“GoldiLocks” és l’obra guanyadora del segon premi del Desperta Lab, un cicle que cada any promouen conjuntament la Sala Àtrium i la Nau Ivanow, i la darrera obra del dramaturg Jaume Viñas, també autor de dos grans èxits que s’han pogut veure en algunes sales de Barcelona “Home sweet home” i “La pista”.
Si l’hagués de classificar “GoldiLocks” diria que és un drama en forma de thriller psicològic.
“GoldiLocks” ens presenta la història de dues noies, la Louise (Alba Ribas)i la Maira (Meritxell Termes). Dues germanes que viuen tancades en un espai del qual és impossible sortir. “Ell” les ha tancat per fora (locks). Tota la informació de la que disposen és a partir d’algunes fotografies, retalls de revistes i alguns llibres. Reben instruccions i missatges mitjançant una pantalla electrònica. La imaginació i els jocs que van inventant-se, és l’única manera de passar les hores i sobreviure dins un espai sense cap possibilitat d’escapar.
Jaume Viñas ens proposa un text angoixant i sense embuts, que ens fa reflexionar sobre què és sobreviure davant les adversitats. Què és créixer en un món limitat al coneixement. Un text que ens parla de perseverança i superació davant els reptes que de vegades ens depara la vida. Una història que ens endinsa en un dels racons més foscos i perversos de la ment humana, la manipulació, l’autoritarisme i la submissió; així com les seqüeles psicològiques que provoquen les disfuncions familiars. És un text que parla de la violència invisible. I que em va recordar una mica a la pel·lícula “Canino” de Yorgos Lanthimos.
Un text gens fàcil on el gest i la interpretació són molt importants alhora d’entendre la situació en la que es troben les dues noies.
És molt important fixar-se en els detalls de les interpretacions, en el que el tacte, les mirades, el llenguatge de signes i el moviment ,ens donen un munt d’informació del que hi ha al darrera d’aquesta història. Les veureu mirar-se als ulls quan es parlen, les veureu cridar, acariciar els altaveus , olorar-se,… tot això te un significat.
S’ha de dir que la interpretació de les dues actrius és impressionant, molt ben treballada en tots els nivells, gràcies a l’actriu Júlia Barceló, que ha fet una magnífica direcció d’un text molt difícil i complicat de portar a escena.
No us la perdeu !!!