Recomendaciones

Es una sorpresa agradecida que cuando traspases la puerta del teatro la producción que está a punto de empezar te adentre en su narrativa. Y la compañía La Peleona lo tiene bien trabajado. Actrices o personajes -a veces la línea es fina y deliciosa- te hacen entrar en un mundo de diversión y absurdidad desde el primer minuto. Una introducción potente que ya te coloca en el lado proactivo de lo que estás a punto de vivir. En escena tenemos a Dios -en femenino-, el Diablo, su hija Cristina y Nietzsche. Todos/as cuatro con su idea de sociedad ideal o perdurable, por decirlo de alguna manera. Mientras Dios y el Diablo continúan sus apuestas por averiguar el camino que seguirá […]

Aquest cop he d’opinar d’una forma diferent. És una de les propostes que s’han programat dintre del cicle “Donés a escena” al Casal Català dels Hostalets de Pierola on formo part de la Junta. Però això vol dir, que vaig donar un primer vot de confiança per aquesta proposta. La companyia La Melancòmica presenta l’espectacle amb un humor “en femení” com elles diuen. Volen riure amb els clixés sobre la feminitat i masculinitat. Des de l’inici va connectar amb el públic per la seva proposta reivindicativa i directe. El desig, l’orientació sexual, l’abús, el feminisme. Hi ha molts temes a tocar i ho fan amb molta gràcia. S’ho passen bé i el públic ho veu. Mira que l’humor és difícil […]

Encara que fa dies que la vam programar al Teatre de l’Aurora, va ser tot un encert programar-la a Igualada. Vam gaudir de valent. Un viatge del poble a la ciutat i de la ciutat al mig del bosc i del bosc al menjador de casa. De l’espai públic al privat. El gegant del pi és una autoficció de l’herència rebuda, un intent per encarar la construcció d’una llar. Últimament, estem assistint a obres que ens parlen molt dels avis, del nostre passat i d’on venim. I així ho hem vist en algunes de les propostes que s’ha anat programant al Teatre de l’Aurora. El fet que sigui un avi, amb anys a distància amb el seu nét fa que […]

La Compañía “Les Fugitives” nos presenta este espectáculo escrito, dirigido e interpretado por Maria Ten. Es una reestrena ya que se representó el año pasado durante un mes. Es un grito femenino acumulado en el vientre desde hace generaciones y personificado en cuatro mujeres de las cuatro obras más conocidas y representadas de Àngel Guimerà, “La filla del mar”, “Mar i cel”, “Maria Rosa” y “Terra Baixa”. Cuatro mujeres que han hecho historia por la vida que les dio el teatro del siglo XIX, Àgata, Blanca, Maria Rosa y Marta. Las de “Les Fugitives” son mujeres actuales que gritan, lloran, piden, suplican, dudan y buscan la felicidad aunque a todas les cuesta encontrarla. Son necesarios muy pocos elementos escenográficos para […]

Los cambios cuestan de aceptar aunque nos parezca que una mentalidad abierta es capaz de incorporar cualquier situación nueva. Esto ocurre a una pareja de padres modernos y “progres” con una hija que ha escogido un chico transexual como pareja. Ramon Oliver en su crítica teatral dice que esta obra lo ha transportada a EEUU en la época de luchas raciales cuando Luther King fue asesinado. Una pareja acomodada y tolerante recibe a su hija a cenar con su nueva pareja. Todo aquel ambiente queda reflejado en “Adivina quien viene a cenar esta noche”. El trans de hoy era el Sidney Poitier de hace 60 años. El mismo shock, la misma sorpresa y el mismo esfuerzo de adaptación a una […]

Ya tenemos aquí una nueva obra de este tándem que poco a poco se está convirtiendo en imprescindible: Carme Marfà y Yago Alonso. Después de Ovelles, que volverá este verano por tercera vez, e Instruccions per enterrar un pare, ahora nos llega La pell fina. El humor es el mismo y las bases cómicas están muy bien asentadas, a pesar de que esta vez el argumento no es tan alocado (alguien que recibe en herencia un rebaño de ovejas o alguien que construye el ataúd de su padre por carencia de recursos económicos) y se acerca más a la anécdota. Con el recuerdo de la comedia El nom en el horizonte, La pell fina nos explica la historia de una […]

Había curiosidad por saber que estaba haciendo Lluís Homar como director de la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC), y bien es verdad que el resultado ha sido más que satisfactorio. Para empezar nos ha acercado un texto de Lope que no está entre los más representados, a pesar de que muchos estudiosos lo colocan entre sus obras maestras. Se trata de una obra de extraña estructura y de cierta complejidad, al menos para ojos contemporáneos. Empieza con un primer acto (aquí se habla de jornadas) donde se narran las trifulcas políticas, la corrupción y las maniobras subterráneas para llegar a ser César en la Roma de Diocleciano, acercándose bastante al argumento de muchas obras shakespearianas. La segunda jornada, sin […]

Aquest espectacle forma part del Cicle 3D, tres dramatúrgies catalanes sobre la realitat més immediata. Un espectacle multidisciplinari que combina text, música en directe i projeccions. «No m’hauria imaginat mai desitjant la mort a algú, menys encara al meu pare» Quan algú estimat deixa de ser la persona que era, desitjar que tot s’acabi pot ser un acte d’amor. Quan algú viu un procés de deteriorament físic i mental sigui a conseqüència d’un ictus com el pare de la protagonista, o per un càncer incurable, com va ser el cas del meu pare, i veure que es converteix en un ésser totalment dependent, és una de les coses més tristes que m’ha tocat viure. Desitjar que tot s’acabés, va ser […]

Els colors de Duke Ellington es va estrenar a Temporada Alta (2021) Es tracta d’un espectacle on teatre i música s’uneixen per acostar el món del jazz al públic familiar. Els colors de Duke Ellington és un espectacle còmic i musical, que neix de la col·laboració de la big band Girona Jazz Project composta de nou músics: Xavi Molina (saxo alt i clarinet), Adrià Bauzó (saxo alt i tenor), Jordi Casas (saxo tenor), Tomàs Pujol (contrabaix), Aleix Cansell (piano), Raúl Gallego (trompeta), Albert Clapés (trompeta), Raúl Pérez (bateria) i Pablo Martín (trombó); i la companyia Cascai Teatre amb els actors Marcel Tomàs i Toni Escribano. Marcel Tomàs a part de ser un bon mestre de cerimònies, és un gran showman […]

Bacanal es el nuevo espectáculo del “Circo de los Horrores”, una creación de Suso Silva como los otros cuatro: “El Origen”, “Cabaré maldito”, “Manicomio” i “Apocalipsis”. A Suso Silva le concedieron “El Premio Nacional de Circo 2003” porque ha revolucionado el circo con nuevas formas, mezclando géneros y disciplinas e introduciendo temas absolutamente alejados del circo clásico. Con este espectáculo que ha viajado por Madrid, Zaragoza, Gijón, Bilbao y Valladolid antes de aterrizar en Barcelona, Silva presenta una orgía descarada para todos los sentidos, una apuesta atrevida, valiente y provocadora entre circo y cabaré, un canto al pecado capitaneado por Lucifer. Es una fusión de una espectacular puesta en escena en forma de castillo encantado con misterio detrás de cada […]

Què ens hem equivocat? L’escenari està completament buit! I prompte ens adonem que és necessari perquè ja s’omple del tot amb la proposta des del principi, no cal més escenografia. En aquest cas la companyia Parking Shakespeare posa en escena al mateix William Shakespeare per presentar-nos l’obra i dirigir-la obertament per a nosaltres, tot un esdeveniment. I a continuació comencem a conèixer tots els personatges de manera esglaonada, amb un ritme molt ben triat perquè cadascun tingui el seu espai, però no es faci llarg. Cadascun troba el seu moment i la seva manera per ser presentat molt clarament, pel que ja podrem intuïr el seu rol. Paper que totes les intèrprets han jugat d’una manera natural i autèntica. I […]

El Circo de los Horrores ha tornat a Barcelona, i pel que sembla ha tornat també als seus inicis… sobretot després del parèntesi que va suposar Apocalipsis, una producció més gran i amb un format que s’acostava més al musical rock. Bacanal, en canvi, ens torna a servir l’estètica del cabaret, la versió més gamberra de Suso Silva i la proximitat amb el públic. El tema de l’erotisme, a més, ha donat joc per desfermar l’estètica i l’estil de la companyia, ja de per si bastant extrems. Està clar que el Circo de los Horrores es deu cada cop més al seu públic. Això és molt bo, perquè sap què ha d’oferir i perquè ja té els espectadors entregats des […]

Parlar de Sondheim a aquestes alçades de la pel·lícula potser està de més. El compositor nord-americà, mort el passat mes de novembre, va revolucionar el gènere dels musicals i no va parar d’innovar temàticament i formalment fins gairebé el final de la seva carrera. A Company, una de les seves obres mestres, va signar una magnífica carta d’amor a la ciutat de Nova York i també va radiografiar el món de la parella. No es va estar de criticar una certa classe social ni unes determinades maneres de fer, però el resultat és un artefacte còmic, nostàlgic i increïblement bell… malgrat la seva desesperança. Tot i existir una versió en català -la que va dirigir Calixto Bieito en el 1997-, […]

Quatre personatges i les seves paraules, juntament amb un joc d’il·luminació ben encertat, ens transporten a les seves vides buides, a un espai on se’ns convida a escoltar i deixar-se endur per les emocions de les quatre persones. Un muntatge de La Perla 29 que em va donar unes hores de connexió absoluta amb les històries que es presenten. La manca de moviment dels actors pot causar impressió al principi, però aporta un gran pes i significat als petits moments que hi ha interacció amb l’espai, convertint-los en moviments imprescindibles. Aquesta lentitud fa que l’argument es dramatitzi i permeti als actors transmetre el pes del que estan explicant. Una proposta que em va sorprendre i captivar, entenent perfectament el patiment […]

Per què no us podeu perdre aquest espectacle? Primer de tot pel text, que és absolutament meravellós i segon per la magnífica interpretació del jove actor Pau Rosell. Amb un llenguatge simple i a la vegada poètic, Ivan I els gossos és un d’aquells textos que t’atrapen des del primer moment. Explicada en primera persona pel mateix protagonista, Ivan I els gossos és una obra que destaca pel seu dramatisme i emotivitat, molt presents en la cruesa i duresa del relat. Es tracta d’una història duríssima basada en la història real d’Ivan Mixukov, un nen de quatre anys que es va escapar de casa seva cansat de suportar tota mena d’abusos (la mare no es preocupava per ell i la […]