Últim dia de representació d’INSTRUMENTAL a l’Espai Lliure de Montjuïc, i moltes ganes de veure aquesta proposta que ens van presentar en roda de premsa (vegeu ressenya) el passat dia 18 de juny.
INSTRUMENTAL és l’adaptació teatral del llibre autobiogràfic de James Rhodes, «Instrumental: Memorias de Música, Medicina y Locura», amb dramatúrgia i direcció d’Iván Morales i amb Quim Àvila com a únic intèrpret. Un monòleg que és alhora una denúncia de la pederàstia i un clam d’esperança davant del poder sanador de la música.
Un text que barreja consciència, dolor, humor, irreverència, sinceritat i valor i que Rhodes ha escrit sense haver cicatritzat encara la seva ferida. El poder màgic de la música l’ajuda a apaivagar el dolor i la Chacona de Bach és la peça que li va salvar la vida. Segons van comentar, tot l’equip que ha fet possible aquesta proposta ha cregut des del primer moment en la necessitat de visibilitzar l’existència de l’abús sexual a menors.
Tal com ens van explicar, han volgut mostrar la veritat despullada, han volgut mostrar la capacitat de la música, de l’acte de posar un vinil, d’encendre una llum o de llegir un llibre per fer-nos sentir menys sols i connectar-nos entre nosaltres i amb nosaltres mateixos.
En aquest punt hem de dir que, encara que ens ha agradat molt la manera innovadora i trencadora d’aquesta posada en escena, també pensem que potser no hauria calgut tantes accions «tècniques» fetes pel mateix Quim Avila i ens hauria permès gaudir molt més de la seva faceta actoral, que hem de dir, que és bestial, màgica, excel·lent. Un actor que amb els seus 25 anys és un dels millors actors de casa nostra.
L’escenografia de Judit Colomer integra els cables, micros, plats de vinils, llums, llibres, una cadira i un munt de matalassets blaus…… integrant la llum de Raimon Rius, i el so de Jordi Busquets com a elements materials de l’escenografia.
En Quim assoleix amb una gran versatilitat, tres veus, d’una banda és el mateix James Rhodes que ens explica episodis de la seva vida en primera persona, d’altra banda és en Quim Avila, la persona, qui ens parla de detalls de la seva interpretació i per últim el narrador que ens parla del personatge integrant al públic en el seu discurs.
Moltes emocions que és capaç de transmetre amb una gran intensitat i veracitat. Una interpretació dotada d’un gran magnetisme. Ell mateix ens va preparant pel moment final en què interpretarà al piano la sonata que ha après amb el llibre del mateix James Rhodes «Toca el piano: interpreta a Bach en seis semanas», quasi com una demostració de què tot és possible si ho vols.
Una posada en escena que aconsegueix crear una atmosfera molt especial on et sents atrapat des del mateix moment en què accedeixes a la sala, quasi a les fosques.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ