Recomendaciones

Pell de sargantana d‘Àlex Tehedor és un espectacle de Tshock Cultura Emocional, dirigida per Jeroni Obrador i interpretada pel mateix Àlex Tejedor, Laura Andújar i Rodo Gener, a més a més de Bàrbara Nicolau, que apareix en una pantalla digital, com la robot Alèxia. Va ser la primera de les deu obres que es van estrenar al Teatre d’Artà dins del X Cicle de Teatre Íntim d’Artà i es va estrenar el 2023 al Teatre Principal de Palma. Es tracta d’un thriller teatral molt cinematogràfic que parla del masclisme en estat pur i la violència sexual. És una obra que ens fa reflexionar sobre el bé i el mal i el sentiment de culpa. Tot i que els tres actors […]

«Com us estimo nois… M’heu permès que vegi… allò que no vaig poder viure.» «Expliqueu la vostra història amb valentia. És una història que mereix ser explicada.» «Cuideu-vos. Cuideu-vos els uns als altres.» Josep Maria Mestres porta a escena la multipremiada peça del dramaturg Matthew López L’herència. L’herència va ser originalment un encàrrec de Hartford Stage (director artístic Darko Tresnjak, director de producció Michael Stotts). L’estrena mundial va tenir lloc al Young Vic de Londres el 2018 i a Nova York el 2019. Inspirada en la novel·la Howards End (1910) de l’escriptor britànic Edward Morgan Forster, l’obra examina les relacions entre tres generacions diferents d’homes gais a la Nova York contemporània, tres dècades després de la irrupció de la sida […]

Shakespeare era un gran conocedor de las grandezas y miserias del alma humana, todas ellas universales y atemporales. Por eso sus obras se han representado de todas las formas posibles. Pero yo nunca lo había visto como lo hemos visto hoy. Ha sido una agradable sorpresa el cambio de rumbo de Oriol Broggi en este montaje, que se aleja del tono serio con el que a menudo trata los temas profundos, críticos y con fuerte contenido reflexivo y de denuncia. En esta ocasión nos sorprende con una puesta en escena mucho más sarcástica y visual. Principalmente sostenida por el trío musical londinense The Tiger Lillies. Oriol Broggi los había visto en una propuesta similar de Hamlet en Londres y decidió […]

Yasmina Reza es una autora que conecta rápidamente con el público. Su teatro utiliza el humor (la mayoría de sus obras son comedias) pero siempre para ponerlo al servicio de una causa mayor, como si quisiera hablarnos de temas más trascendentes de lo que pueden parecer a primera vista. En Arte puso a tres hombres ante un cuadro completamente blanco como metáfora de la banalidad, la mentira o el engaño. Aquí, en cambio, cita a dos matrimonios para hablar “civilizadamente” sobre la pelea que han tenido sus dos hijos mientras jugaban en un parque. Pronto veremos como la educación y las buenas palabras pueden desaparecer rápidamente cuando se tocan temas sensibles. La obra empieza con unos diálogos breves, brillantes, que […]

Quan ja ben entrat el segle XXI, sociòlegs i politòlegs (i tots plegats) segueixen sense poder-se imaginar quina forma ha de tenir un món no capitalista i, per tant, mentre encara no som capaços d’albirar el final d’un sistema cada vegada més atroç, és oportú tornar a un text com el Bartleby, de Hermann Melville, gairebé dos segles després de la seva publicació. És important, també per a redimensionar una història (la del “I prefer not to”) que ha estat desvirtuada i banalitzada a base de samarretes estampades i d’interpretacions que es queden en la part més cosmètica de l’assumpte. Llàtzer Garcia, adaptador i director, posa el focus en la figura del narrador, l’advocat de Wall Street que ens refereix […]

Em van revisar ginecòlegs, matrones i estudiants.Van violar el meu dret a la intimitat. No em van donar opcions en el moment del part, tot era obligatori. Ells van decidir per mi. Durant el part, em vaig sentir invisible, menyspreada i infantilitzada. Feien comentaris desagradables. Em van fer una pila de tactes, maniobra Kristeller i una episiotomia. Jo no vaig parir. La Sala Texas recupera l’obra Malparida que es va estrenar el 2022 a La Badabadoc. Es tracta d’un text escrit per Laura Verazzi, dirigit per Ángela Palacios i protagonitzada per Carla Torres Danés, Lis Moreno i Martí Costa Olivé. Malparida vol visibilitzar i denunciar un tema del qual se’n parla poc i ha estat negada i normalitzada durant les […]

L’ Àurea Márquez interpreta magistralment la Raquel, una veïna de l’ escala que mai no es relaciona. És un personatge estrany, sempre distant, enfurismada en les seves coses, un ésser sense interès. Avui hi ha reunió d’escala i paradoxalment s’ha ben plantat enmig del vestíbul aprofitant la ocasió, per demanar-los un favor en un darrer intent d’ ajut desesperat. El seu discurs és neguitós, ple de daltabaixos emocionals, conscient que el que els ha de dir no és fàcil d’explicar i encara menys d’entendre. L’obra treu a la palestra la injustícia en què es tracten les malalties mentals, la manca de recursos sanitaris i la minsa professionalitat que hi comporta. I ens emmiralla amb una societat que jutja constantment el […]

Esta obra de Víctor Borràs con producción de Teatre Nu sobre la enfermedad mental, se estrenó en el Grec 2021 en la Sala Atrium. Se presenta la segunda temporada después de haber girado por toda Cataluña y sigue llenando el Espacio Texas. Es un texto muy bien estructurado en el que una madre que convive con un hijo diagnosticado de enfermedad mental se desnuda emocionalmente frente a la comunidad de vecinos. Me recuerda la figura de la madre de Stabat Mater interpretada por la insuperable Montserrat Esteve. Son madres desesperadas por una preocupación constante, inalterable o progresiva. En este caso, la dirección de Ivan Benet encuentra el ritmo adecuado dirigiendo magistralmente un monólogo difícil que la madre, una sublime Àurea […]

La primera vegada que es va presentar aquesta obra va ser a l’antiga Sala Beckett de Gràcia. Ara hi ha un nou muntatge i una nova sala. A l’Espai Texas i amb Marc Tarrida Aribau, Sandra Monclús, Eric Balbàs i Jordi Coll. Després de veure la nova revisió de El principi d’Arquimedes, he de dir que m’ha sorprès gratament per les diferències respecte a la versió de fa 13 anys. El text s’ha actualitzat de manera molt encertada, aconseguint ser més rodó i adaptat als temps actuals, cosa que contribueix a una millor comprensió i a un impacte més gran en l’espectador. Un dels aspectes més destacats és el final, que sorprèn i aconsegueix mantenir-nos expectants fins al darrer moment. […]

Més de deu anys després del primer muntatge del text de Josep Maria Miró segueix essent oportuna la seva revisió, i això és el que ha fet l’autor, revisar-lo tenint en compte noves circumstàncies socials que, probablement, han modificat la percepció que sobre alguns dels assumptes que planteja El principi d’Arquímedes el potencial espectador puguin tenir. A més ha cedit el comandament de la direcció a un director jove amb la perspectiva generacional adequada, Leonardo V. Granados. La nova sensibilitat amb què la societat, afortunadament, afronta dilemes ètics relacionats amb el gènere, l’abús, l’assetjament… obliga a fer-nos passar per terrenys espinosos: el de les contradiccions i el de les renúncies. Aquestes són les arenes movedisses que cal travessar durant l’hora […]

Si la categoria de clàssic té a veure, en bona mesura, amb la capacitat de diàleg de l’obra amb l’època present, l’estudi acuradíssim de l’esvaniment de la consciència moral de l’ésser humà i de la pulsió per pervertir l’essència mateixa d’allò que ens defineix, precisament, com a humans que Shakespeare duu a terme a Macbeth és raó més que suficient que evidencia que mereix aquest rang. Qui assisteix avui a una representació de La tragèdia de Macbeth percebrà com reverbera a aquestes alçades del segle XXI l’horror que el dramaturg anglès va imaginar fa més de quatre cents-anys. És oportuna, doncs, l’empresa de La Perla 29 que, en aquesta ocasió, s’ha aliat amb l’inclassificable trio The Tiger Lillies per posar […]

Ir al teatro es como ir a vivir una experiencia única que dura solo el rato que el espectáculo está vivo, ya puede ser una hora o más. Es un momento irrepetible, porque aún que al día siguiente se vuelva a hacer la obra, esta no será igual: ni habrá el mismo ambiente ni tampoco el mismo público, además de todas las cuestiones pequeñas que pueden producirse de manera diferente por mucho que se hayan ensayado. Esta es la auténtica grandeza del teatro en vivo, que es irrepetible. El Col·lectiu Desasosiego vuelve a los escenarios con Breu visita a la gola del llop, un local de bingo donde cada noche se acoge a las personas que quieren tentar a la […]

Sabia que A Macbeth song em trobaria amb una obra amb cançons i música. No era molt difícil endevinar-ho; m’hi vaig guiar pel títol de l’obra, i no vaig investigar-hi res més. Sovint soc partidària de no saber-ne res més perquè l’obra em sorprengui i no es basi amb la idea primogènita que me n’havia fet. I així em vaig plantar un dissabte a la tarda a la Biblioteca de Catalunya, filera 3, seient 1 de la grada A, i em vaig trobar amb la millor sorpresa possible: l’obra reinventa els musicals de la millor manera possible! Tres cantants, que són llegendaris, i que al meu voltant tothom els seguia de feia temps, The Tiger Lillies, vestits a l’estil de […]

La primera vegada que es va presentar aquesta obra va ser a l’antiga Sala Beckett de Gràcia dins del Festival Grec 2012. Va ser interpretada per Albert Ausellé, Roser Batalla, Rubén de Eguíia i Santi Ricart, i dirigida pel mateix dramaturg Josep Maria Miró. El principi d’Arquimedes va significar per mi, la descoberta de Josep Maria Miró, un dels dramaturgs catalans que més admiro i segueixo d’aleshores. El text es va escriure el 2011, any en el qual va ser atorgat text guanyador del XXXVI Premi Born de Teatre 2011. Actualment, se n’han fet més d’una vintena de traduccions, més de quaranta produccions a tot el món, unes setze lectures dramatitzades i ha estat editat en més de tretze ocasions. […]

Un Déu Salvatge se mueve entre la comedia y la realidad para evidenciar el patetismo de los adultos en determinadas situaciones. Dos matrimonios se reúnen para hablar sobre la pelea violenta que han tenido sus hijos (uno ha roto dos dientes al otro) y ver el modo de que los niños se reconcilien. A partir de esta premisa lo que al principio es un encuentro formal y educado, se convierte en un maremágnum de insultos e hipocresías donde afloran los egos y las situaciones personales de los cuatro protagonistas detalladamente encarnados por Pere Arquillué, Laura Aubert, Ivan Benet y Laura Conjero. La escenografía sencilla de cuatro butacas y una mesa incluye copas, revistas, botellas e incluso un secador de pelo […]