Tot tornant del nostre viatge pel Perú i Bolívia, pràcticament sense treva, teníem una cita amb el Liceu, Giacomo Puccini i TURANDOT. Una òpera inclosa dins del nostre abonament i que havíem canviat de data per no perdre’ns aquesta nova producció del vídeo-creador català Franc Aleu.
Amb aquesta producció el Liceu ha inaugurat la temporada 2019-2020 i celebra el 20è aniversari de la reconstrucció (un vídeo abans de la representació recorda l’incendi de l’any 1994). Vint anys enrere, el 7 d’octubre del 1999, “la princesa de gel” va ser l’encarregada de reinaugurar el Liceu.
Franc Aleu (Barcelona 1966) va ser Premi Nacional de Cultura el 2012 a la categoria d’audiovisual. Format com a fotògraf de moda va començar la seva activitat escènica amb la Fura dels Baus i Jaume Plensa.
La Turandot d’Aleu és espectacular, una proposta plena de metàfores visuals on el vestuari de Chu Uroz i la meravellosa il·luminació de Marco Filibeckç acompanyen el canvi continu de la configuració de l’escenari a partir d’una base giratòria i uns blocs d’escales que giren entorn d’una piràmide que també es mou. Un escenari que ha estat dissenyat pel mateix Aleu i l’escenògraf Carles Berga i on la piràmide representa el poder amb l’emperador a la cúspide i la princesa que habita a l’interior com si és tractes d’una presó meravellosa de la qual no vol sortir.
La Turandot d’Aleu és la regent d’un món virtual en el qual els seus súbdits estan dominats per ella. Una realitat virtual que gaudeixen gràcies a unes ulleres especials i en la que estan atrapats. Únicament Calaf, Timur i Liú resten al marge d’aquesta alienació. Calaf recollirà les ulleres de l’últim príncep ajusticiat i quedarà atrapat sota el domini de la «princesa de gel». Les projeccions embolcallen les escenes, imatges en 3D projectades a manera de pensaments i records dels personatges, llums i colors electrònics que s’activen i canvien amb la veu i la música d’acord amb el rol de cadascú. La fantasia és total des del moment zero.
Josep Pons, director musical del Liceu, ens ha presentat una versió vitalista amb una sonoritat espectacular i una gran sensibilitat i cura en les parts més delicades. Els cors, fonamentals en aquesta òpera han estat a l’altura, d’una banda el Cor del Gran Teatre del Liceu dirigit per Conxita García i d’altra banda l’excel·lent interpretació dels cantaires del Cor Vivaldi.
Un repartiment, de luxe, Iréne Theorin ha interpretat una Turandot freda i al mateix temps apassionada, amb una contundent projecció vocal. Jorge de León ha interpretat un correcte Calaf al que ha mancat força a la famosa ària «Nesun dorma» del tercer acte. Ermonela Jaho una Liú captivadora que ha desfermat l’entusiasme del públic amb la seva interpretació de «Signore ascolta» del tercer acte. La resta del repartiment ha estat formada per Alexander Vinogradov, un excel·lent Timur, Toni Marsol (Ping), Francisco Vas (Pang), Mikeldi Atxalandabaso (Pong), Chris Merritt (l’emperador), Maria Such i Marta Polo, serventes, Michael Borth (mandarí) i la veu de José Luis Casanova com a príncep de Pèrsia.
Una proposta que ens ha enlluernat i on el muntatge visual no eclipsa en cap moment la qualitat artística dels cantants ni per descomptat la música ni la dramatúrgia. Creiem que no exagerem pas, si diem que ha estat una de les nits més màgiques que hem viscut al llarg de tots aquests anys en el Gran Teatre del Liceu. Insuperable en tots els aspectes!!!
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ