Sabia que A Macbeth song em trobaria amb una obra amb cançons i música. No era molt difícil endevinar-ho; m’hi vaig guiar pel títol de l’obra, i no vaig investigar-hi res més. Sovint soc partidària de no saber-ne res més perquè l’obra em sorprengui i no es basi amb la idea primogènita que me n’havia fet. I així em vaig plantar un dissabte a la tarda a la Biblioteca de Catalunya, filera 3, seient 1 de la grada A, i em vaig trobar amb la millor sorpresa possible: l’obra reinventa els musicals de la millor manera possible! Tres cantants, que són llegendaris, i que al meu voltant tothom els seguia de feia temps, The Tiger Lillies, vestits a l’estil de clowns assassins (és a dir que fan por) amb instruments estàndards i també amb un acordió petit, serra musical, ukelele, diapasó sonor i banjolele (tal com descriu el cronista de teatre Santi Fondevila per al diari ARA) es converteixen en el fil conductor de la gran obra de William Shakespeare. Seran ells els qui, amb 22 cançons, fan moure l’acció, que interpreten de forma sublim Marcia Cisteró, Enric Cambray, Andrew Tarbet.
L’obra és en anglés, subtitulada en català, i funciona perfectament, però també ho faria en català. De fet, les cançons, en anglès tan bé cantades, podrien lligarien amb l’acció parlada dels tres actors en català. Posats a pensar en la nostra llengua, per què no un diàleg entre l’anglès del cor i el català dels tres actors?
Per acabar, l’obra dramàtica representa bé la fúria que l’escriptor anglès va marcar en els seus personatges, però l’enginy de la direcció, el gran Oriol Broggi, és aportar-hi les notes d’humor. Sovint veureu personatges que van morint i que són assassinats i que, increïblement, us aixecaran somriures. Qui ho podria aconseguir? Només la companyia La Perla, que ens demostra que no es conforma a saber fer sempre el mateix: innoven, es tensen i s’exigeixen sempre més. Moltes gràcies, Oriol Broggi!