Recomendaciones

El Cirque du Soleil se fundó hace más de treinta años en Montreal, y desde entonces ha estrenado por todo el mundo casi una cincuentena de espectáculos. Si empiezas a mirar las cifras (4000 empleados, 1500 artistas de más de 50 países diferentes) te das cuenta que no es un circo normal, sino una gran empresa que ha cambiado el concepto de circo y lo ha elevado a la categoría de espectáculo total. De hecho, algunos de sus montajes se representan en escenarios fijos de Las Vegas y otros grandes centros de entretenimiento. Con los años han conseguido una de las cosas más difíciles, convertirse en un referente universal y crear un sello propio absolutamente inconfundible. Hay quién les critica […]

La companyia canadenca de circ més internacional torna a Barcelona quan es celebren 20 anys del seu primer muntatge a la nostra ciutat. Des de llavors, nombrosos espectacles s’han pogut veure sota la seva gran carpa blanca o dins d’altres recintes, encara que no en ordre cronològic, tots ells compartint una gran i espectacular posada en escena i un imaginari que els ha portat a crear la seva pròpia marca. Així, ens trobem amb un estil propi tan potent que sovint d’altres han intentat copiar-lo per captar part del seu prestigi, arribant a trascendir inclús més enllà del propi gènere. Aquest espectacle utilitza la mateixa fòrmula que els anteriors, presentant números nous de circ impressionants embolicats a partir d’una temàtica […]

A la Sala Hiroshima es va presentar ahir divendres CANIBALISMO, un espectacle de dansa creat en residencia a la sala, per l’artista xilè Lautaro Reyes. En aquesta peça, que ell defineix com a nova investigació coreogràfica, l’artista reflexiona sobre el desig com a motor existencial de l’ésser humà, més enllà del sexe. Aquesta obra està concebuda en dos volums o versions, per a dos i quatre intèrprets. La primera part, per a dos intèrprets, es va presentar en aquesta mateixa sala, a l’octubre, amb el títol ESTEREOTIPO. Un espai escènic buit, 16 focus situats a la dreta de l’escenari que es van encenent i apagant tímidament al ritme de la música. Quatre ballarins apareixen immòbils a escena. Tot continua a […]

La fuerza principal de un buen monólogo teatral reside, en parte, en compartir un relato interesante pero, sobre todo, en presentar un personaje potente. Conscientes desde el mismo título del espectáculo, Marc Rosich y Roberto G. Alonso han creado un inefable, esperpéntico y maravilloso protagonista que, repleto de muchas y variadas referencias, conecta, de forma casi mágica, el realismo más sucio con la poesía dramática. Entre trágica y grotesca, A mí no me escribió Tennessee Williams es una apuesta visceral que habla de los sueños y anhelos desde la marginalidad. Este cuento triste y metalingüístico juega con un sentido del humor tan simpático como grosero que puede recordar al estilo de Las Glorias Cabareteras, para derivar a una magnética mezcla […]

¿Cómo actuamos ante los conflictos? ¿Es mejor implicarse o evadirlos? ¿Hay conflictos inevitables? L’hora blava nos presenta estos y otros interrogantes, convirtiendo un aparente thriller en una obra de cariz filosófico e incluso político. La alegoría nos lleva a una isla desierta, donde un farero acostumbrado a una vida solitaria, que ha elegido voluntariamente, se ve obligado a convivir con un biólogo que trae intenciones escondidas. Lo más bonito de la fábula es que el personaje más descreído es el que está obligado a poner luz cada noche en un mundo de tinieblas y oscuridad. Es en estos pequeños detalles donde la historia toma vuelo y se transforma, a pesar de que en algún momento quiere abrir tanto el objetivo […]

Carlota Subirós afronta su segundo montaje sobre Guimerà después de aquella Maria Rosa de hace un par de temporadas. Y lo cierto es que lo hace con una idea estilística similar pero aprendiendo de los errores y aplicando un par de excelentes ideas que elevan el proyecto a otro nivel. Esta obra casi desconocida se prestaba a aplicar un tono no del todo realista, lejos del que piden otras conocidas piezas del dramaturgo catalán. Es por eso que el foco móvil, que va poniendo luz a todo aquello que se nos quiere ocultar de primeras, o el personaje que subraya las frases más contundentes son recursos que encuentran su encaje en este argumento sórdido, durísimo, que deriva hacia un retrato […]

TOTEM és un espectacle estrenat el 2010 a Montreal i dirigit per un dels millors directors de teatre del món, Robert Lepage. Això es nota en la posada en escena o embolcall que guarneix els diferents números de circ, especialment en unes espectaculars projeccions a la rampa central que uneix l’espai on està situada l’orquestra, amb la pista central. Comença amb una extraordinària puntualitat i ens mostra «L’inici de la vida», on un home-peix baixa des del sostre al mig de l’estructura que habiten altres amfibis i peixos, que salten i donen voltes; es tracta d’una superficie liquida, que ben aviat es converteix en un oceà ple de peixos i amfibis. A la pista central veiem una enorme i espectacular […]

Aquesta nova versió de LA NIT DE LA MOLLY BLOOM està dirigida per Artur Trias i esplèndidament protagonitzada per Àngels Bassas. El text està extret de les últimes 51 pàgines de l’Ulysses, de l’autor irlandès James Joyce novel·la publicada el 1922, que està inspirada en L’Odissea d’Homer; una peça considerada clau de la literatura contemporània i d’avantguarda. En aquesta proposta s’ha treballat a partir de la versió teatral en castellà, feta el 1979, de José Sanchís Sinisterra que va reduir el text pràcticament a la meitat. Un llit de matrimoni presideix l’escenografia, són les quatre de la matinada i Leopold dorm (paper interpretat per Jep Barceló), acaba d’arribar d’una de les seves nits de «festa». La seva dona, la Molly […]

Ens trobem davant d’una creació fruit de la trobada entre dos grups dinàmics, agosarats i potents: col·lectiu VVAA i íntims produccions. Entrem a un espai obscur i inquietant, indefinit, on perdem la noció del temps i d’on som. És com si estiguéssim a una realitat paral·lela. Sona un cant…un cant que també contribueix crear aquesta enigmàtica atmosfera. I veiem uns personatges misteriosos situats entre nosaltres, els visitants d’aquest racó apartat de l’exterior. El cant deixa espai a les paraules, i amb aquestes neix l’aproximació a aquests éssers que semblaven tan estranys, però que finalment, són com nosaltres. Artistes, això si. Ens trobem a…a la cova, diríem, d’un grup d’artistes! Un…dos…tres! Comença el ritme! Tinc la sensació d’estar a una muntanya […]

Ignasi Steegmann, conegut artísticament com a Mag Stigman, és un showman, un artista polifacètic creador d’espectacles d’il·lusionisme adreçats a tot tipus de públic. Els seus espectacles són dinàmics,i divertits, i inclouen diverses disciplines com la dansa, els malabars i la música. Tant per la seva manera de treballar, com pel seu estil, fa que se’l pugui veure dalt de l’escenari d’un teatre, en una aula escolar o en una casa particular. Per mi anar a veure un espectacle de màgia és viatjar a un món d’il·lusions i fantasia. És deixar volar la ment per tornar a sentir-me petita per uns instants. És mirar al meu voltant i veure com tothom somriu. És veure la innocència dels més petits amb aquella […]

Aquesta és la darrera participació del Col·lectiu La Santa en El Cicló (cada companyia només pot participar tres temporades) després d’haver presentat QUAN ACABI LA NIT (2016) i UNA CASA A L’EST (2017). L’HORA BLAVA és una obra escrita i dirigida per Laura Mihon i interpretada per Adrià Olay i Pau Sastre, que ens parla de compromís, de responsabilitat, d’humanitat i que qüestiona la passivitat davant les injustícies que veiem al nostre voltant. Una illa remota, un únic habitant que cada nit encén el far. Ha après a viure en una terra hostil dominada per les forces de la natura i on els animals anuncien el que ha de passar. Més de vuit anys vivint en soledat. Un home que […]

L’hora blava podria ser qualsevol moment del nostre món, en aquest cas és el d’un espai sense localització i atemporal. Fet a destacar, ja que ajuda a l’espectador a no sentir-se influenciat pel context, a més, l’escenografia austera i discreta és la justa i necessària per fer imaginar als ulls dels espectadors la resta de l’estança per donar-li encara més un toc de personalització diferent i fer-la diferent. La companyia La Santa incorpora uns efectes de llum i so ideals per situar el moment de l’escena i ambientar millor el text. El duet d’artistes t’acompanyen a viure tots els sentiments possibles; bogeria, esperança, amargura, amistat… Però la cosa no queda aquí, i és que a més, el text amaga un […]

Carlota Subirós torna a la Sala Petita del TNC amb una obra d’Àngel Guimerà. Ara fa un any ho feia amb “Maria Rosa”, una de les peces teatrals més coneguda i representada del dramaturg català. En aquesta ocasió la Carlota ha triat l’obra “Sol solet”, un dels textos menys coneguts d’aquest autor. Des de que es va estrenar al Teatre Romea l’any 1905, no se n’havia tornat a fer cap versió fins ara. “Sol solet” pertany a la segona etapa de l’obra literària d’Àngel Guimerà. De temàtica més contemporània, l’autor focalitza la mirada en drames realistes que fan referència a la problemàtica social en la que viuen les capes més humils de la societat catalana. D’aquesta època destaquen algunes de […]

“Mala broma” és una comèdia negra escrita per Jordi Casanovas i dirigida per Marc Angelet, que pren com a referents “La trampa final” d’Ira Levin, o “La Huella” d’Anthony Shaffer, dues obres on l’intriga, l’humor i la mala bava van agafats de la mà. El punt de partida d’aquest muntatge és el retrobament de dos vells amics que feia temps que no es veien, l’Ernest (Ernest Villegas) i l’Òscar (Òscar Muñoz), i la relació que hi ha entre ells i l’Anna (Anna Sahun), la dona de l’Òscar. D’aquest retrobament entre els dos amics, surt la idea de fer-li una broma a l’Anna, però no pot ser una broma innocent, la broma s’ha de portar a l’extrem, l’Òscar ha d’aconseguir fer […]

Carlota Subirós proposa amb Sol solet un muntatge opressiu, asfixiant, carregat de mirades creuades i veus que ressonen en el buit, sobre un escenari rònec i fred, amb un sol ben rodó que sembla no escalfar i un repartiment en estat de gràcia encapçalat per uns magnífics Mercè Aránega, Laura Aubert, Roger Casamajor i Javier Beltrán. Una obra que parla de la soledat i de la família, de l’amor i la passió, amb una relació tòxica i malsana que, en alguns moments, pot arribar a resultar massa incòmoda. Més informació a Somnis de teatre