L’oblit i el silenci s’esquerden sota la força poètica de Veus de Txernòbil. Una peça de teatre visual basada en el llibre La pregària de Txernòbil de la guanyadora del Nobel Svetlana Alesksévitx.
L’obra està configurada com un gran zoom que comença amb una visió general del país (Ucraïna – Unió Soviètica) durant i després de l’explosió del reactor i que va apropant-se amb cura a les històries dels petits pobles afectats i sobretot els seus habitants.
Cada persona, sovint representada amb un gran titella, té un relat únic i colpidor. Els cinc actors de la peça manipulen els objectes amb delicadesa i precisió i fan que de la forma neixi una emoció bategant que oscil·la entre l’horror tràgic i l’humor innocent. Si no has vist mai una obra de teatre visual, és una bona porta d’entrada a aquest tipus de teatre, ja que despleguen infinitats de recursos (maquetes, projeccions, titelles…) amb gran sentit dramatúrgic.
Les veus de Txernòbil sens dubte són unes veus que criden a estimar la vida i les petites coses que ens envolten. Un preciós Carpe Diem que us entrarà pels ulls i us tocarà el cor.