Ahir dimarts dia 25, va ser per a nosaltres el primer espectacle del GREC 2019 al Teatre Romea, es tracta de CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS, espectacle que s’estrena oficialment el dia 3 de juliol.
El mes d’abril del 2017 el dramaturg estatunidenc Lucas Hnath va estrenar a Broadway una segona part de Casa de nines, d’Henrik Ibsen. Casa de nines és un drama ambientat a Noruega en el qual la Nora no volia acceptar el paper submís que el seu rol d’esposa i mare li atorgava. Aquella obra acaba en el moment en què la Nora decideix marxar deixant enrere un marit i tres fills de curta edat. Una obra escrita a finals del segle XIX que reflexiona sobre el paper de la dona en un món on s’imposen les aparences per sobre de la felicitat personal.
A CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS, la Nora torna a casa, i la seva tornada fa trontollar tot de nou. Ella torna per demanar al seu marit, el banquer Torvald Helmer, que demani el divorci. La seva petició, la confrontarà amb les tres persones amb les quals es retroba, el seu marit, la seva criada i dida, i la seva filla. Ella es veurà obligada a justificar el perquè de la seva decisió i intentarà que entenguin la seva forma d’entendre la vida i el paper que ella creu que la dona ha de tenir.
Ara el text arriba, traduït per Helena Tornero i de la mà de Silvia Munt que ha comptat amb Emma Vilarasau (Nora), Ramon Madaula (Torvald), Isabel Rocatti (Anne Marie, la dida) i Júlia Truyol (Emmy, la filla).
Nora, Emma Vilarasau, està en escena des del primer moment i en la seva interpretació la veiem molt a ella mateixa. La defensa reiterada dels seus sentiments, dels seus anhels de llibertat i la seva necessitat de ser ella mateixa i no la filla, la dona o la mare de …. ens sembla, a moments una mica mancada d’emoció, com si anés repetint el discurs après que ha de justificar, davant de tots, la seva decisió de vint anys enrera.
Davant d’ella, Anne Marie, una magnifica Isabel Rocatti, que reivindica la vàlua del paper que ha desenvolupat en la història de la família a costa de la seva pròpia vida. Ella creu que es va veure obligada a abandonar la seva pròpia filla per educar els fills de la Nora, i que ho va fer perquè no tenia cap més sortida per sobreviure.
Torvald, Ramon Madaula, impactat per la tornada de la dona, és incapaç de reaccionar davant de la petició d’ella i li nega el que li demana només per tornar-li d’alguna manera el que ella li va fer vint anys enrera. Ell ha aconseguit sobreviure a la seva absència i ha construït un món paral·lel fent creure a tothom que ella era morta. La lectura del llibre que la Nora va escriure li donarà una altra visió d’ell mateix.
I finalment, Emmy la filla, explosiva i abassegadora Júlia Truyol que s’enfronta a la mare absent des de la racionalitat més profunda, buscant solucions pràctiques sense deixar en cap moment aflorar sentiments de rancúnia o de dolor. Perquè ha d’entendre el matrimoni com el final d’ella mateixa ?? Perquè no pot entendre el matrimoni com la necessitat de compartir ??
Tots quatre actors estan realment magnífics, però volem destacar per sobre de la resta, la interpretació de la jove Júlia Truyol, que ens ha agradat especialment.
Una proposta estructurada com una concatenació de trobades a dos entre la Nora i els altres protagonistes, una lluita entre la reivindicació del dret a la possibilitat d’escollir o l’acceptació de la impossibilitat de fer-ho.
La posada en escena juga amb l’escenografia d’Enric Planas i el vestuari de Mercè Paloma en tons de gris i blancs. Una estructura cúbica que sobresurt de l’escenari del Romea amb una única porta d’entrada. L’estudiada il·luminació de David Bofarull i l’espai sonor de Jordi Bonet i la música de violoncel interpretada per Manuel M. del Fresno, completen una acurada proposta.
El text proposa un debat imprescindible sobre la llibertat de la persona, home o dona i les diferents maneres d’entendre la vida que ens porta si o si a la necessitat d’escoltar l’altre.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ