Un retrat de la fama

En aquest monòleg es barrejen moltes coses. Parteix de la premissa del fracàs com a fil conductor de l’obra, tot i que personalment crec que hi ha diferents fils que van construint el que ha estat i és la vida del Marc Balaguer des de la seva primera aparició pública. Ha viscut el hit de la fama i també ha caigut. I ara li toca saltar de nou. I per això crea la seva pròpia obra de teatre i puja en escena. I ho fa amb molta presència, molta força i honestedat. S’entrega al públic. A l’escenari només hi trobem un poltre de saltar que es va desmuntant i muntant al llarg de l’espectacle i que representa el “jump” tan necessari per reconduir la seva carrera actoral i tornar a gaudir del que més li agrada, que és la interpretació. Una bona obra per entendre, empatitzar i deixar de romantitzar la fama i per fer visible les conseqüencies sobre l’entorn i l’escola així com la manca de privacitat, entre altres. T’endinses en el patiment, la por i l’anhel.