“Tosca” de Puccini és una de les òperes italianes que més m’agraden, de fet sóc una gran admiradora de l’obra de Puccini.
Aquesta producció del Gran Teatre del Liceu i el Teatro de la Maestranza de Sevilla la vaig poder veure en directe el dia 15 de març de 2014, i en guardo un gran record. En aquella ocasió els tres protagonistes principals varen ser la soprano Fiorenza Cedonis com a Tosca, José Ferrero en el paper de Mario Cavaradossi i Vittorio Vitelli com al Baró Scarpia. Eren altres temps.
En aquesta ocasió, i gràcies al projecte Liceu a la Fresca que s’emmarca dins de Liceu al Territori, iniciat el 2015,he pogut tornar a gaudir d’aquesta magnífica òpera des de casa. El meu poble acollia per primera vegada aquesta iniciativa, i gràcies a una gran pantalla instal·lada en un lloc magnífic del municipi es va poder seguir en directe tota la representació. La meva intenció era anar-hi, però degut a les altes temperatures que estem patint aquests dies, i com el canal 33 l’emetia aquella mateixa nit a les 22h en un programa especial, finalment la vaig veure des del televisor de casa. Ja se sap que no és el mateix que veure-ho en directe, les circunstàncies són les que són, i els preus d’una entrada al Liceu actualment no me la puc permetre, per això agraeixo aquesta magnífica oportunitat que se’ns ofereix de poder-la seguir en directe, encara que sigui a través d’una pantalla.
“Tosca” és un melodrama representat en tres actes en el que es retraten les passions humanes. Poques òperes clàssiques resulten tan actuals com “Tosca”. Amor, odi, desig, gelosia i violència sexual i de gènere. Es tracta de personatges que avui en dia, continuen plenament vigents, són reals, propers, quotidians, d’aquells que malauradament surten a diari en els medis informatius.
Sota la batuta el mestre John Fiore una música extraordinària. La música acompanya en tot moment les emocions i els sentiments dels personatges descrits per Puccini.
Magnifiques interpretacions de la soprano Tatiana Serjan com a Tosca, el tenor Roberto Aronica en el rol de Mario Cavaradossi, i el baríton Lucio Gallo com a Baró Scarpia. Pell de gallina no tan sols en els duets amorosos i les seves àries més famoses, sinó també en els moments més tràgics i foscos.
Sensacional nit d’òpera.