Recomendaciones

Un McGuffin es un recurso cinematográfico inventado por Alfred Hitchcock que supone una excusa argumental que motiva los personajes y el desarrollo de la historia, pero que no tiene ninguna relevancia por sí misma. En este montaje teatral la excusa podría ser el propio Hitchcock, puesto que además de las referencias a su cine y a la iconografía de alguna de sus películas todo queda en un montón de juegos de palabras y chistes de gusto dudoso que hacen avanzar una trama demasiada delgada, por no decir escuálida. De hecho, se trata de un artefacto que permite reunir a dos reconocidos cómicos televisivos (Mònica Pérez y Jordi Rios han coincidido en Crackòvia, Polonia, Homozapping y Buenafuente, entre otros) dirigidos por […]

Actualment s’està celebrant la primera edició del Festival «Perles» al Teatre Aquitània, amb un seguit d’espectacles que es podran veure fins al 29 de juliol. Es tracta d’una programació eclèctica, amb la voluntat de donar la possibilitat de repescar espectacles que han obtingut èxit en diferents teatres de Catalunya, però que malauradament molts espectadors no els van poder arribar a veure. MORT A LES CUNETES, és un emotiu espectacle basat en la història real de vuit persones que van morir per les seves idees. La fossa comuna amb aquests vuit afusellats encara no ha estat localitzada el dia d’avui. Sis monòlegs de personatges que giren al voltant d’aquelles tristes morts i tots ells interpretats magníficament per l’actor igualadí Joan Valentí […]

Malgrat que les comèdies d’embolics no és potser el tipus de Teatre que més ens apassiona, aquesta obra l’hem vist diverses vegades al llarg de la nostra vida i l’última fa relativament poc temps al Teatre Akadèmia, al desembre del 2015, en una versió que ens va satisfer força. Dijous passat vam fer cap a la Sala Petita del TNC, per poder veure una nova versió de La Brutal, amb unes expectatives molt altes, les entrades exhaurides des d’abans de començar les representacions, i uns comentaris llegits a les xarxes, que ens feien preveure una gran nit de teatre. David Selvas ens presenta una versió lliure de LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK, convertint-la en una fabula, i incorporant melodies originals […]

En aquest Othello l’adaptador i director Oriol Tarrason ha fet algunes «maleses» que jo aplaudeixo, com escurçar-la en durada i personatges, que ha reduït a tres. Així s’ha concentrat en el moll de l’os de l’obra: l’enamorada Desdèmona, aquí una dona més madura que en l’original, el també enamorat, però desconfiat Othello i el malvat i venjatiu Iago. El text continua sent una meravella, que en l’adaptació no ha perdut res. L’escenografia és molt simple, un espai blanc amb un faristol on Othello al principi ens explica als senadors de Venècia (nosaltres, el públic) la campanya de la que acaba d’arribar i els seu matrimoni. A les parets teles blanques. Tarrason ha volgut que els espectadors veiéssim als intèrprets com […]

Dimecres 30 de maig vam poder veure a la Companyia Màgica Stromboli que formen David i Lex Stromboli. David Stromboli es va iniciar en el món de la màgia, l’any 1980 quan va conèixer el Màgic Andreu i va estar durant 17 anys col·laborant amb ell d’ajudant de tècnic de so i llum, tècnic de màgia i road manager. L’any 1994 entra a la companyia Ballet Alèxia i l’any 1998 inicia la seva aventura en solitari formant la companyia David & Lex i l’any 2009 crea l’actual companyia. Malgrat que nosaltres hem vist alguns espectacles de màgia durant aquests últims anys, reconeixem que no som massa seguidors d’aquesta branca de les Arts Escèniques i per tant sabem del cert que […]

¿Sabes cuándo estás leyendo un libro y te gusta tanto que te da rabia cuando lo acabas? ¿Sabes cuándo escuchas aquella canción que te hace volar y en los últimos acordes piensas que no puede ser, que aún tienen que quedar minutos de esa maravilla? Pues eso es lo que te pasará si va a ver Ovelles de Yago Alonso y Carmen Marfà. Víctor, Alba y Arnau son tres hermanos que se encuentran en casa del primero para hablar de la herencia que les ha dejado un tío. Se trata, por eso, de un legado un tanto peculiar: un rebaño de ovejas. Pero no unas cuantas, centenares. Y tienen que decidir que hacen con ellas: cuidarlas, venderlas o sacrificarlas. En […]

L’any 2016 i com a cloenda als actes de commemoració de la mort del President Lluís Companys, a Tarragona es va dur a terme la dramatització teatral de l’obra “MEMÒRIA DE LES OBLIDADES. Històries de la presó de les Oblates”, de l’autora Tecla Martorell, amb la rapsoda Josepa ‘Lîla’ Urbano i la música de Conrad Setó. Ara podem veure aquesta proposta, al renovat Versus Glòries. Basada en les dades reals sobre la vida de quatre dones empresonades pel règim franquista al convent de les Oblates de Tarragona, habilitat com a presó l’any 1938, l’actriu Rosa Andreu, acompanyada a l’acordió per Ferran Barrios, es posa en la pell de les quatre dones empresonades i de l’única dona afusellada i que encara […]

Estos son algunos de los ingredientes claves del misterio que se esconde detrás de L’assassí imprevist. La expresividad de Albert Requena, único actor en escena, deslumbra la sala Badabadoc. Las peculiares personalidades que se desprenden de los más de 12 personajes, que él mismo representa, consiguen atrapar la atención y las risas del público. La obra empieza con la persecución del personaje principal, el Señor X. Un hombre como cualquier otro, notario de profesión, separado y con un perro. Este estará encarcelado hasta que cuente lo sucedido con la familia Smith. A través de diferentes flashbacks en el tiempo, se explica la trama desde los distintos puntos de vista de los distintos implicados. Todo ello, con un ritmo que promueve […]

Siempre es refrescante ver el trabajo de compañías independientes provenientes de otros países, ya que, en muchas ocasiones, abren la perspectiva del teatro al que estamos acostumbrados a ver en nuestra ciudad. En este caso, Arrogante Albino es un grupo de jóvenes artistas mexicanos cuya honestidad les ha permitido hacer un ejercicio autorreferencial que consigue trascender de su realidad circunstancial sin ser pedantes ni superficiales. A medio camino entre el teatro documental y la performance, el montaje logra transmitir vida, realidad, ilusión y nostalgia de la manera menos pretenciosa pero sin esquivar la precariedad, las contradicciones y la parte más fea del mundo que los rodea. Con el uso constante de grabaciones de vídeo, marcan su idiosincrasia generacional y subrayan […]

La influencia de Woody Allen en la ficción contemporánea, tanto en cine como en teatro, puede llegar a ser, prácticamente, omnipresente en la obra de creadores y creadoras de una generación y personalidad determinadas. En Interiors, la dramaturga y directora Concha Milla plantea un bonito homenaje a los dramas de los años setenta y ochenta del genial cineasta, sin renunciar, por supuesto, a su fina ironía pero dejando poco espacio para un buen desarrollo del conflicto o un verdadero discurso propio. El resultado es una historia sencilla, inofensiva, naturalista y con un planteamiento interesante sobre las relaciones de pareja que, a pesar de todo, no acaba de atreverse demasiado a profundizar y cae en algunos tópicos. Por suerte, el montaje […]

Drama con toques de humor sobre el amor y el desamor, donde las personas -ciertamente, como en la vida real- están muy definidas por sus relaciones de pareja. Una de ellas, asentada y calmada coincide? con la ex de él y su nuevo compañero. Somos adultos y civilizados y todo terminó así que se invitan a cenar. Se guardan las formas pero en todo momento hay tensión acumulada, el volcán a punto de explotar, pequeños o no tan pequeños ataques, reproches, hay quien se siente amenazado, se arrastran miedos y reproches, heridas que no cicatrizar ni dejamos que lo hagan, sentirse segundo plato … Alguien duda entre el amor versus la pasión, el acompañamiento tranquilo y cálido o las mariposas […]

Ja gairebé tothom ho ha dit gairebé tot de Fairfly, o tot potser, per tant, no puc fer més que repetri-me. En qualsevol cas, em ve de gust destacar l’aposta de Yago per la teatralitat del teatre, pel teatre que confia en sí mateix, en els seus actors i en el seu text. No hi ha canvis de vestuari, ni canvis de l’escenografia, ni en la caracterització dels personatges, només canvia l’actitud, i els diàlegs ens donen la informació que necessitem com a espectadors per a entendre on som en cada cas. També em ve de gust felicitar La Calòrica per la crítica a la modernor de pa sucat amb oli, d’apriorismes i de models guais assumits perquè sí, perquè […]

Tot i que l’espectacle té un inici força impactant, on les cinc actrius i un actor desfilen nus o gairebé, davant nostre, en el que sembla un concurs de bellesa, de seguida es converteix en un seguit de petites escenes amb un fil conductor que intenta criticar els paràmetres que transmet la societat de consum, perquè les seguim fil per randa, per tal d’aconseguir un cos el més acceptable possible per poder «lligar» ràpidament i quantes més vegades millor. Entenem que han treballat plegats en el que vol ser una creació col·lectiva, amb tota la il·lusió del món, intentant fer riure als espectadors, amb esquetxos curts i que abasten diferents temes relacionats amb el culte al cos, però creiem que […]

Demasiado tiempo esperando, tanto, que había perdido la esperanza. Me perdí la función que hicieron en Temporada Alta y la de Manlleu, ligada al premio BBVA. A la del Capitol, para programadores, pues, claro, no podía ir. Y de repente, milagro de Evita! la obra resucita. Normal que tuviera tantas ganas: musical con ecos del de Lloyd Webber, una premisa delirante y magníficos nombres: Jordi Prat i Coll, Andreu Gallén, Jordi Vidal, Iván Labanda y Anna Moliner. Hace (más) años, de vez en cuando en la tele, aparecía una noticia sobre una Iglesia Maradoniana, en Argentina. Imágenes con estética algo cutre y al principio pensabas que era de broma… pero en ese poco tiempo que duraba la noticia, te quedaba […]

Ahir vam tenir l’enorme sort de poder repetir aquest espectacle que havíem vist al Teatre Grec, en la inauguració del Festival Grec 2013. Un espectacle que podríem qualificar de brillant i espectacular i al mateix temps, dotat d’una sensibilitat i una bellesa plàstica «fora mides». OPUS és una creació de Yaron Lifschitz que ens ha ofert novament un espectacle amb una coreografia pensada fins al últim moviment i incardinada perfectament amb els components del QUARTOR DEBUSSY que interpreten, des de l’ànima, els quartets de Xostakóvitx. CIRCA CONTEMPORANY CIRCUS, una de les principals companyies del món, tenen la seva seu a Brisbane (Austràlia) des del 2004. Una companyia que continua empenyent els límits de l’art, esborrant les línies entre el moviment, […]