«Dirrrty boys» planteja un debat ètic, el de les segones oportunitats, el de pensar si una persona que ha comès un crim atroç es mereix una segona oportunitat per enganxar-se a la vida. L’obra planteja el debat amb dos actors que actuen de forma excel·lent, és a dir amb versemblança (en Martí Cordero i en Sergi Espina), en un escenari senzill, format només per vuit matalassos, que tindran la funció de sac de boxa, terra on caure per baralles, matalàs per dormir, per fer sexe, cadira per asseure’s. I puc assegurar que l’espectador surt trasbalsat per la complexitat del cas, perquè els blanc i els negres no existeixen quan es tracta de redimir dos joves que amb 10 anys van assassinar-ne un de 2 d’una forma tan violenta i agressiva, com van fer a la ciutat de Liverpool el 1993.
El «true crime», el gènere en què es basa l’obra de teatre dirigida per Gerard Guix, demana anar al Teatre l’Akadèmia, on s’ha estrenat i on ha allargat temporada a causa de l’èxit de públic, està de moda a casa nostra (si no, pregunteu-ho al periodista Carles Porta), però al Regne Unit en forma part del caràcter. El periodista Nèstor Luján és autor d’una sentència que ho resumeix molt bé: «A Anglaterra, la gent estima d’una manera instintiva, i de vegades intel·lectual, els crims». A casa nostra, l’obra sacseja, i ho aconsegueix per la interpretació que fan els dos actors, i també pel mètode narratiu, que exigeix concentració màxima, perquè l’acció comença a partir de l’edat actual dels dos joves protagonistes (35 anys) fins arribar a l’any 1993, quan expliquen el que van fer quan en tenien 10. I just aquest relat, que és entenedor i intel·ligent, perquè no és escabrós, perquè permet que l’espectador ompli els buits que ells insinuen, és també un dels fets més destacables de l’obra, que juga amb altres gèneres, com el d’introduir petits interludis entremig a l’estil d’un telenotícies. I fins i tot els actors recomanen un curtmetratge, «Detainment», que va ser nominat als Oscars, que es basa en els interrogatoris judicials sobre el cas, i que no va comptar amb el permís de la mare del petit asssassinat de 2 anys.
Per acabar, el Regne Unit sí que dona una segona oportunitat als dos nois; els ha pagat diverses identitats noves; els ha buscat feina per reinserir-los a la societat (amb currículums inventats), és a dir intenta que s’enganxin a la vida malgrat que és la mateixa vida la que els turmenta a ells dos.