«Orgull» demostra el poder de suggestió de les paraules, que tenen la capacitat de traslladar-te a un altre món. És clar que, per aconseguir-ho, cal talent, vocalització, sentiment, és a dir, interpretació. I si a tot plegat, hi sumes un text clàssic, de l’escriptor rus Fiòdor Dostoievski, ens trobem com a resultat una obra de teatre ambiciosa. De fet, hi afegiria una expressió: teatre de veritat.
Qui ha aconseguit que coneguem l’univers de Dostoievski (o si més no, un text seu) és la companyia La Perla 29, amb l’Andreu Benito com a actor, i intèrpret únic. A la direcció, Oriol Broggi, que una vegada més demostra que tot el que signa l’ha fet passar pel sedàs de la passió. Qui, si no, s’atreviria a portar a l’escenari de la Biblioteca de Catalunya (que dit sigui de passada, és tan bonic per dins, com alarmant per fora, i ho dic per la necessitat de neteja) una obra en què asseu un únic personatge en una butaca i el fa descabdellar la seva història personal, dolorosa i tràgica, i que està enllaçada amb una relació amorosa desigual, que avui podríem pensar que era d’altres temps, però malauradament no és així. És el que passa amb els textos clàssics, que et poden fer pensar que estan desfasats, perquè representen una societat heteropatriarcal antiga, però que tenen la capacitat de fer sacsejar consciències per demostrar que la societat encara ha de canviar. I tot això amb un únic personatge. Una interpretació excel·lent. Ah! i una il·luminació brillant.