Les Bàrbares és la història de tres amigues d’edat granada que es retroben en un hotel després de temps que no es veiessin. Ho dic d’una altra manera: Les Bàrbares és la història de l’amistat de tres amigues que es retroben per desencallar una situació que les tenia travades a les tres. I el final les impulsarà a tenir-se juntes de nou, a acceptar-se tal com són malgrat les diferències que tenen, i que queden paleses. L’obra està creada per Lucía Carballal, i dirigida per David Selvas. I les actrius són María Pujalte, Cristina Plazas, Francesca Piñón, Berta Gratacós, que brillen pel paper que representen que els encaix com un guant. Si l’amistat és el fil conductor de l’obra, hi afegiria també una pregunta que potser us fareu quan sortiu de l’obra: quan arribis a gran, desitjaràs el que no vas fer?.
Els que busqueu una obra entretinguda, que faci riure, trobareu a Les Bàrbares unes frases hilarants, també punyents, però molt ben situades per aixecar somriures. Especialment és així quan parla Maria Pujalte, nascuda a Galícia, que interpreta l’amiga madrilenya, que parla en castellà, i que potser és la que té la vida més ben resolta econòmicament malgrat que la resta d’amigues consideren que ha pagat un peatge molt gran. Ella les convencerà que no és així, que ha estat la seva tria, i que no ha renunciat a la seva vida. Aquí rau just una dels grans encerts de l’obra, perquè no saps quina versió creure: si la de les amigues o la del personatge de Maria Pujalte, que sosté sense dubtar-ho que tot el que ha deixat enrere ha estat sempre decisió seva i de ningú més.
Per continuar, Cristina Plazas, l’arquitecta, i Francesca Piñon, la funcionària (que no va deixar mai de treballar sent mare) encarnen personatges molt diferents, equidistants, però unides per un únic fet: l’amistat, un llaç que ha tingut punts alts i baixos, sobretot des que hi va entrar en joc una quarta amiga, la Bàrbara. El cas és que a l’obra les amigues faran net del que els ha separat durant els anys, es faran retrets però també abraçades. La calidesa que transmeten totes tres, la comprensió que se senten són dels motius pels quals l’obra és de les que s’ha de recomanar per anar-hi. També n’he dit més: els diàlegs punyents de l’actria Maria Pujalte. Aneu-hi, que hi passareu una bona estona.