN AMAYA IN MEMORIAM” que vam poder veure al Teatre Akadèmia el novembre de 2013. Era un homenatge al poble gitano, al desaparegut barri de Somorrostro i a la figura de Carmen Amaya. La segona part SIEMPRE A LA VERITA TUYA és un cant a la llibertat de gènere i una repulsa a la intransigència a través de la història de l’assassinat d’un transformista imitador de la genial Lola Flores. La tercera part estarà basada […]

Bajo la dirección de Víctor Álvaro, llega al teatro Almería ¡Ay, Carmela!, la conocida obra de José Sanchis Sinisterra. Se trata de una obra con mucha reputación, pues el propio texto gozó de su fama e incluso tuvo una adaptación cinematográfica en 1990 dirigida por Carlos Saura. Representar o adaptar un texto que tiene tal reputación es siempre una tarea difícil. En muchas ocasiones las adaptaciones pueden pecar de demasiado ambiciosas, o de poco respetuosas ante el texto. Pese a esto, en este caso la adaptación acierta mucho en lo que se refiere a la esencia del texto original de Sinisterra. Se trata de una representación fidedigna del texto que presenta una dirección y una producción consciente hacia la obra. […]

De “L’hora blava” coneixem l’espai on transcorre l’acció: el far d’una illa remota, i els seus dos protagonistes: un faroner (Adrià Olay) i un biòleg (Pau Sastre), però el moment i el lloc del conflicte són indefinits, tot i que al final ens resulten terriblement familiars. L’hora blava és un thriller que deixa al seu darrera un munt d’interrogants. Un text entre filosòfic i polític que ens fa reflexionar sobre la necessitat de posicionar-se i prendre partit sobre allò que passa a la nostra societat, o quedar-se al marge davant les injustícies. Dues mirades davant un mateix conflicte. Dues postures totalment oposades davant l’horror en la que viu la societat. Una proposta que em fa pensar en la situació social […]

¿Recuerdas esa imagen típica de película de miedo en el que un personaje se adentra en una estancia misteriosa pese a que el sentido común indica que debería alejarse lo máximo posible ? Tú, espectador entregado a la trama, le gritas internamente que no entre, que vuelva sobre sus pasos ahora que todavía puede. Pero obviamente el personaje no te escucha, sigue adelante para tu desesperación y sufre las esperadas consecuencias.Esa es la impotencia que siento hacia el protagonista de Bull – Marc Rodríguez– , un trabajador al que vemos toreado –metafórica y literalmente- por sus compañeros – Joan Carreras y Mar Ulldemolins -mientras los tres esperan al jefe –David Bagés, substituido en algunas funciones por Santi Ricart – que […]

La Roda Produccions adapta el conte clàssic de “Aladí i la llàntia meravellosa”, una de les històries d’origen sirià de “Les mil i una nits”, en una comèdia musical actual, divertida i original. “Aladdin#thePopMusical” és un espectacle adreçat al públic familiar. Escrit i dirigit per Dani Cherta, compta amb la música de Keco Pujol, l’escenografia de Víctor Peralta, el vestuari d’Antonio Harillo i les coreografies de Meri Bonet. En la versió de Dani Cherta, la història d’Aladdin està ambientada dins el món musical, els concursos televisius i la recerca de la fama. L’escenografia està en contínua transformació, és multifuncional i ens transporta als diferents espais on transcorre l’acció. La música es mou entre el pop, rock, rap i hip hop. […]

Un proposta de la companyia argentina Sutottos «el nou fenomen de l’off porteño». INESTABLE és una comèdia sobre les pors i les fòbies. Sutottos és un duo d’humor que formen Andrés Caminos i Gadiel Sztryk i que enganxen al públic en el mateix moment que surten a l’escenari amb la seva indumentària i amb la seva magnífica gestualitat. Aquest duo es va formar fa dotze anys i amb aquesta, la seva setena peça, fa tres temporades que omplen sala a Buenos Aires. L’humor és l’element comú a totes les seves propostes que han anat evolucionant des dels primers números de varietés que feien a les 5 de la matinada, amb només 17 anys. Com ells manifesten, no cal tractar temes […]

Una proposta fantàstica, però dura, colpidora i brutal. Un text escrit per Mike Bartlett, amb traducció d’Ariadna Nadal i que la productora Sixto Paz ha portat a La Villarroel. BULL, està dirigida per Pau Roca i interpretada per David Bagés, Joan Carreras, Marc Rodríguez i Mar Ulldemolins. L’autor de la proposta, Mike Bartlett, impactat per una cursa de braus, en veure el desequilibri entre l’animal i els homes que l’havien de matar, en veure la sang, i en veure al públic exaltat davant aquesta salvatjada, va pensar a escriure un text que fos una analogia entre el món animal i el món «humà». Fent un símil amb una cursa de braus on tots sabem que el toro ha de morir, […]

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ens ofereix SOL SOLET, una obra poc coneguda de l’escriptor Àngel Guimerà. La seva directora, Carlota Subirós, ha decidit donar “una nova llum” al text, que no es representa en públic des de 1904. Tal com ens van explicar a la roda de premsa, aquesta és una obra molt fosca, contràriament al que dóna a entendre el seu lluminós títol. Una obra que es belluga entre la llum i l’ombra, que ofereix una mirada sobre la foscor de l’ànima, sobre el desig que destrueix, que engendra violència. Sobre el desig de trencar la solitud i apropar-se a l’escalfor del sol solet de la cançó. Uns personatges que es troben en solitud acompanyada, una família […]