Recomendaciones

El despertar de la Primavera era una obra que tenia moltes ganes de veure, tothom me’n parlava molt i molt bé, i la veritat és que tenien raó: és una joia. Les dues hores i mitja de funció no es fan gens pesades, tot flueix molt bé i gaudeixes molt. Vull destacar la posada en escena, a risc de resultar senzilla, està molt ben executada. També cal destacar el gran treball d’Ariadna Peya (coreografia) i de la direcció. Pel que fa als actors, em quedo amb el personatge de’n Moritz, a vegades em recordava molt al Colate de «Hoy no me puedo levantar», molt innocent al principi, divertit i intens a la vegada. Felicitats a l’actor Eloi Gomez per la […]

Ingmar Bergman va escriure aquesta obra autobiogràfica, arran de la intensa història d’amor que va viure amb la seva actriu fetitxe, Liv Ullman, una relació que es va convertir en una complexa relació. Després de rodar la pel·lícula Persona (1966) se’n van anar a viure plegats a l’illa de Farö (Suècia), van tenir una filla i, al cap de pocs anys, es van separar. Però la seva relació va continuar. Ara les companyies Les Antonietes i Nexus Europa porten a escena aquesta versió teatral de la sèrie de televisió que el mateix Ingmar Bergman va escriure, sèrie que es va emetre en els anys 70. Aquesta versió d’ESCENES D’UN MATRIMONI, ha estat traduïda per Carolina Moreno, i dirigida per Marta […]

És el quart muntatge de la companyia Laboratorio Teatro, després de ALTAZOR, QUIEN VA ! i HAMLETOLOGÍA, totes elles impregnades d’un gran discurs poètic i visual. En aquest muntatge ASI HABLO ZARATUSTRA, s’alternen escenes inspirades en el llibre de Nietzsche amb passatges i personatges de la biografia del autor, en un diàleg continu de l’univers de Zaratustra amb la vida del filòsof. Tal com ens tenen acostumats, l’entrega de tots és aclaparadora, amb el seu cos, les seves mirades, la seva paraula, transmeten emocions de pell a pell. Dues hores de representació que passen volant. Friedrich Nietzsche (1844-1900) era un personatge torturat que va créixer sota la influència de la seva mare i de la seva germana Elisabeth. Un geni […]

Ens hem apropat a l’Antic Teatre per veure per primera vegada a Roger Pelàez que ja va fer els primers dilluns de mes de la temporada passada, i enguany ofereix el seu espectacle els primers dimarts de mes. Roger Pelàez va néixer a la Roca del Vallès el 1975, i és dibuixant de còmics, autor d’historietes de línia tosca que va publicar a finals dels noranta i de sèries en la col·lecció TMEO recollides en els àlbums: «26 puntos para destruir España» (1997), «Tres sin raya» (1999 junto Abarrots y Piñata), «Yo follé con Fraga» (2003), i «La verdad es ilegible» (2009). És també locutor de ràdio en Màximum Clatellot i cantant en Zombi Pujol i d’altres grups. I des […]

De seguida que vaig veure anunciada l’obra de “El Llibertí” vaig guardar-me un forat a l’agenda. No me la volia perdre. Recordo la primera vegada que la vaig veure, de fet encara guardo les entrades i el programa. D’això fa deu anys!!! El muntatge no ha variat gaire, s’ha utilitzat la mateixa escenografia i vestuari , fins hi tot la fotografia del programa és la mateixa que la de 2007. El mateix director Joan LLuís Bozzo , però amb un repartiment diferent. Els personatges principals, Madame Therbouche i Denis Diderot, que eren interpretats per la Laura Conejero i en Ramon Madaula ara els fan l’Àngels Gonyalons i l’Abel Folk. Seria injust entrar en comparacions i dir que aquest o aquesta […]

Des que s’apaguen els llums, Charlas Talks ens ho deixa ben clar: estem assistint al naixement d’un nou format que promet el bo i millor de l’humor. Un espectacle diferent a res que hagis vist abans on tot parodiant les ja mítiques TED Talks cinc gurús/humoristes ens expliquen què hem de fer per millorar les nostres vides. I ho fan amb les també mítiques presentacions de Power Point, l’imprescindible punter làser i aquell posat de visionari que desarma fins i tot als més escèptics. Amb aquesta premisa, la glòria (i el riure descontrol·lat) estan garantits. En David Martos, l’Àlex Martínez Vidal, l’Ignasi Taltavull, en Llimoo i en Tomàs Fuentes ens demostren un cop més que estan a l’avantguarda de l’humor […]

Vodevil, qué le vamos a hacer, pero con conversaciones filosóficas interesantes y sin petulancia, al estilo de Montaigné, en esta comedia de Eric-Emmanuel Schmitt que Bozzo recupera después de 10 años. Diderot recibe el encargo de escribir el artículo sobre la Moral en la Enciclopedia. Y debe hacerlo justamente el día que tiene a una candidata a amante en el salón, la amiga de su hija parece que le pone ojitos y su esposa le reprocha las constantes infidelidades. Así que con la Moral rondando por allí, toca disfrazar incoherencias, elaborar discursos de justificación, grandes ideas y las pasiones que las ocultan, adaptar los conceptos a nuestras conductas, en fin, discusiones deliciosas sobre la mujer, el hombre, el amor, el […]

Aquesta és la nova proposta de la companyia Paradiso 99, que va guanyar el 1r Premi Laboratori Arts Escèniques Tísner. Ens explica la història de dues persones que es van estimar de manera irreductible malgrat la seva dimensió política i els seus múltiples amants. Aquest és el segon projecte de la companyia després de «NO HI HA BOSC A SARAJEVO«, que vam veure a la Sala Atrium el juliol del 2016 (aquest projecte va ser el guanyador de la Beca Desperta per a companyies emergents el 2016). Amb una dramatúrgia que no és gens fàcil, escrita i dirigida per Begoña Moral, l’obra se situa el gener de 1960 i explica el viatge que fa Judith a Groenlàndia per poder acomiadar-se […]

La companyia Paradisso 99 presenta el seu segon projecte “Gossos de neu” , text guanyador de la Primera convocatòria Laboratori d’Arts Escèniques Tísner (2017), escrit i dirigit per Begoña Moral. Hivern. Gener de 1960.França.Un accident. El cotxe en el que viatja la família Gallimard i l’escriptor Albert Camus xoca contra un arbre. Albert Camus i el seu editor i amic Michel Gallimard moren a l’acte; la dona i la filla de Gallimard, Janine i Anne, seuen al darrera. Les dues sobreviuen a l’accident. “Gossos de neu” és el que s’esdevé després de l’accident per a dues dones: l’Anne, la filla de Gallimard, i Judith (representació de Maria Casares) l’amant d’Albert Camus. Dues dones unides davant la pèrdua. Dues dones unides […]

Una proposta escrita per Jordi Casanovas i que ja ens havia “engrescat” a la roda de premsa. Dirigida per Marc Angelet i amb unes magnífiques interpretacions d’Anna Sahun, Ernest Villegas i Òscar Muñoz, és una proposta on la línia que separa la comèdia dels fets dramàtics és molt, molt fina. Estrenada a Vilafranca del Penedès, el dramaturg Jordi Casanovas vol fer reflexionar sobre els límits de l’humor, el mal que pot fer quan aquest s’exerceix des d’una posició de poder, i els rols dels homes i les dones a la nostra societat “tothom fa bromes, però crec que la manera de fer una broma defineix com és una persona”. El punt de partida de la proposta és un retrobament entre […]

Ahir a la Sala Flyhard vam poder gaudir d’A.K.A. un monòleg que parla de l’afirmació de la identitat durant l’adolescència i dels efectes del racisme o la xenofobia. A.K.A. (Also Known As) escrit per Daniel J. Meyer, està protagonitzat per Albert Salazar i dirigit per Montse Rodríguez Clusella. “Vaig escriure aquesta obra en una nit… no sé ben bé el motiu. Simplement, em va sortir de dins”, ha explicat Daniel J. Meyer. Carlos és un jove adolescent que comparteix amb nosaltres el seu dia a dia, la seva realitat, l’escola, les sessions de teràpia, la seva música, els seus balls, la relació amb els seus «viejos», els amics, el seu primer amor. I ho fa des de la intimitat de […]

Aquest espectacle és la segona part d’una trilogia de teatre social, que té com a nexe comú tres noms de la cultura popular artística: la «bailaora» Carmen Amaya, l’artista Lola Flores i l’escriptor Paco Candel. La primera part de la trilogia va ser “JAR – CARMEN AMAYA IN MEMORIAM” que vam poder veure al Teatre Akadèmia el novembre de 2013. Era un homenatge al poble gitano, al desaparegut barri de Somorrostro i a la figura de Carmen Amaya. La segona part SIEMPRE A LA VERITA TUYA és un cant a la llibertat de gènere i una repulsa a la intransigència a través de la història de l’assassinat d’un transformista imitador de la genial Lola Flores. La tercera part estarà basada […]

Bajo la dirección de Víctor Álvaro, llega al teatro Almería ¡Ay, Carmela!, la conocida obra de José Sanchis Sinisterra. Se trata de una obra con mucha reputación, pues el propio texto gozó de su fama e incluso tuvo una adaptación cinematográfica en 1990 dirigida por Carlos Saura. Representar o adaptar un texto que tiene tal reputación es siempre una tarea difícil. En muchas ocasiones las adaptaciones pueden pecar de demasiado ambiciosas, o de poco respetuosas ante el texto. Pese a esto, en este caso la adaptación acierta mucho en lo que se refiere a la esencia del texto original de Sinisterra. Se trata de una representación fidedigna del texto que presenta una dirección y una producción consciente hacia la obra. […]

De “L’hora blava” coneixem l’espai on transcorre l’acció: el far d’una illa remota, i els seus dos protagonistes: un faroner (Adrià Olay) i un biòleg (Pau Sastre), però el moment i el lloc del conflicte són indefinits, tot i que al final ens resulten terriblement familiars. L’hora blava és un thriller que deixa al seu darrera un munt d’interrogants. Un text entre filosòfic i polític que ens fa reflexionar sobre la necessitat de posicionar-se i prendre partit sobre allò que passa a la nostra societat, o quedar-se al marge davant les injustícies. Dues mirades davant un mateix conflicte. Dues postures totalment oposades davant l’horror en la que viu la societat. Una proposta que em fa pensar en la situació social […]

¿Recuerdas esa imagen típica de película de miedo en el que un personaje se adentra en una estancia misteriosa pese a que el sentido común indica que debería alejarse lo máximo posible ? Tú, espectador entregado a la trama, le gritas internamente que no entre, que vuelva sobre sus pasos ahora que todavía puede. Pero obviamente el personaje no te escucha, sigue adelante para tu desesperación y sufre las esperadas consecuencias.Esa es la impotencia que siento hacia el protagonista de Bull – Marc Rodríguez– , un trabajador al que vemos toreado –metafórica y literalmente- por sus compañeros – Joan Carreras y Mar Ulldemolins -mientras los tres esperan al jefe –David Bagés, substituido en algunas funciones por Santi Ricart – que […]