Recomendaciones

Quin text menys Mamet aquest de Mamet… Aparentment, una comèdia frívola (bé és cert que prou audaç per defugir els estereotips del gènere) amb ressonàncies de Les amistats perilloses, però sense la cruesa a què ens té acostumats el dramaturg americà. Ara bé, potser no ho és tant d’ingenu Un matrimoni de Boston… LesLes dues protagonistes (els personatges interpretats per Emma Vilarasau i Marta Marco, respectivament) discuteixen, s’enfaden, s’insulten, perden els nervis, tenen atacs d’ira, i només troben consol, ah!, quan tenen l’oportunitat d’humiliar la criada (Emma Arquillué), de manera que, indefectiblement, a cada escena de maltractament i discriminació classista de la criada, n’hi succeeix una de reconciliació de les amants. Més mametià del que semblava, doncs. És aquest joc […]

Hace casi veinte años la primera versión en catalán de Un matrimoni de Boston supuso una auténtica revelación. El texto afilado y punzante de David Mamet –un autor muy en boga a finales de los noventa-, así como la nueva reunión de Lizarán y Vilarasau fueron puntos muy importantes y decisivos como para mitificar un montaje del que todavía se habla. Ahora vuelven los mismos personajes, con las mismas mentiras, las mismas trampas y las mismas manipulaciones. Mamet en estado puro, aunque sea disfrazado de época. Quizás lo que más sorprende la primera vez que te enfrentas a esta obra es que es muy divertida. El hecho de trasladar una pareja de lesbianas al Boston de finales del XIX y […]

L’obra Un matrimoni de Boston, actualment en cartellera a La Villarroel, és una producció que destaca tant per la qualitat interpretativa com pel seu significat simbòlic. Dirigida per Josep Maria Mestres, compta amb un repartiment excepcional encapçalat per Emma Vilarasau, Marta Marco i Emma Arquillué, tres grans actrius del panorama teatral català.El muntatge actual també és un homenatge a Lizaran, ja que Vilarasau interpreta el mateix paper que ella va fer el 2005.L’obra brilla gràcies a la intensa química que es genera entre tres grans actrius del panorama català: Emma Vilarasau, Marta Marco i Emma Arquillué. La seva complicitat és palpable des del primer moment en què comparteixen escenari, creant una tensió emocional i dramàtica que manté el públic completament […]

Tras el éxito de público y crítica en su estreno el verano de 2023 en el Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida y su posterior paso por los Teatros del Canal, ha vuelto a Madrid La comedia de los errores. Un espectáculo dirigido por Andrés Lima donde el enredo y el humor popular se combinan para crear un puro divertimento escénico. Pepón Nieto, Fernando Soto, Santiago Molero, Avelino Piedad, Rulo Pardo y Esteban Garrido forman el sexteto actoral que da vida a más de una veintena de personajes. La comedia de los errores, también conocida como La comedia de las equivocaciones, es la obra de teatro con la que William Shakespeare se presenta en sociedad. Con 25 años estrena […]

Turisme Rural es una comedia repleta de giros inesperados que hacen que el espectador se mantenga en tensión en todo momento. Galceran y Belbel son los responsables de esta obra cuyos enredos, a veces un poco forzados o demasiado largos, nos llevan a situaciones inverosímiles que desembocan en un final inesperado. Los cinco actores que están sobre el escenario juegan con los diálogos para hacer que nos metamos en la historia, aunque en algún momento puedan parecernos excesivamente estridentes todo está minuciosamente pensado. El decorado es el salón de una casa rural en la que la pareja protagonista va a pasar un fin de semana romántico. Los diferentes elementos de este salón forman también parte de la historia: por ejemplo, […]

Al llarg de la nostra vida sempre hi ha un seguit de personatges als quals, posant-li només l’article al nom i cognom, es crea un consens al voltant de la identitat d’aquesta persona. En el cas que ens ocupa, fer referència a «la Comes» és fer referència a «la Comes», perquè no hi ha ningú més que ella i no hi ha ningú més com ella. Els catalans, que som els que més acostumats hem estat a veure-la a escena o a la pantalla petita, som conscients d’aquesta afirmació i podem sentir-nos afortunats de compartir espai-temps amb ella. Generacionalment, tot i que ja fa massa que dura aquesta tirallonga, podríem considerar-la -gairebé- una mena de zeitgeist. Doncs podem connectar un […]

La búsqueda de la propia esencia, el espíritu de superación, el deseo de llegar a superar a alguien o de hacerse un nombre. El aburrimiento, el privilegio, el egocentrismo, la desesperación, la tristeza o la falta de sentido. Hay muchos elementos que hacen que una persona elija un camino u otro, donde centrar sus esfuerzos y sus objetivos. Al final, la individualidad y el orgullo, muchas veces, acaban produciendo finales inesperados. Es verano y la familia y los amigos que forman esta obra se reúnen en una casa al lado de un lago. Allí se encuentran unas personas no muy contentas con su vida, aunque lo aparenten, que se han conformado con aquello que tienen o creen que pueden tener. […]

Dins el 19è Festival Internacional de Putxinel·lis de La Puntual, hem pogut veure l’espectacle Impossible?, de la companyia Frobvia, en coproducció amb el Teatre Lliure. Tal com defineix la mateixa companyia, aquest espectacle mostra com fer possible l’impossible. Una història d’una gran bellesa visual i plàstica que està pensada per a fer reflexionar tant al públic menut com adult. Dues històries, amb dos personatges com a protagonistes que et parlen de com n’és d’important treballar en comunitat per aconseguir canvis dins la societat. És la representació gràfica de la unió fa la força i entre tots podem fer d’aquest un món millor. A escena, una caixa de fusta on passa l’acció. Una escenografia feta de paper, personatges fets amb mans […]

Aquest cop tornem al Teatre Borràs. Ja sé que és una comèdia a l’ús per riure i poc més, però amb ganes de seguir la setmana amb un petit somriure. “Turisme Rural” és una comèdia teatral que ens transporta a un entorn aparentment idíl·lic: una casa rural perduda enmig de la natura, on diversos personatges amb motxilles emocionals molt diferents es troben per passar uns dies de desconnexió. El que promet ser una estada relaxant es converteix ràpidament en un còctel de malentesos, tensions i situacions còmiques que posen de manifest les complexitats de les relacions humanes. Ens regala una comèdia d’embolics amb tocs subtils de terror, però sempre sense deixar de ser fidel al seu gènere còmic. Amb un […]

Poques vegades em passo 3h gairebé seguides somrient com una nena mirant un musical… I n’ha estat el cas. Paula Malia és una actriu 360º, canta, actúa, és graciosa… i al costat de la Diana Roig, fan un tàndem tremendissim. Els ballarins, el coro, els personatges masculins… És un autèntic show. I cal parlar també de la direcció que no s’ha limitat a representar i posar atrezzo sino que hi hagut moments estèticament molt macos i moltissima força a les intencions! Em pregunto les hores que han estat per ordenar tot això! Son varies les ments pensants que li han volgut, tot respectant el format clàssic del musical, donar-li un toc diferent, i se n’han sortit. Es barregen varis temes: […]

Parece ser cierto que hubo un encuentro Napoleón-José I en Vitoria cuando la guerra de la independencia ya había empezado a extenderse por toda la península y amenazaba al “francés” para retirarse. Napoleón vio que se perdía esa zona de expansión y fue a apoyar y respaldar a su hermano. La diferencia de carácter entre ambos hermanos es evidente. Napoleón es encarnado por Pau Roca. Él es fuerte, ambicioso, arrogante frente a un hermano débil, frágil y empequeñecido. David Bagés es Pepe Botella llamado así sarcásticamente por los españoles por su afición a la bebida. Ambos interpretan a maravilla sus papeles. Hay un tercer personaje, el mameluco Rustam, esclavo de Napoleón interpretado magistralmente por Oriol Guinart. Él está presente en […]

Àlex Rigola nos acerca al universo de David Mamet con una adaptación muy diferente de aquel montaje que triunfó en el Teatre Lliure hace 21 años. De la impactante escenografía de entonces a un espacio escénico en formato pasillo, sólo vestido con dos taburetes, el título tachado en el suelo y una pizarra que será el eje sobre el que girará la trama. Y es que el director juega en casa y, rodeado de una incondicional audiencia ajustada al espacio, minimalista, consigue con su talento que los seis actores lleguen a ser desde el inicio auténticos gigantes. El texto, galardonado con el Premio Pulitzer de teatro en 1984, evoca unas horas de pura tensión en la vida laboral de cuatro […]

Projecte Ingenu ha tornat a submergir-se en l’univers de Federico García Lorca amb la seva impactant posada en escena de Bodas de Sangre al Teatre Akadèmia. Aquesta no és la primera vegada que la companyia catalana s’enfronta a un text Lorquià; ja el 2015 ens van presentar i adorar una adaptació de Yerma, que va ser molt ben rebuda pel seu enfocament. Amb Bodas de Sangre, Projecte Ingenu torna a explorar l’univers de Lorca amb la seva proposta característica: una combinació de minimalisme escènic i una interpretació visceral. La tragèdia rural de Lorca, marcada per les tensions entre passió i tradició, pren vida en una posada en escena austera, on els actors transmeten amb intensitat els conflictes que creixen fins […]

Als textos lorquians els personatges no diuen sinó que reciten els diàlegs, i Marc Chornet ho ha entomat amb imaginació i perspicàcia per a muntar un Bodas de sangre que arriba a l’espectador com una mena d’acte cerimonial, en cap cas solemne però, ja que conserva la rauxa i la visceralitat d’un dels grans temes lorquians, com ho és l’amor no satisfet, que desemboca en tragèdia. Hi ajuda la brillantíssima labor musical (en molts casos (Neus Pàmies i Mireia Sala canten a cappella moltes de les cançons) a partir de cançons del poeta granadí, així com d’altres com una versió preciosa de la versió que Enrique Morente va fer de Take this waltz de Leonard Cohen. L’espai sonor que dissenya […]

Está basada en una novela de Emmanuel Carrère sobre unos hechos reales que le impresionaron. Los hechos son tan escalofriantes que le dejaron secuelas psicológicas. A él le interesaba el proceso que había convertido a ese hombre en asesino. Por acercarse tanto a la maldad humana, tuvo una crisis de fe que se manifiesta en sus novelas posteriores. El protagonista de la historia, Jean Claude Romand, pertenecía a una familia católica en la que no decir mentiras era la norma pero la convivencia familiar estaba llena de silencios y mentiras piadosas. La angustia y la tristeza que lo llenaban no supo explicarlas y no quiso decepcionar a nadie. La primera mentira llamó a otra y así toda la vida. Como […]