La veritat és que, abans d’anar a veure aquesta obra, tenia les expectatives molt altes. Tot el que havia sentit era altament positiu i el fet de guanyar més tard dos premis Butaca va fer encara més llarga la espera fins a la seva reestrena. Afortunadament, això no va jugar en la seva contra i vaig poder gaudir moltíssim al veure-la per la seva alta qualitat tant a nivell dramatúrgic com a nivell actoral i de direcció.
Com dic, ens trobem davant d’un text totalment encertat, el qual conté una història suggerent ben desenvolupada i uns diàlegs tan propers com consistents. En aquest sentit, hi ha uns personatges ben perfilats que ajuden a deixar fluir la història, resultant aquesta molt distreta i alhora substancial. De fet, les reflexions que ens proposa l’obra giren al voltant de temes com la felicitat, l’emprenedoria i dels valors personals al llarg del pas del temps, per exemple, els quals ens porten hàbilment cap un terreny actual, tant en la vessant professional com personal. D’altra banda, la posada en escena resulta altament àgil, apostant per la naturalitat i deixant lluir als quatre actors i al propi text. Així doncs, es tracta d’una obra que permet gaudir a un tipus de públic molt ampli i en el que la qualitat es troba present en els diferents components de la mateixa.
