Recomendaciones

¿Qué relación hay entre actor, personaje y persona? ¿Somos los espectadores el espejo en el que se refleja el actor? ¿El mundo es un escenario y nosotros sus actores? ¿O bien el mundo funciona como un cerebro en el que nosotros somos las neuronas que actúan conjuntamente? Estas son algunas de las preguntas que intenta responderse Pablo Macho Otero –primero como actor, después como personaje- en esta deliciosa fábula filosófica sobre la identidad y todo lo que gira en torno a ella. Cuando todo empieza encontramos al actor en una especie de taller escultórico. Allá elabora las máscaras que tanto juego darán a la pieza, desarrollando continuamente un juego de espejos que llega hasta las últimas consecuencias. Hay que destacar […]

Obra difícil, complicada, plena de simbologia, molt metafòrica, críptica, per a un públic obert a noves formes teatrals. Aquesta és la història d’un oblit, la història d’algú, que un dia, va decidir recordar. Un viatge emocional. Una obra que m’ha recordat una mica al conte d’Alicia en el pais de las meravelles, a la versió d’Àlex Rigola de l’obra El público de Lorca que vaig veure al TNC i al personatge de la Winnie que va interpretar l’Emma Vilarasau a Els dies feliços de Samuel Beckett al Lliure de Gràcia. Entre monstres és un espectacle sense escenografia amb una estètica minimalista que potencia la poètica del text de Manel Moreno i les interpretacions de quatre grans actors: Montse Esteve, David […]

L’Impossible és una adaptació teatral de Ramon Simó de la novel·la homònima d’Erri de Luca, un dels autors italians més importants dels últims temps. Un espai escènic pràcticament buit. Dos protagonistes. Dues veus. El que creu en la igualtat i la comunitat, i el que creu en la justícia i l’individu. Un estira-i-arronsa que manté a l’espectador enganxat a la butaca des d’un bon començament. Una història que enganxa, i la força i experiència escènica de dos grans actors, Lluís Soler i Bernat Quintana. Dos escenaris. La sala d’interrogatoris i una cel·la. Dos estils literaris. El diàleg i l’epistolar. L’interrogatori (diàlegs entre el jutge i l’acusat) és l’essència de l’obra. Mentre l’acusat defensa la seva innocència, el jutge intenta fer-li […]

És una idea meravellosa, una obra de teatre basada en el llibre que va escriure Delphine Minoui, Els contrabandistes de llibres, que relata la biblioteca que es va fer de forma improvisada durant el setge a la ciutat de Darayya (Síria), una biblioteca subterrània on s’aplegaven llibres, en què s’indicaven a les pàgines a qui pertanyien els llibres, perquè la població hi anés a demanar-los en préstec o a llegir-los allà mateix. Un llibre és cultura, un llibre representa el bé que pot fer la humanitat per salvar-nos de tot el que no ens agrada, per fer-nos el bé quan les bombes destrossen una ciutat com Darayya. A l’obra, doncs, la idea s’explica des del principi. Una periodista, Delphine Minoui, […]

El Chicago que arriba aquesta setmana a Barcelona és la mateixa producció que es pot veure a Broadway des de fa 25 anys, actualment a l’Ambassador Theatre. El clàssic de Bob Fosse, Fred Ebb i John Kander, amb orquestra en directe (trompetes, trombó, clarinet, saxos, piano, bateria, contrabaix i mandolina) sota la direcció d’Andreu Gallén. Més enllà que el nivell de veus (Ela Ruiz, Teresa Abarca, Jaime Zatarain, Imma Cuevas i A. Bolea) és excel·lent i el de les coreografies i l’execució dels ballarins, també, ens trobem amb un musical que 50 anys després de la seva estrena està més d’actualitat que mai, en la mesura que ens parla de les fake news i d’un capitalisme que ha esborrat els […]

Aquest cap de setmana he tingut l’oportunitat de veure l’obra L’Impossible a la nova Sala Atrium. Els actors de L’impossible a la Sala Atrium ofereixen unes interpretacions excepcionals que donen vida a una història plena d’intensitat i emoció. Amb una gran complicitat entre ells, aconsegueixen transmetre amb autenticitat els conflictes i matisos dels seus personatges. Les seves actuacions, plenes de matisos i una força emocional impactant, mantenen el públic enganxat des del primer moment fins al final. Lluis Soler amb seva dedicació i talent és un punt clau per fer que aquesta obra esdevingui una experiència teatral memorable. A més, Bernat Quintana li segueix el relat amb força suficient. Aquest cop, Guillem Albasanz té un paper més de secundari sense […]

Tenía muchas ganas de ver cómo se había transformado el emblemático Molino después de muchos años cerrado y viendo cómo se iba deteriorando poco a poco. Por fin, el Ayuntamiento de Barcelona ha comprado este histórico espacio i, tras la convocatoria en un concurso público, ha otorgado la gestión a Festival Cruïlla. El Molino inició su largo recorrido en 1898 con el nombre de La Pajarera Catalana porque se construyó sobre una tasca llamada La pajarera. En 1908 por primera vez aparece el nombre de Petit Moulin Rouge, imitando al de París. En 1929, coincidiendo con la Exposición Universal se remodeló la fachada y se añadieron las aspas de un molino que es la imagen que se conserva actualmente. Durante […]

Cuando descubrimos a Angela Palacios en Mirta en espera ya giraba desde el 2016. Estuvo a la espera el tiempo de la pandemia (como Mirta) y resucitó poco después. Nos sorprendió la capacidad interpretativa, la sensibilidad y ternura en la forma de tratar la inocencia de aquel entrañable personaje. Esta vez ha creado con Sergio Mora la compañía La Cresta Ilíaca que presenta Llenos de vida. Ambos han escrito este texto con un toque tierno y respetuoso sobre el descubrimiento de la homosexualidad adolescente. Lo hacen de forma poética que se opone al ambiente cerrado, gris, homofóbico de un pueblo rural pequeño. La incomprensión, la intolerancia e, incluso la crueldad, contrastan con momentos sublimes como las escenas de los chicos […]

Les dones de Guido Contini va néixer l’any 2016 dins la primera edició #MondayMonday, un cicle de concerts dedicats al Teatre Musical que es programa any rere any al Teatre Eòlia. Es va estrenar al Teatre Gaudí durant el 2016/2017, es va programar al Maldà durant la temporada 2017/ 2018, el 2017 en la quarta edició del Festival Reus Teatre Musical, al Teatre de l’Aurora d’Igualada el 2019 i dins el Festival Terrats en cultura del 2024. Dijous torna al Teatre Gaudí, però només estarà en cartell fins diumenge, així que ja podeu afanyar-vos a comprar les entrades. Jo ja tinc les meves. De fet, aquesta serà la tercera vegada que l’aniré a veure. Les dones de Guido Contini és […]

Esta es una obra que pasa casi a tiempo real, que es narrada en primera persona por el protagonista y que describe una fiesta en la Sala Apolo durante la noche del Sarao Drag de Futuroa. Todo empieza en el metro, para pasar después al Paralelo, a la sala antes citada –escenario principal de la acción- y también a una especie de tablao flamenco reconvertido en bar musical. Escenarios que el público reconoce, que sabe donde colocar dentro de su imaginario y que contextualizan enseguida la historia de los cuatro amigos: Guillem, protagonista de la noche; Albert, su pareja; Gorka, que se presenta a concurso con sus mejores galas; y Víctor, que disfruta de la noche como el que más. […]

La Sala Olympia de París en los años sesenta del siglo pasado representó la lucha de todas las fuerzas progresistas y de izquierdas para finalizar la dictadura, una dictadura que iba haciendo aguas por todas partes pero no pudo derribarse. Al Olympia iban los cantautores catalanes y españoles a cantar con el público por la libertad. Paco Ibáñez estuvo el 2 de diciembre de 1969 y en esta obra, Carlota Subirós hace un repaso personal de aquel disco y su relación con el teatro de una manera elegante y estéticamente perfecta. Como si la directora nos hablara en primera persona de sus recuerdos, las seis actrices son su alter ego y van pasando de Paco Ibáñez a la inauguración, siete […]

A De l’amistat (2024), Las Huecas reflexionaven sobre la relació d’amistat entre elles mateixes a partir d’una autoficció que els permetia riure’s dels seus errors i posar en dubte les certeses que creiem tenir sobre la naturalesa de les relacions amoroses. Algo de amor complementa el muntatge anterior per a seguir donant voltes a la morfologia de l’amistat, aquest cop, a partir d’una conferència performativa, un gènere que opera en els marges, que allibera la conferència acadèmica de la seva seriositat un pèl encarcarada perquè esdevingui un espectacle. Marta Echaves és qui s’encarrega d’impartir la conferència que ens parla de l’amistat en l’era del realisme capitalista, amb una sèrie de preceptes a partir de l’obra i les idees de Mark […]

El primer que crida l’atenció del muntatge d’Oriol Puig Grau és la figura d’un personatge protagonista que, alhora, és narrador de la història, una història que ens explica en temps present que atorga una dimensió d’imminència a les peripècies del Guillem (Daniel Mallorquín) durant la seva nit a l’Apolo de Barcelona. No és habitual la presència d’un narrador en teatre, però encara menys ho és l’absència de flashbacks en la narració. D’aquesta manera, la història avança de manera inexorable, i també devastadora. El text no es permet ni una sola pausa, ni un moment de reflexió per part dels personatges sobre allò que està passant, i se centra en allò que passa i en l’estat d’ànim del protagonista, que és […]

Tener una idea preestablecida de la vida que se quiere tener o de la que se supone que se tiene que tener juega en contra casi siempre. El miedo a no conseguir el objetivo y la posibilidad de aceptar cualquier elemento que pueda hacer llegar a la meta es latente en cada paso. A veces se llega hasta el límite y, incluso hasta que no se toca la tecla adecuada, el castillo de naipes continúa temblando hasta que no puede más y se hunde. Carlos Mesa adapta la novela de Teresa López Cerdán Yo siempre seré yo, a pesar de tí (Teatre Condal) al teatro y lo hace desde una perspectiva diferente. En el libro la protagonista narra en primera […]

La compañía Bendita Inocencia vuelve al Condal después de haber hecho un par de temporadas con Gordas, una comedia que consiguió un buen éxito de público. La vuelta, sin embargo, es con la adaptación de la novela de Teresa López Cerdán, que a la vez protagoniza la pieza junto con Ger y Raúl Pulido. Estamos ante un género que quizás podríamos denominar como la nueva comedia romántica, donde la crisis de los treinta, los amigos que comparten piso o las parejas que se dedican a hacer ghosting son el pan de cada día. Bien es verdad que me costó identificarme con los personajes, que en muchas situaciones demuestran tener muy poca madurez… a pesar de estar rondando la treintena (de […]