Recomendaciones

A veces es difícil escribir sobre producciones que te han dejado con la boca abierta y procesando las emociones que te han provocado. Este es un ejemplo, porqué se trata de un sobreestímulo de momentos, escenas, luces, colores y música que no para de interpelar con el público. Safo fue una poetisa lírica griega que vivió entre los siglos VII i VI aC en la isla de Lesbos y escribió sobre el amor y la manera de entenderlo. Y en esta obra se intenta hacer una revisión de su vida y obra a partir de lo poco que ha quedado escrito de las dos cosas. Incluso se exploran algunas de las teorías de su vida y muerte, a partir de […]

Fa nou anys vaig anar a veure aquesta obra per primera vegada a l’Off de la Villarroel. Per mi va ser el descobriment del teatre argentí i del jove dramaturg Nelson Valente, una de les figures més representatives del circuit teatral actual, tant a l’Argentina com a casa nostra. Basada en la frase «els nens i els bojos mai menteixen», El loco y la camisa neix dins l’under argentí. Després de cinc anys de representacions en pisos i petits teatres argentins, l’octubre de 2011, arriba a Barcelona a l’Espai Món dins el Festival Ulls. La primera vegada que trepitja un teatre és el 2011 a la Nau Ivanow, on la van veure els programadors de La Villarroel, que la van […]

El loco y la camisa de Nelson Valente ja s’ha convertit en tot un clàssic de la dramatúrgia argentina, un imperdible que no et pots deixar escapar. Ja el vaig poder gaudir fa uns quants anys quan va aterrar a Barcelona amb altres espectacles de Nelson Valente. Com sempre, el teatre argentí ens sorpren. I com va fer-ho fa uns anys, ha tornat a fer-ho. Una obra divertida i plena d’emocions. Ena parla d’una família que vol amagar els seus plats bruts, tot queda en família i que ningú en sàpiga res, però veuen que no és així. Cinc actors en estat de gràcia, que fan que l’espectacle sembli molt senzill i molt proper a tots nosaltres. Al final un […]

No es ningún secreto que a Jordi Casanovas le gusta tratar, de vez en cuando, temas que todavía son noticia, que todavía acaparan noticiarios y nutren muchas tertulias mediáticas… o de café. A veces lo hace desde el documento puro y duro (Ruz-Bárcenas, Jauría) y otros desde la ficción, como en el caso de Alguns dies d’ahir o la que ahora nos ocupa. Y además, en el caso de Immunitat podríamos decir que ha sumado su habilidad para el thriller, para el juego escénico y la comedia teñida de reflexión. El resultado es sorprendente, y muy efectivo. Una especie de Mètode Grönholm de cariz social, pero con una mirada propia, particular, y una serie de giros dramáticos que descolocan y […]

Next to Normal és el primer musical de Broadway que s’ha representat en un format 100% immersiu. És una coproducció entre l’empresa argentina Del Campo Global, la productora catalana Layers of Reality i el Grec Festival de Barcelona. Es tracta d’una adaptació a 60 minuts del llibret original que han fet els seus autors, Brian Yorkey i Tom Kitt per a ser vist en un espai immersiu de 2000 metres quadrats, en el que públic i actors comparteixen un mateix espai. Tot un luxe poder veure i escoltar de tan a prop les veus d’Alice Ripley (Diana), qui va estrenar aquesta obra a Broadway i va ser guardonada amb un premi Tony per aquest paper, Andy Senyor Jr (Dan), Jade […]

Sis persones han estat convidades a l’atzar a participar en un mostreig demogràfic. Aquestes persones han estat reunides en una sala, se’ls ha assignat una xifra i se’ls ha donat una capseta amb únicament dos polsadors: un de verd i un de vermell. La intel·ligència artificial els preguntarà com volen actuar en cada un dels casos que se’ls plantegi i aquestes persones hauran de votar si hi estan a favor o si hi estan en contra. Aparentment, tot sembla molt senzill, les preguntes són fàcils de resoldre, però hi ha un problema, totes les decisions s’hauran de prendre en seixanta segons i per unanimitat o no podran sortir de la sala. Evidentment, és molt complicat anar tots a una; l’entorn, […]

A mesura que el salvatge sistema capitalista avança d’una forma més i més salvatge i de les formes més inusitades, comprenem millor els símptomes i diagnòstics de la Societat Líquida de Bauman, que deixa d’esdevenir quelcom permeable i mutant per una societat canviant per a esdevenir quelcom heterogeni, insuls i sense cap mena d’idiosincràsia. Deixem de buscar les veritats reflectint-nos al mirall perquè ja coneixem perfectament la nostra fisonomia, però no ens reconeixem. De la mateixa manera que ja no reconeixem els nostres hàbits ni usos i trobem en el nostre panteó particular, un grapat de deïtats efímeres les quals desconeixem per complet el seu nom. La infància viscuda i la reviscuda, allunyada de la consciència de la globalitat i […]

Se tiene que ser muy hábil para poder hablar de la actualidad y hacer una revisión de la historia más reciente (entendida como eventos ocurridos en un período de un par de años) desde un punto de vista reflexivo y conciliador, sin exaltarse ni buscar hacer más sangre. Jordi Casanovas tiene una destreza única en el uso de las palabras, la construcción del texto y la elaboración de una historia como esta, que remueve y hiere, pero que también cura. Nos encontramos en una sala donde seis personas han estado convocadas para formar parte de una muestra demográfica, a través de un algoritmo, que ayudará a mejorar la gestión política en caso que se vuelva a producir una situación de […]

El text de Nelson Valente pertany a aquell al subgènere “família amb desllorigador”, i m’explico. Tant al cinema com a la literatura hi ha sovintejat el motiu d’aquella mena d’àngel exterminador que posa cap per avall la unitat familiar i posa en dubte les convencions que han fonamentat una entitat tan essencial per a la nostra societat com ho és la familiar. En aquest cas, és el fill (“el loco”, interpretat per Gabriel Beck) qui fa implosionar el nucli a base d’incontinència verbal i d’indignació. El membre menys convencional de la família és l’únic capaç de desafiar les convencions, tan anquilosades ja en els membres més “assenyats”. La posada en escena juga a favor de la comèdia, però des d’un […]

Posa-li el micròfon a qui sol estar callat i dona-li espai i confiança per a que parli. No sóc periodista, ni psicòleg, però suposo que aquesta deu ser una de les màximes que t’ensenyen el primer any de carrera. I aquesta festa de vigilants de museu, la Gardien Party que ha convocat el Festival Grec, bé que la segueix. Mohamed El Khatib és un creador que treballa en la línea del teatre documental i el retrat de la vida quotidiana. En aquesta ocasió aplega a una sala del Museu Nacional d’Art de Catalunya a vuit vigilants de museu d’arreu del món: Rússia, França, Estats Units, Suècia… fins i tot una petita incursió d’un vigilant real del MNAC. Treballadors altament qualificats […]

Sovint la banalització que es fa sobre la salut mental fa que els problemes que els problemes derivats d’una malmesa salut mental passin de ser inconveniències, amb més o menys solució i apaivagament a esdevenir estigmes socials del que és millor no parlar-ne per allò de què diran i que tot quedi dins d’una perillosa franja de la culpabilitat per no ser un personatge totalment funcional dins d’una societat, que ja de per si, és malalta. Arribar a certs estats alterats de la consciència a causa de circumstàncies insalvables, com podria ser la mort d’un primogènit a molt curta edat, és un d’aquests casos. Fent malbé, al llarg dels anys i per motiu específic dels dos cònjuges, un llarguíssim mal […]

Ernesto Caballero dirige esta adaptación del clásico de Molière sobre la hipocresía y las mentiras, y lo hace con un objetivo claro; demostrar la vigencia de este personaje en la actualidad. El tiempo parece no afectar a este clásico universal que, a pesar de haber sido escrito hace tres siglos, sus temas y personajes resultan tan actuales. Y es que en la era de la posverdad, de las falsas apariencias y las redes sociales, el mundo está lleno de Tartufos. El montaje ofrece una reflexión sobre la figura de Tartufo en la actualidad al mismo tiempo que revive el clásico de Molière trabajando con dos capas narrativas. Por un lado, tenemos el texto de Molière recitado en verso y aliñado […]

Un personatge, dues bones actrius; un escenari, poca definició temporal; una història, emocions gairebé universals. Amb direcció i dramatúrgia de Queralt Riera, l’espectacle va guanyar el 47è Premi Octubre de Teatre Pere Capellà, la Beca Odisseu 2018 i va quedar finalista al Quim Masó 2018. L’amor (no és per a mi, va dir Medea) és la vida d’una dona —identificable sens dubte amb el mite grec al qual ret homenatge— marcada pels episodis de més potència i absència amorosa que, al cap i a la fi, n’acaben determinant el destí. El text de Riera destaca pel to poètic amb què dona veu al personatge que interpreten a mitges Rosa Cadafalch i Patrícia Mendoza: no és que l’amor no estigués fet […]

Romeu i Julieta és la història d’amor més vegades explicada que va més enllà de la literatura. D’aquesta obra, escrita el 1597 per W. Shakespeare, se n’han fet versions de tota mena, clàssiques i modernes. L’hem vist en ballet amb música de Prokófiev, simfonies de Bellini i Txaikovski, musicals, pel·lícules, cançons de tots els estils (flamenc, melòdica, reggaeton, clàssica…), òperes, obres de teatre clàssiques o trencadores com aquesta última, una adaptació de la Brutal més propera i actual que aconsegueix apropar aquesta història d’amor al públic d’avui. Un projecte que compta amb el dramaturg de la Calòrica, Joan Yago, que n’ha fet l’adaptació i amb el Yannick Garcia Porres que n’ha fet la traducció. La posada en escena d’Alejandro Andújar, […]

Un text sobre la Memòria històrica que es centra en les ferides mai tancades de la Guerra Civil. Veiem que tenim dues escenes que succeeixen finalitzada la guerra i als anys 80. Personatges que inicialment no tenen lligams entre ells. El primer que podem veure és que el temps no sembla avançar, estem com a la postguerra. Tot es repeteix i l’únic que queda és el dolor Ha finalitzat la guerra, és l’any 1939 a València. Una conservadora del Museu del Prado interrogada per un franquista interrogant-la per un quadre desaparegut. A l’altre costat en un poble de València l’any 2009 una dona d’una fundació parla amb l’alcalde per un tema de la memòria històrica. Veiem les escenes com van […]