A vegades es compleix fil per randa aquella dita coneguda que diu «en el pot petit està la bona confitura«…. i aquesta és una d’aquelles ocasions que una proposta de petit format d’un teatre no massa conegut pel gran públic, provoca el nostre entusiasme, especialment per una M E M O R A B L E interpretació.
No coneixíem en Montgomery Clift (1920-1966), millor dit, el coneixíem per pel·lícules com «De aqui a la eternidad» o «El baile de los malditos», per esmentar alguna, però sabíem poc o molt poc de la seva vida i és que en la data de la seva mort, nosaltres no érem encara ni tan sols adolescents.
El juliol de 2016 es van complir cinquanta anys de la seva mort (va morir jove, amb 45 anys) i diuen que Monty, va «protagonitzar» el suïcidi més llarg de la història de Hollywood. Un personatge complex i autodestructiu, una llegendària figura de l’època daurada de Hollywood, al que un accident de cotxe l’any 1956 va marcar l’inici de la seva carrera autodestructiva.
CLIFF (PRECIPICI) ens situa el 1961, uns dies abans de la cerimònia dels Oscars on ell estava nominat per quarta vegada (última ocasió en què va ser nominat). Montgomery Clift prepara la seva tornada als escenaris teatrals interpretant a Trèplev en la Gavina de Txékhov, i vol tenir a Elisabeth Taylor com a coprotagonista. Espera la concessió del Òscar per anunciar la seva retirada de les pantalles.
CLIFF (PRECIPICI) és una obra d’Alberto Conejero traduïda i dirigida per Francesc Amaro i protagonitzada per Pau Sastre que hem pogut veure a l’Àtic 22 del Tantarantana.
Pau Sastre ens ha ofert una esplèndida interpretació, d’aquelles que són realment difícils d’oblidar, ja que es deixa la pell en un llarg monòleg, malgrat que no ho sembla pas que ho sigui. Una proposta amb una escenografia senzilla i una magnífica il·luminació, música i imatges projectades, que ens recorden el personatge que representa.
L’obra és un viatge per la vida de l’actor, un text molt poètic per a un únic actor però on la majoria de les escenes són dialogades amb interlocutors invisibles, la mare, els avis, la seva gran amiga Elizabeth Taylor, el seu ajudant, un amant esporàdic, la premsa, Marlon Brando, ….
Una excel·lent proposta. Una memorable interpretació, que per ella sola ens torna a confirmar que estem bojament enamorats del Teatre.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ