Riure de la crua realitat

Després de sorprendre’ns amb Lo nuestro i els seus merescuts èxits, Eu Manzanares, actual autora resident de la sala Beckett, ens fa petar de riure amb un tema que desgraciadament no fa cap tipus de gràcia: l’addicció humana a la fugida de la quotidianitat a través de l’oci i l’entreteniment. Amb un enfocament distòpic que ens recorda a la novel·la de Un món feliç ens endinsem a Dopaland sabent que hi ha un conflicte entre dos empleats però sense saber exactament quina és la remor de fons que justifiqui tant rebombori. Què ha passat? Què és això tan greu? Ho anirem descobrint amb un text està ben filat i amb dosificacions d’informació molt ben mesurades que assegurin que el nostre interès no decaurà. Addicionalment, els actors també ajuden: Felipe Cabezas i Anna Castells s’entregaran a fons en els seus respectius papers a fi de transmetre’ns el malestar d’aquest dopaland tan llunyà però a la vegada…tan pròxim. Una obra hilarant i tremendament realista. De ben segur que en sentirem a parlar. I molt.