Recomendaciones

Un espectacle que alguns han definit com a cabaret, altres com un musical i uns altres com una autobiografia. El mateix Alfonso Vilallonga inicia l’espectacle tocant el piano, uns pantalons de color fúcsia i una sabata de cada color. L’acompanyen en aquesta estranya aventura Antoni Comas, tenor i actor al qual hem vist fa pocs dies a L’Aplec del Remei fent el paper de cec, Mónica López una actriu que habitualment ens agrada molt, i que en aquesta ocasió no ens ha acabat de fer el pes, Elsa Rovayo «la Shica» que per nosaltres ha estat tot un descobriment i els músics Gregori Ferrer, al piano i a l’acordió i Carlos Montfort a la percussió, guitarra i violi. La selecció […]

El Gran Teatre del Liceu ens ha portat una versió amb una posada en escena de Christof Loy, que ens ha semblat magnifica i a més a més hem gaudit d’unes molt bones interpretacions del Cor del Liceu, escenes que són força importants en aquesta òpera; però sobretot ens ha agradat moltíssim la interpretació i la veu d’una soprano que era desconeguda per nosaltres, Tatiana Serjan. Narra l’ambició desmesurada de Macbeth, noble escocès, per arribar al tron sense deturar-se davant el crim i la crueltat i, a més amb el suport de la seva muller; la tragèdia se centra en tres personatges: Macbeth, Lady Macbeth i el grup de les bruixes. Així, la cursa del protagonista, que destrueix tot el […]

La quinta del biberón es el nombre con el que se bautizó a las últimas levas republicanas al final de la Guerra Civil ya que, por necesidades del conflicto, se les llamó al frente con sólo 17 años. Con In memoriam, el director Lluís Pasqual intenta hacer un acto de justicia dando voz y reconocimiento a esta generación tan silenciada y maltratada por la historia. El ejercicio es un emotivo homenaje donde, esencialmente, se prioriza la sobriedad por su espíritu de teatro documental, usando para la dramaturgia testimonios reales, cartas, escritos de la época, anécdotas personales, textos oficiales y canciones. Con un gusto exquisito y una banda de músicos en directo, el montaje transmite un material trabajado con el corazón […]

“Bruto. El Poder o La Virtud” de la dramaturga i directora Marcela Terra és l’obra que podeu veure durant aquest mes d’octubre a la Sala Fènix . Es tracta d’un monòleg teatral inspirat en el drama històric de “Juli Cèsar” de William Shakespeare. Una mirada des de la figura del polític i escriptor Marco Bruto, implicat en l’assassinat de l’emperador romà Juli Cèsar. Marcela Terra fa una mirada enrere a la història des del “discurs” interior d’un home que d’alguna manera, per la seva manera de pensar i de viure, va tenir el valor de trencar amb tot allò que estava establert. Entro a la sala. La primera impressió és impactant. L’espai escènic posseeix aquella bellesa decadent, fruit de l’empremta […]

Not a moment too soon és una manera diferent d’apropar-nos a la figura de Merce Cunningham, Trevor Carlson, productor teatral amb una llarga trajectòria, ens presenta, a tall de conferència, els últims anys de la vida del reconegut coreògraf el qual coneixia gràcies a la relació laboral i d’amistat que van establir. Una proposta arriscada que converteix una suma de particularitats, vídeos domèstics d’en Merce i anècdotes d’en Trevor, en una història universal i emotiva (tot i el distanciament amb què es tracta). L’entrada del real en escena és, sense cap mena de dubte, el més impactant de la peça. Només en Trevor, qui ha viscut la història de primera mà, pot interpretar-la sense que esdevingui xafarderia. No espereu grans […]

Con una trayectoria de más de 30 años a las espaldas, no hace falta decir que La Cubana es, desde hace tiempo, todo un referente del entretenimiento, el humor de cabaret y la parodia de las diferentes disciplinas artísticas. Volviendo a conectar el espíritu del teatro amateur con los estereotipos del mundo profesional, la popular compañía ha escogido, en este caso, el (supuesto) reto de hacer un musical basado en un sainete de Santiago Rusiñol. Este objetivo, en realidad, es una excusa para enmarcar su nuevo conjunto de gags que, como no podía ser de otro modo, rompen la historia para abrir las entrañas de los enredos y dolores de cabeza que supone una producción de estas características. Divertido, ingenioso […]

Em vaig interessar força pel seu argument, malgrat que no som especials seguidors d’aquest tipus de comèdies considerades més aviat comercials: em va interessar per què vaig entendre que entre riure i riure, volia d’alguna manera ridiculitzar amb humor la corrupció de tota la societat en la que vivim i que també volia posar sobre la taula el que arribem a ser capaços els éssers humans per tal d’assegurar-nos una feina. I és cert que a molts de nosaltres se’ns omple la boca quan critiquem la «CORRUPCIÓ» que està instal·lada en el poder polític, en els que dirigeixen els nostres destins, però pocs parlem de les petites corrupcions, de la que potser també som protagonistes, aquelles «petites» corrupcions del dia […]

Se había hablado de que La Cubana volvía con un musical o de que por fin recurría a Rusiñol -un auténtico emblema en Sitges, la localidad originaria del grupo-, pero lo que nadie había dicho es que en el nuevo espectáculo también hay un homenaje encubierto a su trayectoria y al teatro en general. La Cubana ya había tratado en anteriores montajes la revista (Cómeme el coco, negro), el cine (Cegada de amor), la ópera (Una nit d’òpera) y la televisión (Mamá quiero ser famoso), y si ahora tocaba el teatro que mejor que diseccionarse a sí mismos y bucear en las propias miserias. Por lo tanto, si vais con los ojos muy abiertos disfrutaréis de muchas sorpresas que pasan […]

No les tenia totes, amb aquesta nova proposta de Teatre Musical de Dagoll Dagom, ja que havíem llegit algunes opinions força desfavorables. Per sort l’Imma, per tal de celebrar el dia de Sant Miquel, entre altres obsequis, em va regalar les entrades per poder anar a veure’l i dimecres passat 12 d’octubre vàrem aprofitar la festa de «obligado cumplimiento», per apropar-nos al Teatre Victòria. Ens ha agradat per sobre de tot una posada en escena realment extraordinària, amb grans mitjans tècnics, una escenografia espectacular i un molt vistós vestuari, al que l’ajuda i molt la sèrie de perruques de vius colors. Malgrat que es podria haver acabat en això i quedar-se exclusivament en una posada en escena espectacular, considerem que […]

Però no s’havia mort al 1936? Doncs no, i a més té un germà, al menys és el que jo he vist al Maldà amb Les Dones Sàvies, doncs l’Enric Cambray i el Ricard Farré s’ha deixat la pell defensant la funció com a actors, transformistes i cantants, tal com ho feia l’italià que deien que era mort. Els dos actors han fet els vuit papers de l’obra de Molière canviant de personatge a unes velocitats supersòniques. També han canviat algun personatge de l’obra original, amb alguna pirueta realment espectacular. No us la perdeu que ho lamentareu al llarg de les vostres vides, però no badeu que les entrades desapareixen volant perquè els que l’hem vist som uns cabronassos i […]

Lars Norén està considerat com un dels millors escriptors dins del teatre europeu en l’actualitat. El seu estil és realista ple de diàlegs punyents. Les seves històries, generalment autobiogràfiques, giren al voltant de les relacions familiars i de parella, de les quals fa una descripció molt pessimista. “El coratge de matar” que podeu veure al TNT, va ser escrita al 1978. Juntament amb “Acte” i “La depressió” (escrites al mateix any) formen una trilogia. “El coratge de matar” ens parla de la difícil relació entre un pare i un fill . Dos persones que es necessiten però alhora no es suporten. Una de les obsessions de Lars Norén és la frontera que hi ha entre la ficció i la realitat. […]

Sí, alguns hem sigut rucs. Els espectadors que hem anat a veure una obra en la que l’autor ja ens advertia: «vull que els meus personatges tinguin el dret de preservar el seu enigma, el misteri, l’anonimat. No vull que sàpiguen qui son… només vull saber el que fan. No qui son» I així ens ha anat als espectadors. Això sí, el Sr. Lorén deu haver quedat plenament satisfet. L’escenografia molt bona i els actors han fet el que han pogut. Crítica completa » http://bit.ly/2ets8v3

Verdi estaba muy orgulloso de esta ópera, que compuso en la primera parte de su carrera, pocos años antes de algunos de sus grandes éxitos. El compositor quiso crear un drama que estuviera a la altura de la obra de Shakespeare, al que él admiraba profundamente. Por este motivo se saltó muchas de las convenciones de las óperas italianas de la época, creando una estructura que se ponía totalmente a las órdenes del argumento. También hizo un gran trabajo con el coro (las intervenciones corales a capella al final del primer acto son extraordinarias y ciertamente originales) y con las voces de los protagonistas, sobre todo con la de Lady Macbeth, para la que él defendía una brutta voce que […]

Macbeth es la historia de la codicia sin límites. Shakespeare puso la letra y Verdi la música. Entre los dos consiguen el retrato fascinante de dos personajes oscuros, despiadados y con una sed de poder insaciable. Macbeth y su mujer, crédulos a ojos vendados de los vaticinios de unas hechiceras, conspirarán para eliminar a cualquiera que se interponga en su camino hacia el trono. El drama del rey de Escocia ha tenido muchas versiones, entre las que destacan grandes películas como la de Roman Polanski, y evidentemente, la ópera homónima de Verdi. Este año Macbeth ha inaugurado la temporada del Gran Teatre del Liceu, con un reparto estelar: el barítono francés Ludovic Tézier hacía el rol protagonista y a su […]

Curiosament ahir dimarts, vigília de festiu (malgrat que era un festiu «de obligado cumplimiento» per la judicatura espanyola), havien pocs teatres de Barcelona oberts, cosa que no acabem d’entendre. Però nosaltres, no ens vam resignar a quedar-nos a casa veient la tele i ens vam apropar a l’Antic Teatre, i per sort la vàrem encertar de ple perquè ens ho vam passar de conya marinera amb aquesta proposta de CUÁNTO de Loren & Ipsum (o el que és el mateix … Miner Montell i Paul Borons). CUÁNTO d’entrada sembla que es tracta d’un despropòsit absolut, perquè és una proposta basada en l’humor de l’absurd, malgrat que molt treballada i mesurada en tot el que es diu a escena, perquè en […]