Recomendaciones

Con L’aranya y ahora con He mort el pop nos llegan los últimos actos del Año Guimerà, que se celebró en el 2024. Y este es quizás el espectáculo más original de todos los presentados, puesto que hace un repaso de tres obras guimerianas desde un punto de vista casi opuesto al ortodoxo. Estamos ante una parodia que reniega de serlo, pero que no duda en hacer bajar a Manelic de incógnito para ir a beber al bar, a meter a Blanca de Mar y Cel en un crematorio o a enchironar a Maria Rosa por su crimen. De hecho, la pieza pone énfasis en cómo el reconocido autor catalán trataba la pasión, la muerte y la violencia. Y lo […]

He mort el pop es un divertimento de Lluís-Anton Baulenas sobre tres obras de Àngel Guimerà. Durante todo el año pasado y este año se han ido representando piezas suyas para recordar los cien años de su muerte. Baulenas le rinde un homenaje diferente, informal e imaginativo. Por iniciativa de Apunta Teatre, El Maldà y la Federación Catalana de Ateneos de Cataluña (FAC), He mort el pop ha hecho gira por toda Cataluña durante el año pasado. El autor se pregunta cómo habría continuado la historia después de los finales de Mar i Cel, Maria Rosa y Terra Baixa con algún guiño a La Filla del Mar. Guimerà las acaba trágicamente pero la vida no se acaba para Manelic ni […]

Una noche de octubre de 1908, el público del Teatro Romea de Barcelona, aplaudió con entusiasmo el estreno en catalán de L’aranya. Àngel Guimerà lo había escrito dos años antes y se había representado en el teatro Maria Guerrero de Madrid. Ha sido adaptada por Jordi Prat i Coll quien es también su director. Prat i Coll ha situado la escena 60 años más tarde para hacerla más cercana a él y al público aunque Guimerà es atemporal y sus temas, eternos y universales. La primera escena de una monja de la caridad (las de las alas en la cabeza) cantando “L’àngel hi va entrar per la finestreta, Déu vos guard Maria” nos sitúa en un franquismo todavía vivo con […]

Tres dones, que fa uns quaranta anys que són amigues, amb vides molt diferents, es veuen obligades a fer una revisió de les decisions que han pres al llarg de la seva vida i les renúncies que aquestes implicaven des de l’òptica feminista actual. Es tracta d’un text de Lucía Carballal que destaca per la seva agudesa, intel·ligència i comicitat. És una obra que fuig del discurs feminista «mainstream» i alliçonador per endinsar-se en els grisos d’una lluita que fa molt de temps que existeix. Aquesta reunió d’amigues permet generar un diàleg intergeneracional per tal que diverses formes de feminisme i de vivències es donin la mà. Les tres protagonistes són representades per María Pujalte, Cristina Plazas i Francesca Piñón, […]

Ara està de moda adaptar obres clàssiques en els nostres temps actuals. L’exercici consisteix en parlar del mateix però actualitzant el text amb un llenguatge actual i modern. No estic convençuda de que sempre pugui funcionar. En aquesta adaptació no m’ha convençut ni el text ni la direcció. M’ha semblat tot desubicat, sense ordre, sense precisió… que es queda superficial amb un discurs molt simple i ja conegut per tots. Puc destacar la música que ha donat cert ritme i amb unes veus fantàstiques, tot i que tampoc he acabat d’entendre el seu significat en certs moments. Sóc més que conscient de la feina que hi ha darrera i del que suposa una producció d’aquest nivell però sent el Teatre […]

Fan una feina fabulosa. Els 3. Una realitat crua i dura de com vivim l’embaràs les dones i també els pares que les acompanyen, i tot plasmat i treballat amb molta precisió: un toc delicat i dur alhora. Un sumum de veritats i una interpretació fantàstica que et fan sentir part de la funció fins al final. T’obren els ulls sobre fets tals com que els homes son els que sempre, inclus en algo com el part que ha estat sempre recolzat per dones, han seguit opinant i decidint de com s’ha de fer. Oju: no és una obra només per dones. L’home també està representat i també forma part del procés des de fora i és un recolzament primordial […]

Les Bàrbares es una buenísima tragicomedia que pone a las mujeres de más de cincuenta años en el centro con un tono actual, fresco, feminista y con una puesta en escena muy acertada y sugerente. El texto de Lucía Carballal, que se estrenó originalmente en el CDN en Madrid, reúne a tres mujeres mayores tras la muerte de una amiga en común. Este punto de partida no es más que la excusa para presentar tres arquetipos diferentes de mujer respecto a las renuncias que han decidido hacer para sobrevivir en un sistema patriarcal: la que ha renunciado al trabajo para quedarse en casa, la que ha renunciado a la familia para triunfar en el trabajo y la que ha decidido […]

No és trivial entendre de què va, realment, Impossible, l’obra escrita per Erri de Luca, que es representa aquests dies a la nova Sala Atrium. A primera vista, hom diria que es tracta d’un thriller de tota la vida, al qual la intel·ligència i perspicàcia d’un jove jutge —interpretat pel sempre eficient i elegant Bernat Quintana— es mesura amb la saviesa i l’astúcia d’un vell combatent polític —a qui dóna vida el savi i astut Lluís Soler. Però l’obra va molt més enllà d’un simple combat dialèctic, l’objectiu del qual és esbrinar si l’acusat és culpable o innocent del crim que se li imputa. Assistim a una elaborada i subtil tesi sobre les diferents dimensions d’un concepte altament complex en […]

Les Bàrbares de Lucía Carballal es va estrenar el 2019 al Centro Dramático Nacional sota la direcció de Carol López, la versió que podem veure al Teatre Borràs és de David Selvas. Lucia Carballal ha escrit una història que funciona molt bé. Es tracta d’una tragicomèdia amb petits tocs d’humor, i petites dosis de cinisme i ironia. És divertida i entretinguda. És una obra que convida a reflexionar. El text és àgil, ben format; un text que connecta amb el públic. David Selvas dirigeix amb molt encert, la posada en escena el text de Carballal i les interpretacions de les actrius. La idea de Selvas d’alternar el català i el castellà a escena, cosa natural per a nosaltres, com a […]

Tres amigas se reúnen para hacer repaso de sus vidas y recordar a alguien que ya no está o bien situaciones pasadas. No se trata de un argumento precisamente original –hemos visto muchas veces esta historia, ya fuera en Fitzroy o en Las irresponsables, por poner solo dos ejemplos- pero siempre hay algún aspecto nuevo. En este caso, Lucía Carballal ha intentado que las protagonistas hicieran un análisis de lo que habían hecho mal, de las renuncias que habían tenido que hacer en su vida. También consigue hacer un repaso de las diferentes maneras de vivir el feminismo en la generación de mujeres que pasa de los cincuenta. Quizás el recurso para conseguirlo acaba siendo un poco forzado, pero el […]

Recordem breument l’argument: dos matrimonis de mitjana edat es reuneixen a la casa d’un d’ells per tal de solventar un conflicte entre els seus dos respectius fills. La cortesia, l’educació i la gestió emocional de la que tant presumeixen els anfitrions acaba caient per terra en la mesura que avança l’obra. Tot per posar sobre la taula la següent qüestió: som caníbals que mengem amb forquilla i ganivet? El cert és que una adaptació d’Un déu salvatge és apostar per un cavall guanyador. I en aquesta ocasió, a més, no s’ha escatimat en elements reclam: un elenc de primera espasa (Pere Arquillué, Ivan Benet, Laura Conjero i Laura Aubert), la direcció de Pere Arquillué i una adaptació del text original […]

Cuando un acusado no puede demostrar del todo su inocencia y el juez no puede demostrar su culpabilidad, entramos en un juego dialéctico y en un tira y afloja que hace sacar de cada uno las mejores habilidades y los recursos más sofisticados. Esta es precisamente la premisa de Imposible, un largo interrogatorio que atrapa al espectador y lo somete a la tensión propia de los trhillers… aunque aquí sea más importante la palabra y la estrategia, que no la acción. Imposible es la adaptación teatral de una novela del italiano Erri de Luca, conocido por su larga trayectoria literaria y su papel como activista político. Ramon Simó se encarga de su adaptación teatral, y también de la dirección, que […]

La incertidumbre de no saber si conocemos la verdad o nunca la llegaremos a conocer. La necesidad de descubrir si tenemos razón es un aspecto humano ineludible. Es esta curiosidad la que empuja a la búsqueda y a las preguntas incansables. Impossible se sitúa en una celda donde un fiscal interroga a un hombre por, supuestamente, haber matado a otro hombre tirándolo montaña abajo. No hay pruebas, pero la relación anterior entre los hombres es sospechosa. El texto baila entre las preguntas de la acusación y las reflexiones del acusado cuando se queda solo. Erri De Luca estructura un texto muy bien trabajado y tramado, en que se va construyendo una relación entre fiscal y detenido poco a poco con […]

La Majordoma ens promet submergir-nos en una trama intensa, carregada d’emocions i reflexions profundes sobre el món actual, amb una posada en escena innovadora i captivadora.Hi ha dies en què, per diverses circumstàncies, no acabes de trobar el moment idoni per connectar plenament amb una obra. Això és el que m’ha passat amb La majordoma: tot i que reconec el valor del text i la posada en escena, sovint em perdia en els meus pensaments i no aconseguia establir-hi el vincle que esperava. Crec que és important reconèixer que aquest desfasament pot ser més fruit de factors personals que de l’obra en si.Amb tot, vull felicitar el gran treball que ha realitzat Rosa Renom a l’obra, oferint una interpretació plena […]

Es tracta d’una tragicomèdia escrita per Lucía Carballal i dirigida per David Selvas, amb unes grans María Pujalte, Cristina Plazas i Francesca Piñón. Elles són d’una generació de dones que van començar a desafier les normes d’un inici del feminisme. Una reflexió sobre el passat, les decisions que van prendre fa anys, com deixar la feina, començar una nova etapa, etc… És un relat íntim i colpidor sobre la lluita interior que moltes dones viuen entre seguir els seus somnis o complir amb les expectatives que la societat imposa, especialment en un moment històric marcat pel fervor del feminisme. Una història sobre la lluita interior: seguir els somnis o fer el que s’espera d’elles, en ple fervor del feminisme Complicitat […]