Recomendaciones

Nada más entrar en la sala tres actores imitan de forma cíclica los movimientos de las azafatas de vuelo, mientras que de fondo escuchamos el sonido de una supuesta sodomía. Esta imagen inocente, pero perversa, nos adentrará en una vorágine de historias y personajes muy actuales que comparten unos helados de Macadamia Nut Brittle una noche cualquiera, en una ciudad cualquiera. Son personajes que conocemos, que están cerca nuestro, y que podríamos ser nosotros nosotros mismos, a pesar de que cueste aceptar la brutalidad y la deshumanización constante en la que viven. Ricci/Forte pone énfasis precisamente en esto último, mostrándonos una sociedad donde el sexo es el rey, donde las relaciones son frías como el hielo, donde se rompe con […]

Anarquía, nombre femenino que designa la ausencia total de estructura gubernamental en un Estado. Ésta es la definición literal del título de la obra y eso es, literalmente, lo que ocurre durante la hora que dura la pieza. En Anarchy el público se vuelve un ente político. Tiene libertad de elegir qué actitud quiere tomar a lo largo de la performance: altamente activo, más bien pasivo.. Cada cual decide. No hay normas. No hay instrucciones. Sólo hay impulsos que seguir o no seguir bajo la evidencia de que no estamos solos y que formamos parte de un todo. Principio básico de la Anarquía. Y entre todos vamos creando el pase. La estructura de Anarchy se divide en dos partes. En […]

Ahir vaig anar al Teatre Akadèmia i he de confessar que cada vegada m’agrada més aquest petit teatre del carrer Buenos Aires. Felicito a la Mercè Managuerra i al seu equip per la magnífica temporada que ens estan oferint, amb obres de Brecht, Ionesco, Sartre, Lorca. T. Willians i De Filippo entre d’altres. No es pot demanar més! Ahir tocava Sartre. Va escriure No exit (Huis Clos) l’any 1944 i, segons va explicar ell mateix en una entrevista, ho va fer perquè uns amics seus la poguessin representar. Ho van fer el mateix any just abans de l’alliberació de París. Ha estat dirigida per directors com Luchino Visconti, John Huston o com Luis Escobar, Miguel Narros, Adolfo Marsillach i , […]

Tota una sorpresa, primer poder descobrir una nova sala a Barcelona que encara no la coneixia (La Badabadoc) i amb una proposta com aquesta. Amb un inici que pot ser poc prometedor, una reunió de pares en un jardí d’infants. I la forma de poder coordinar tot el que afecta als seus fills. A partir d’aquí, deixem de pensar en els nostres fills i comencem a parlar de nosaltres mateixos. Definicions de liders, de secrets, fustracions, treball en equip i la recerca del poder. Un fidel retaule de la societat en que vivim. És un treball on l’obra et transporta per confrontacions sense adonar-te i de mica en mica la comèdia que estem veient es transforma en alguna cosa menys […]

El «Paradís pintat” de la Pepa Plana, és tan fràgil, tan simple, tan bonic, tan de veritat. A partir d’una tragèdia la Pepa fa una obra d’art pintada i executada amb tota la tendresa i respecte que només pot fer una pallassa. “Que malament deu estar el món que les pallasses ens han de fer plorar”! deia la Pepa. Però a «Paradís Pintat» riureu!!! Però hem de ser capaços d’anar al teatre a veure pallassos adreçats a aquests adults seriosos que som, i deixar-nos sacsejar alhora que somniar. Si no ens deixem rescatar d’aquest mar insalubre, inculte, insociable de la mà d’una pallassa és que hi ha coses que no van bé. I tu, Pepa, no podràs salvar a tot […]

Com pots explicar que sents quan la teva vida canvia de cop i volta ? , quan el que fins ahir era important queda en segon termini ?, quan et diuen que a la teva filla li queden sis mesos de vida ? com encarar això tot sol? com ajudar l’Alba? Doncs això és el que ens van explicar ahir en un magistral monòleg Ferran Terraza. És el primer projecte de la companyia Teatre de l’Alba que van decidir adaptar el llibre en format monòleg i en un escenari buit, per donar tota la força a les reflexions d’un pare que evoca la lluita de la seva filla contra una malaltia mortal. Està dirigida per Alain Chipot actor, dramaturg i […]

Des que va començar la representació, quan amb tot a les fosques se sent la veu del venedor, em vaig adonar que estava davant una obra molt important i que no m’havia d’obsessionar en entendre totes i cadascuna de les paraules que escoltaria. Vaig tenir la mateixa sensació en obres tant diferents com Terra de ningú, de Harold Pinter o El Público, de Federico García Lorca. Per mi, en una representació teatral podem diferenciar el que jo anomeno la lletra i la música. La lletra és el què i la música és el com. En aquestes obres, la música és tant bona que no passa res si no entenc del tot la lletra. En la solitud dels camps de cotó […]

…home-dona, senyor-criat, moral estreta-llibertat… d’això va Júlia, l’obra d’Strindberg passada pel sedàs de l’equip de l’Atrium. El director Raimon Molins ha continuat «eixamplant» la petita sala del carrer Consell de Cent a base de la utilització (inteligent) del vídeo, aquest giny que utilitzat amb coneixement en el doble sentit de dominar el mitjà i sentit comú, es demostra una eina útil en el plantejament d’algunes posades en escena. Molt bones actuacions de Patricia Mendoza, Jordi Lordella i Mireia Trías. Aquesta Trilogía de la Imperfecció està funcionant molt bé. Ja esperem la tercera que tancarà el cicle. Crítica completa » http://bit.ly/2jZo6tu

Anne Sullivan va néixer el 14 d’abril de 1866 i tenia dos germans. Orfe de mare amb 8 anys va tenir cura del seu pare durant un temps mentre els seus germans s’estaven amb uns parents. Finalment, ella i el seu germà petit van acabar en un orfenat i el germà va morir. Anne sempre es va sentir culpable d’aquesta mort. Va contraure una malaltia, anomenada tracoma, que li va provocar la ceguesa. Va anar a parar a l’Escola Perkins per a invidents a la ciutat de Boston i va patir diverses operacions per recuperar una mica de vista. Va estudiar i va acabar sent professora de nens cecs. Helen Adams Keller va néixer el 27 de juny de 1880 […]

Alhora de valorar els espectacles sempre intento fer-ho de manera equitativa, no és el mateix el que espero d’alguns actors amb nom, i amb molt rodatge, que el que espero d’un actor novell que es comença a moure per aquest “mundillo” (tan complicat d’accedir-hi). Ni és el mateix el que espero d’aquells grans teatres que reben subvencions , que el que ofereixen algunes sales petites gestionades per les mateixes companyies (que hi solen treballar). No se’ls pot puntuar a tots per igual des de la comparació, sinó que un ho ha de fer en relació amb el que, qui i on es fa aquesta representació. Bé tota aquesta introducció per què?, perquè encara estic al·lucinada amb el musical que vaig […]

Desde Matraca, no o ¿Qué te juegas Mari Pili? hasta Ets aquí? o Nit i dia, la trayectoria del actor Marc Martínez ha estado, de una manera más o menos (o nada) discreta, siempre presente para el público catalán. Conservando todavía su punto entre seductor macarra y niño de barrio, en Mal Martínez hace un repaso lleno de nostalgia y humor descarado de su infancia, adolescencia y de su recorrido vital con un montón de anécdotas personales y profesionales. El valor del espectáculo se encuentra, básicamente, en el ímpetu y el carisma de su protagonista a la hora de abordar cualquier tema que, por algún motivo, él ha decidido compartir. Tan libre como aleatorio, el contenido del monólogo está al […]

La companyia Exquis Teatre presenta el cicle Cicatrius amb l’objectiu d’evitar l’oblit d’un dels episodis més negres de la nostra historia, l’holocaust i el genocidi nazi. 15 actors reprodueixen la Conferència de Wannsee, la reunió que va tenir lloc el 20 de gener de 1942 i on 15 dirigents alemanys del Partit Nazi, van formalitzar la “Solució final”, les accions “necessàries” per traslladar als jueus a camps d’extermini i un cop allà fossin sistemàticament aniquilats. Aquest any es compleix el 75è aniversari d’aquella reunió. Una reunió convocada bàsicament, per implicar a diferents instàncies del Reich i fer-los còmplices actius d’un genocidi que ja havia començat, una reunió per precisar detalls (que fer amb persones «mixtes» o jueus casats amb alemanys… […]

“Júlia” és la segona de les tres obres de la «Trilogia de la imperfecció» que es poden veure a la Sala Atrium. Basant-se en la gran obra d’Strindberg, “Srta. Júlia”( una de les obres més representades arreu del món), Raimon Molins n’ha fet una adaptació teatral basada en els tres personatges protagonistes de l’obra. De tots tres personatges la Júlia se’ns presenta, a diferència del altres, com una dona actual del S.XXI, una Júlia gens allunyada de la que va descriure Strindberg l’any 1888. Per situar-nos una mica en el personatge de Júlia, i poder entendre millor l’obra, hem de conèixer una mica més a Strindberg. Strindberg està considerat com el renovador del teatre suec i precursor o antecedent del […]

SWEET TIRANNY és un espectacle de dansa…. o no ?, irònic i reivindicatiu sobre les relacions del poder a la feina i al lleure. Forma part de la trilogia Sweet Suites, formada per Sweet Fever (presentada a Temporada Alta de Girona al novembre passat), aquesta Sweet Tiranny i una propera en preparació anomenada Sweet Precarity. SWEET TIRANNY està creada a partir de coreografies icòniques de pel·lícules musicals dels anys de l’era disco (70s i 80s) i dibuixa una analogia entre la dansa com a èxtasi i evasió i la dansa com a feina i professió, que volgudament distorsiona i amplia aquesta relació per fer-nos reflexionar sobre la nostra pròpia realitat laboral i existencial. En l’espectacle participen 8 persones a escena, […]

Close to Liza és un disc en 3D. Amb la perfecció musical de Virgínia Martínez amb Dani Campos al piano. Ells dos, sota la mirada atenta d’en Xavi Casan, et tela transporten a l’univers de Liza Minelli. En començar cada cançó, sovint molt conegudes, la Virginia respira fons i crea un nou personatge i , a cau d’orella, et regala una cançó i una altra, i et construeix un musical que et mira als ulls. No falta cabaret, ni New York, New York. Molt a prop de totes les notes i les paraules, i de les emocions d’una diva, dites i cantades per una actriu que no copia, per què és ella la que interioritza la Minnelli i la mostra […]