SARAB és un text d’Albert Tola que amb dramatúrgia i direcció d’Andrea Segura, ha obert la temporada al Teatre Akadèmia.
Un text ple de miratges que apareixen i es dilueixen entre la realitat i els records de tres dones que representen tres generacions d’una mateixa família.
SARAB ens parla de miratges, d’aquelles certeses que creiem pròpies i que, en realitat, no només s’emmarquen en el nostre context històric, polític i social sinó al centre mateix de la nostra genealogia.
En paraules d’Albert Tola es tracta d’un text que s’ha anat coent des que ell era petit, ell ha viscut i crescut amb la seva mare, la seva àvia i la seva tieta. Amb un pare absent, sempre de viatge. Un viatge al desert del Marroc i els seus miratges, va ser el detonant per llençar-se. I aquestes tres dones reals a la seva vida són presents a l’obra sense que es tracti de retrats autèntics d’elles.
Barcelona, Buenos Aires i Marràqueix es barregen en un únic espai i es tornen refugis on només la llum i les ombres podran dibuixar el present. Tres dones, tres generacions i tres històries que van de la culpa al plaer i de la modernitat a la postmodernitat.
Ens parla de patrons que s’hereten de generació en generació, en aquesta proposta, entre les dones de la família, relacionat amb el tema de l’amor. L’espera de l’altre i la fugida del jo més íntim.
Isabelle Bres, Elena Fortuny i Laia Alberch. L’àvia, la mare i la filla. Tres dones que es diuen Blanca. Tres dones que són com una única dona sense deixar de ser tres alhora. Tres dones que prenen decisions.
Blanca la filla, viu a Marràqueix i està a punt de prendre una decisió molt important quan rep la visita de la seva mare. És una visita real o és tan sols un miratge??
Blanca la mare viu a Barcelona i li explica la visita de la seva àvia, que amb només un bagul va tornar de l’Argentina per quedar-si.
Tres generacions, tres espais geogràfics diferents i un mateix mecanisme inconscient de comportament, del qual costa sortir. Paraules, gestos, actuacions invisibles que es van repetint.
SARAB és un drama psicològic que s’articula com un monòleg a tres veus, les de les tres dones de la mateixa família que ens fan compartir les seves vivències.
Una producció de la companyia A3 (formada per Alícia González Laá, Andrea Segura i Albert Tola), en coproducció amb el Teatre Akadèmia.
Una posada en escena molt interessant, un text del que fa ballar el cap i unes interpretacions que ens han agradat molt. Molt recomanable.
Per veure la ressenya, només cal clicar en aquest ENLLAÇ
