“Invisible” és un musical de ciència ficció creat per la dramaturga Silvia Navarro i el compositor Ernest Fuster, que ens porta a reflexionar sobre: què passaria si tinguéssim la possibilitat d’oblidar o canviar els nostres records?
Tots tenim records que ens agradaria oblidar. Imagineu per un moment que això fos possible, que hi hagués un lloc on poder esborrar tots aquells records que tantes vegades heu desitjar d’oblidar.
A “Invisibles” viatgem en el temps …al futur. L’Alex i la Noah , dues ànimes solitàries, volen esborrar alguns records del seu passat. Ella és una cantant que està farta de ser famosa i ell és un noi insegur degut a un trauma que va patir quan era petit.
Existeix un lloc en el que és possible esborrar tot allò que volen oblidar. Aquest lloc és WhiteInk, una empresa que es dedica a esborrar els records de les persones i substituir-los per altres millors.
La idea que se’ns planteja és força bona i original, però el resultat final no ha estat el que m’esperava. M’ha fallat una de les parts que considero més importants d’un espectacle: el text.
Si més no cal destacar les veus de tots tres actors Lucía Torres (Alex), Paula Berenguer (Sasha) i Adrián Rodríguez (Noah), que han interpretat més d’una dotzena de temes musicals, al més estil pop-rock, on es pot apreciar el seu gran nivell vocal. Però pel que fa a les interpretacions les he trobat en general poc creïbles i fins hi tot en molts moments sobreactuades.
A jutjar pels aplaudiments i bravos que es van escoltar al final de l’espectacle , és evident que la major part del públic s’ho van passar de allò més bé.