Penso que “Les Cadires” és sens cap mena de dubte una de les millors obres de teatre que he gaudit aquests darrers dies.
“Les Cadires” és una peça del dramaturg i escriptor francès de origen romanès Eugène Ionesco, màxim exponent del teatre de l’absurd, escrita l’any 1952, quan l’autor tenia 43 anys.
La meva puntuació no podia ser un altre que *****. IMPRESCINDIBLE !!!
Primer de tot perquè el text és extraordinari !!!
Sota la magnífica direcció de Glòria Balañà, un repartiment excepcional: Carles Martínez i Míriam Alamany, que han fet unes interpretacions realment immillorables.
Una illa deserta. El soroll del mar de fons. Un Vell i una Vella d’uns noranta anys esperen visita aquest vespre. Han convidat a tots els personatges importants del món ( personatges imaginaris, en la que destaca la figura de l’Emperador ). Ell els ha de comunicar un missatge que té per a la Humanitat, justificar i justificar-se, davant el món i ells mateixos, d’una llarga existència de fracassos i humiliacions. Com no sap expresar-se per si mateix, necesita de la figura de l’Orador.
L’escena mica en mica s’omple de cadires. Multitud de cadires. Cadires buides. Una imatge realment poètica i espectacular. Els vells mica en mica queden pressionats, immòbils entre la multitud de cadires i els personatges imaginaris. El vell té la seva teoria de com la humanitat pot ser salvada, però no sap com expressar-se per que s’entengui el seu missatge; per això fa venir a un Orador (Martí Atance), que és l’encarregat de fer palès el seu missatge, el qual ell és incapaç de transmetre, així l’orador finalment esdevé el seu alliberador.
Sota un humor agut, entre el surrealisme i l’absurd, i un joc verbal sense aparentment sentit, Ionesco aconsegueix fer present el buit existencial, dibuixant de manera tangible la soledat dels éssers humans.
Utilitzant situacions sense cap mena de lògica, els personatges parlen amb persones que no existeixen.
Tot el text en sí és una ironia, amb un final realment genial, si més no encara més irònic.
El públic assistent vam aplaudir amb entusiasme durant una bona estona.