Recomendaciones

Hace años (más de 5) que esperaba ver este musical de Jason Robert Brown del que me fascinaba su estructura: una relación de pareja contada a dos voces, uno nos lo cuenta a medida que todo pasa – el enamoramiento, la pasión , el distanciamiento, las ambiciones personales no siempre compartidas, la ruptura …- y el otro hacia atrás, en un viaje emocional muy, muy difícil de interpretar. Me intrigaba cómo sería el momento en que coincidían las dos perspectivas temporales y realmente ese momento es muy delicado. Ahora bien, – el problema de las altas expectativas- me faltó cierta emoción. No es que las interpretaciones de Anna Herebia (Rent) y Marc Flynn (El despertar de la primavera) no sean […]

La Sala Beckett ha programat únicament 6 representacions de DISTÀNCIA, una proposta escènica amb un magnífic text que es va donar a conèixer la temporada passada en format de lectura dramatitzada. Un text de Roger Torns que és també el director de la proposta. Educació, formació, rebel·lia, responsabilitat, professors, famílies, un munt de temes que són tractats en el curt espai d’una hora, amb una habilitat admirable. L’escola contemplada com el lloc on s’eduquen els nostres fills, uns fills que volem que triomfin en la vida però sense qüestionar res, que volem que acceptin el sistema establert i que acceptin les jerarquies. La feina del professor subjecta a uns condicionaments imposats per una part de la societat que no pot […]

Jordi Prat i Coll és partidari de l’artifici, de la teatralitat del teatre, de no amagar-la en nom del naturalisme i de la mímesi que, sovint, ofega la poesia. Els tres protagonistes de Requiem for Evita (a mi em va tocar l’Ivan Labanda, que es torna amb l’Anna Moliner) deixen al descobert, des d’abans de començar, la convenció, el joc al que se’ns proposa jugar. Desapareix la quarta paret i els espectadors ens convertim en assistents a la missa en honor d’Eva Duarte Perón, personatge amb el qui repeteix el director, després d’haver dut a escena Eva Perón, de Copi, i que, de fet, serveix per fogacitar totes les deïficacions antigues i modernes que fabriquem contínuament per necessitat de sustentació […]

La idea, l’obra, el muntatge, la il·luminació, la direcció i les interpretacions. He quedar absolutament fascinat per una obra que em va costar d’entendre, perquè d’entrada no és fàcil, especialment pels nascuts l’any 40 i educats en el franquisme i amb una llibertat sexual que amb molta sort (molta) era una llibertat vigilada. Tot i només ser quatre, una obra «coral» per com s’entrellacen els protagonistes. Històries de desamor entre persones immadures emocionalment. La meva àvia deia que «qui no té un nap, té una col». Aquí tots quatre tenen naps i cols. No us la perdeu, val molt la pena. Crítica completa » https://bit.ly/2wRFD1S

Un bosc de branques seques. Un bloc d’apartaments. Pintades masclistes a les parets. Immigrants que malviuen d’amagat. Tots quatre elements comparteixen un espai en tensió que ha romangut latent durant anys, durant segles potser. Tots comparteixen un temps cruel durant el qual les expectatives de civilització traçades a occident a mitjan el segle XX s’han vist frustrades per l’amoralitat del poder i de les seves estructures alienants.Els personatges del text de Josep Maria Miró viuen constrets per la por, per amenaces manufacturades que sobrevolen les seves vides i accentua reaccions individualistes i paranoiques, supeditades a la voluntat dels qui ho maneguen tot. L’extraordinària posada en escena de Xavier Albertí aprofita els agents externs que aviven la guspira necessària per a […]

Una de les obres més originals i, amb tota probabilitat, més importants d’Oscar Wilde són les trenta pàgines de La decadència de la mentida que, amb forma de diàleg, conté algunes de les reflexions més profundes i ingenioses sobre l’art de la ficció, i sobre la necessitat imperiosa de fugir del realisme per a sistematitzar el seu ideari al voltant de la mentida com a valor innegociable per a la literatura. La mentida, doncs, és eix vertebrador de l’obra de l’irlandès i no ens estranya trobar-nos-la convertida en motor a La importància de ser franc. En aquest cas, qui ens inocula amb elegància la mentida és de David Selvas, que planteja el muntatge com un joc de les mentides que […]

Una proposta protagonitzada per Albert Requena i dirigida per Montse Bonet … l’ASSASSÍ IMPREVIST, una adaptació lliure del relat de Francesc Marí, historiador i escriptor barceloní. Aquest és el primer treball en solitari de l’actor català, després de 10 anys de creació en la companyia Xucrut Teatre. Nosaltres hem tingut oportunitat de veure’l treballar la temporada passada en «ESTIMA’M QUE TINC PRESSA» en aquesta mateixa sala, peça també dirigida per Montse Bonet. L’ASSASSÍ IMPREVIST és teatre físic i de text. Una proposta que ens parla del senyor X, una persona que es veurà al centre d’un embolic amb diversos assassinats. Ell és una persona «petita» que sobreviu com pot de la seva feina de notari, una persona que passa desapercebuda […]

Una magnífica producció de Josep Maria Miró dirigida per Xavier Albertí i amb un extraordinari elenc actoral. Tal com ens van explicar a la roda de premsa, TEMPS SALVATGE ha estat escrita expressament per a ser representada a la Sala Gran del TNC. Josep María Miró ens té acostumats a textos pensats per a espais petits i en formats més íntims, que el que ens ofereix en aquesta ocasió. Nosaltres hem pogut veure i comentar en aquest espai “Olvidémonos de ser turistas”, “Nerium Park”, “El principi d’Arquimedes”, “Fum” i “Gang Bang”. Josep Maria Miró és molt hàbil en la creació de situacions carregades de misteri i excel·lent en posar de manifest sentiments com la por i la desconfiança dels uns […]

“GoldiLocks” és l’obra guanyadora del segon premi del Desperta Lab, un cicle que cada any promouen conjuntament la Sala Àtrium i la Nau Ivanow, i la darrera obra del dramaturg Jaume Viñas, també autor de dos grans èxits que s’han pogut veure en algunes sales de Barcelona “Home sweet home” i “La pista”. Si l’hagués de classificar “GoldiLocks” diria que és un drama en forma de thriller psicològic. “GoldiLocks” ens presenta la història de dues noies, la Louise (Alba Ribas)i la Maira (Meritxell Termes). Dues germanes que viuen tancades en un espai del qual és impossible sortir. “Ell” les ha tancat per fora (locks). Tota la informació de la que disposen és a partir d’algunes fotografies, retalls de revistes i […]

No había yo acabado de conectar con La Calòrica. Me había perdido alguna de sus propuestas, «Bluf» me aburrió pese a uno de los mejores finales que he visto, una reacción poco afortunada de uno de los miembros no ha ayudado … pero es una compañía de la que me atrae mucho lo que he oído sobre su proceso creativo, tratan temas potentes y actuales con sátira y crítica Inteligente, Joan Yago hace tiempo que me ganó… así que era cuestión de tiempo que nos encontrásemos. Y de qué manera, con «Fairfly»! Veo que no soy el único que está cansado y un poco ofendido de sentir que el emprendimiento es la solución a todos los problemas del mercado laboral, […]

Hay muchas maneras de contar una historia de amor. Cathy y Jamie nos explican la suya en ‘Aquests cinc anys’, un musical al más estilo Benjamin Button. Dejando de lado la cuestión de la edad, la narración explica los cinco años de relación desde el punto de vista de cada personaje, protagonizados por Anna Herebia y Marc Flynn, pero de manera invertida. Cathy empieza por la ruptura mientras que Jaimie lo hace por cuando se conocieron, ambos relatos coinciden en el momento más álgido e importante de su relación. El trasfondo de la trama muestra las dificultades de combinar el éxito y el fracaso profesional dentro de una misma pareja. Mientras que él triunfa con su primera novela, ella no […]

Quizás puede parecer osado, pero alguien podría afirmar que este es un musical sobre la fe. A día de hoy, las religiones se han ido cerrando en sí mismas pero a la vez la gente ha establecido otro tipo de cultos. Necesitamos ídolos, alguien a quién venerar, y todos conocemos personas que creen ciegamente en Michael Jackson, Hugo Chávez, Madonna o Messi. Son celebridades que para algunos acaban suponiendo un referente, como en su momento lo fue Evita para miles y miles de argentinos. De hecho, se trata de un personaje único, contradictorio y tremendamente populista que habría acabado triunfando en lo que fuera. Y es que su personalidad estaba tocada por aquella varita mágica que coloca a ciertas personas […]

Una proposta escrita i dirigida per Concha Milla. «Interiors» és una obra amb una escenografia petita i un plantejament intimista, amb Muguet Franc, Patrícia Mendoza, Alejandro Bordanove i José Pedro Garcia Balada com a intèrprets. És el segon espectacle en solitari de l’autora i, com el primer, REFRACCIONS, se centra en les relacions de la parella. INTERIORS és la història de dues parelles que es troben per casualitat, dues parelles que es troben en un poblet i van a sopar. La Sara i l’Hugo formen una parella estable i madura des de fa més de dos anys. Tots dos vénen de relacions anteriors complicades i han decidit caminar junts per cuidar-se i respectar-se. L’Àgata i el Simó són una parella […]

Imagínate que llegas a la cola de una preselección de personal. ¿Para qué trabajo? No lo tienes claro. Lo único que sabes es que, contigo, se cuentan 50 aspirantes y que nadie sabe cómo será esta selección. A todo esto, súmale el hecho que solo llegar, como espectador, te transformas en uno de estos candidatos y a la primera persona que conoces arriba del escenario es un “duende del bosque” de los que reparten suerte… puede que no se acabe de ver clara la relación entre un hecho y el otro, pero, en principio, la tiene. Se trata de reflexionar sobre la buena y la mala suerte, de manera individualizada en un sujeto. Solo empezar el espectáculo, hay una interacción […]

La Brutal ha trabajado a fondo su reputación a base de buen trabajo y con una dirección artística que tiene un sorprendente ojo clínico y que, muy a menudo, suele acertar con lo que gusta y que funciona. Lo han vuelto a hacer … Yo iba sin muchas pretensiones a ver esta nueva versión de ‘La importancia de ser Frank’ y me han sorprendido … El texto nos propone una divertida historia que reflexiona sobre las apariencias sociales, pero lo más interesante es como la han llevado a escena: una dirección afinadíssima de David Selvas, con un reparto excelente que hace un trabajo coral que sorprende (por mencionar algun actriz: la gran Laura Conejero …), con una puesta en escena […]