Recomendaciones

Una producció de Les Antonietes adaptada i dirigida per Oriol Tarrasón. Una singular proposta on observem la transformació d’aquest clàssic en un thriller, una peça contemporània que ens parla de racisme, de la violència de gènere i de la manipulació. Un Othello que amb només tres personatges a escena i vuitanta-cinc minuts de durada ha estat capaç de condensar l’obra de Shakespeare sense perdre cap detall important. Una posada en escena minimalista i captivadora que ens hi ha hipnotitzat. Iago és el narrador de la història, el fals amic que ordeix un maquiavèl·lic pla per venjar-se d’Othello sota l’aparença de la seva absoluta lleialtat. Una persona que menteix per treure profit personal. El manipulador, educat i fals que guarda les […]

Los tiempos tan convulsos que nos han tocado vivir últimamente han provocado que el fenómeno del teatro documental tenga cada vez más presencia en nuestros escenarios. Lo más interesante de Sis personatges, sin embargo, es que se atreve a dar un paso más en el género y utiliza, directamente, los protagonistas reales de la historia relatando su testimonio en directo sobre el escenario. Este ejercicio tan curioso consigue que aquello que se nos explica adopte un magnetismo indescriptible que capta al espectador desde el primer minuto. El montaje se plantea como un homenaje a Tomás Giner, un actor frustrado pero muy presente en el mundo de la farándula de los años 80 que acabó sus días como uno sin techo […]

Escriure un musical és un repte, fer que la música flueixi entre els diàlegs i els pensaments, entre el contingut literal i les melodies, és de totes totes un repte apte només per uns quants. Fer-ho en català, amb personatges propers, actuals i joves és d’agrair i d’admirar. Són l’Alicia Serrat i el Miquel Tejada, amb l’ànima i el suport del Dani Anglès, els que signen lletra i música de “Tot el que no ens vam dir”. Un musical fet a mida, fet amb tendresa, amb professionalitat, amb contingut, amb complexitat dramatúrgica i musical. Parlar del que no ens hem gosat dir, en les nostres relacions. Quan les paraules no surten, surten les notes. La filosofia de la vida, de […]

Un espectacle amb dramatúrgia i direcció de Jordi Oriol i Daniela Freixas construït a partir dels contes de Cristina Fernández Cubas. Cristina Fernández Cubas és una escriptora i periodista catalana nascuda a Arenys de Mar el 1945 i que ha viscut a ciutats com el Caire, Berlín, Buenos Aires, París o Lima. Una de les millors escriptores de relat breu de la literatura espanyola. Els seus personatges, la majoria femenins, es dibuixen en atmosferes inquietants i plenes de suggeriments, i som els lectors /espectadors que hem de desxifrar les claus del relat. AUSENCIAS és un conte pertorbador. S’inspira en situacions, atmosferes, detalls o personatges d’un gran ventall de contes com “Mi Hermana Elba”, “Lúnula y Violeta”, “En el hemisferio sur”, […]

Desde un buen comienzo nos anuncian que estamos ante una historia real, pero la verdad sobre Tomás Giner quizás es lo que menos nos importa. Interesa, sobre todo, la verdad que hay detrás de los otros personajes, de los testigos que van desgranando su vida y sus tribulaciones en la Barcelona de antes y de después de los Juegos Olímpicos. Estos personajes, con la vida marcada en el rostro, nos regalan su historia a pequeños sorbos, a veces detrás de una ficción y a veces con una frase contundente, dicha como quien no quiere la cosa. Su testimonio es un ejemplo muy claro de vidas difíciles, muchas de las cuales se han visto abocadas a la calle y han transcurrido […]

Són més de quinze anys els que porta Carlo Mô pujant dalt dels escenaris fent de pallasso, gaudint i transmetent al públic el meravellós món del clown. Carlos Pérez Aznar (Carlo Mô) es va formar com actor, per especialitzar-se posteriorment en clown, disciplina a la qual s’ha dedicat en els últims anys de carrera. Alguns dels seus mestres han estat Leo Bassi, Moshe Cohen, Christian Atanasiu, Virginia Imaz, Joseph Collard i Merche Ochoa. Les seves actuacions s’han pogut veure a New York, Portugal, Buenos Aires, País Basc, Catalunya, Galicia, Navarra, Cantabria, Múrcia, València, Madrid i Aragó. Des de fa uns anys viu al barri del Raval de Barcelona, i se l’ha pogut veure actuar en molts teatres de Barcelona, com […]

La vida i res més… que no és poc, és el que ens ofereix Ovelles. L’època daurada del cinema clàssic es caracteritzava per donar la impressió que la càmera no existia, amagar l’artifici i crear la sensació de realitat. Aquesta ha estat la opció d’Alonso i Marfà a l’hora d’escollir el to de la posada en escena. Som en temps de convivència entre allò que sembla que anomenarem definitivament «teatre teatralitzat» i aquest teatre naturalista, l’aposta dels directors d’Ovelles reeixeix i de quina manera. La construcció dels diàlegs i dels silencis, de les pauses, dels gestos… són una feina d’orfebreria de posada en escena, de direcció d’actors i, per suposat, d’escriptura d’un text que funciona com un rellotge suís. Als […]

La veritat és que, abans d’anar a veure aquesta obra, tenia les expectatives molt altes. Tot el que havia sentit era altament positiu i el fet de guanyar més tard dos premis Butaca va fer encara més llarga la espera fins a la seva reestrena. Afortunadament, això no va jugar en la seva contra i vaig poder gaudir moltíssim al veure-la per la seva alta qualitat tant a nivell dramatúrgic com a nivell actoral i de direcció. Com dic, ens trobem davant d’un text totalment encertat, el qual conté una història suggerent ben desenvolupada i uns diàlegs tan propers com consistents. En aquest sentit, hi ha uns personatges ben perfilats que ajuden a deixar fluir la història, resultant aquesta molt […]

Es tracta d’un musical de petit format i de nova creació, amb lletra i direcció d’Alícia Serrat, per ella el segon projecte d’aquestes característiques després de «PER SI NO ENS TORNEM A VEURE» que vam poder gaudir en aquesta mateixa sala l’agost passat. Segons la mateixa Alícia, aquest TOT EL QUE NO ENS VAM DIR, és el segon espectacle d’una trilogia que versa sobre el tema universal de l’amor des de diferents punts de vista. Aquesta vegada ha comptat amb Miquel Tejada com a compositor i director musical de la proposta. Daniel Anglès és el productor artístic de la producció de l’escola AULES que està protagonitzada per cinc joves actors: Carles Alarcón, Víctor Arbelo, Sònia Catot, Clara Solé i Estel […]

“Ausencias” és un espectacle molt ben teixit, una filigrana que no us heu de perdre. Un conte que retrata una autora de contes a partir de la barreja d’alguns dels contes de l’escriptora Cristina Fernández Cubas. Històries secretes que s’enllacen paral·lelament i ens generen preguntes: Qui és qui ? Què amaguem? Què som? Quina és la realitat? Quins motius ens mouen per actuar d’una manera o altra? Un espectacle poètic, melodramàtic i misteriós, ple de successos inexplicables i situacions inquietants, que explora el terreny de la memòria, just en aquella fina línia que separa la realitat de la ficció. «Ausencias» és un joc de miralls, de dualitats, de personalitats, d’enveges i traïcions. Un text que ens fa reflexionar sobre la […]

Durant les nits de maig i juny arriba a la Sala Versus Glòries “Artinaturals”, un cicle de màgia de proximitat, on els amants de la màgia i l’il·lusionisme tindran la oportunitat de conèixer i gaudir de cinc espectacles de màgia de la mà de cinc dels mags amb més prestigi i reconeixement del panorama nacional actual. David Stromboli, Isac Jurado, Joaquín Matas, Mario López i Miguel Ángel Gea. El primer d’aquest cicle que he anat a veure, ha estat l’alellenc David Stromboli, un il·lusionista còmic que porta més de 20 anys actuant dalt dels escenaris. Els seus començaments van ser com ajudant del Màgic Andreu, actualment era en un dels artistes en cartellera de les nits màgiques del Teatre-Museu El […]

Nova producció de la companyia DactilarTeatre, HUMAN dirigida per Ana Mirtha Sariego i amb dramatúrgia de Pepe Castejon. Una proposta que ens parla sobre el fracàs de la comunicació i la ineficàcia de les paraules. Ens parla també de la solitud del dramaturg, quan està en plena creació dels seus relats i de la relació que arriba a tenir amb els seus personatges. Un esplèndid i sorprenent espai escènic, amb les cadires disposades al voltant de la sala i dos espais perfectament delimitats. D’una banda, una granja, una parella que viuen de la terra i de l’aigua que els hi proporciona el riu. A l’altra banda del riu, un home. Gelosia. Una baralla. Una mort. D’altra banda un apartament on […]

SIS PERSONATGES-HOMENATGE A TOMÁS GINER és la història d’una persona sense llar amb una personalitat única. Una persona que va captivar tothom. El text, escrit per Joan Yago, sorgeix d’un procés de creació col·lectiva en què han participat els cinc protagonistes d’Arrels, en un procés que ha durat més d’un any, i que ha sorgit després de nombroses reunions, entrevistes i exercicis d’improvisació teatral; podeu veure el procés de creació en aquesta web www.sispersonatgesblog.wordpress.com Amb l’aparença d’un documental, l’obra està dirigida per Juan Carlos Martel Bayod i conduïda magistralment per l’actor Marc Rodríguez. Té com a protagonista a una persona absent, Tom Giner, també conegut com a Tomasín o Tom “l’americà”, al que coneixem a través dels testimonis de persones […]

Cualquier obra literaria pierde algo en la traducción. En el caso de Oscar Wilde, un genio de las letras que conseguía que los juegos de palabras, además de hacer reír, contuvieran reflexiones y críticas muy profundas, resulta todavía más complicado. Afortunadamente, parece que David Selvas ha sido muy consciente de estas dificultades y ha decidido asumir que una fidelidad extrema era imposible y que, por lo tanto, valía más la pena acercarse este montaje a su terreno. De este modo, La importància de ser Frank juega, aquí, con el espíritu más abierto, pasional, fresco y espontáneo del carácter mediterráneo, manteniendo la historia pero dotándola de una ligereza con menos cinismo y más simpatía. El arriesgado experimento, con una estética a […]

No resulta demasiado habitual ver obras de teatro, quizás por tradición o por esnobismo, que sean una abierta declaración de amor al cine. A pesar de esto, podemos decir que las películas de Hitchcock y su figura como director, de hecho, han trascendido, con el tiempo, más allá de la pantalla para convertirse en todo un icono cultural conocido por todo el mundo. Así es como Mònica Pérez y Jordi Rios plantean su particular tributo al maestro del suspense, usando un inmenso conjunto de referencias para mezclarlas con su peculiar sentido del humor. Ciertamente, el espectáculo es divertido pero, sobre todo, original, ya que nos muestra todo el proceso que supone rodar un corto: desde la idea inicial, los ensayos […]