Recomendaciones

Una historia de superación personal. Así definiríamos la temática de Flashdance, la película ochentera de la que todos conocemos el argumento: una jóven debe superar toda una serie de peripecias para acceder a la prestigiosa escuela artística que la catapultará hasta la fama. En esta adaptación musical de casi dos horas, el espectador podrá gozar con la narrativa de embrollos emocionales típicos de la edad y evidenciará los abismos que presentan las diferencias entre clases sociales. Para estructurar la trama, el musical dispone de escaleras mutantes que arman la escenografía, vestuario de la época, actores de lo más polifacéticos y, por último -y sí, en este caso lo más importante- un cuerpo de baile de película. Y es que, aunque […]

La Compañía “Zero en conducta” está especializada en teatro de títeres para público por encima de cinco años. Después de ver este delicioso espectáculo no he podido resistir la tentación de buscar y navegar para ver otras piezas de la misma compañía: “Nymio”, “Allegro ma non troppo”, “La dernière danse de Brigitte”, “Trashh o la poubelle plus belle”, todas ellas entrañables y de una profesionalidad exquisita. No es de extrañar que les hayan concedido el Premio Drac d’Or del Jurado Internacional y Jurado Juvenil y Drac d’Or a la mejor interpretación en la Fira de Titelles de Lleida 2019. El nombre del espectáculo tiene relación con los indios Cheyennes y con los espíritus en los que creían y que dan […]

Toda obra de teatro tiene que tener un significado, un objetivo, un todo que justifique que los espectadores hayan estado dedicándole su atención. A veces, el objetivo principal es desconcertar al público, proponiéndole una aventura arriesgada, diferente, que le haga salir del arquetipo de texto teatral que conocemos. Bien, pues yo no sé cuál era el objetivo de Karen y, después de verla, tampoco lo tengo claro. La historia nos presenta a un hombre que vuelve a Barcelona más de 10 años después que se produjera un suceso con su hijo que le hizo decidir marcharse del país con él. Vuelve y se pone en contacto con la familia de quien fuera el mejor amigo de su hijo, y parte […]

El Futur neix d’un taller de creació que va fer Joan Yago amb alumnes d’Eòlia. El text és del mateix Joan Yago a partir de les improvisacions dels alumnes, de les seves experiències i també d’idees pròpies de l’autor que mai havien sortit a la llum. El resultat són un conjunt de càpsules independents que ens mostren el poder de la imaginació quan es tracta de preveure què viuran les generacions futures. És molt interessant veure com van imaginar el futur les generacions anteriors a la nostra, i també com ens l’imaginem nosaltres des del moment present. Imaginar el futur requereix un anàlisi minuciós del present, un mirar “què tenim” per poder valorar “què tindrem”. En aquest sentit, tota l’obra […]

Ahir vespre vam assistir a l’estrena de KRÀMPACK, el que sembla que podria ser un dels espectacles que més en parlarem durant les properes setmanes i que amb tota seguretat serà un èxit. O aquesta va ser la meva primera impressió quan vaig sortir del teatre. En aquesta proposta, han volgut recrear els mateixos personatges i copiar la forma de parlar i moure els personatges i actors originals. Aquest és un punt a favors per a tots els fans de PLATS BRUTS i dels actors Jordi Sánchez i Joel Joan. La proposta de Kràmpack d’aquesta temporada es va estrenar al Teatre Aquitània de Barcelona. Protagonitzada per Jaume Casals (La Riera i Festival Píndoles), Lídia Casanova (Paradise), Àlex Ferré i Mikel […]

La Companyia l’Idiota va estrenar “Kràmpack” l’any 1994 dins el Festival de Teatre de Sitges, va fer quatre temporades a la Villarroell, es va programar a Madrid i part de l’estranger, es va fer un remake al País Basc i en el 2000 una versió cinematogràfica. L’espectacle original el protagonitzaven Joel Joan, Jordi Sánchez, Mònica Glaenzel (i després Ester Formosa) i Eduard Fernández. La nova versió la protagonitzen l’Àlex Ferré, Mikel Iglesias, Jaume Casals i Lídia Casanova. La Companyia l’Idiota pren el nom definitiu de Kràmpack al 1994 de la mà de Mònica Glaenzel, Joel Joan, Jordi Sànchez i Elisenda Alonso, degut a l’èxit de l’obra teatral “Kràmpack”. Ahir a la sortida vaig escoltar dir a la gent que “Kràmpack” […]

Denis Hope no només va comprar la Lluna l’any 1980. Des de llavors, s’ha enriquit venent-la a troços. I ha acumulat una fortuna que supera els 11 milions de dòlars. També és president electe del primer govern galàctic, redactor de la primera constitució lunar i creador de la seva moneda: el (o la) delta. Els beneficis de la venta de parcel·les a la Lluna —que només es poden comprar en dòlars— els ha invertit en construir un sistema “de propulsió anti-gravitatòria” que, segons afirma, pot accelerar un objecte a 0,99 vegades la velocitat de la llum. Aquest no és l’argument de Fly me to the moon, sinó la història real d’aquest noramericà, nascut fa 71 anys a Nevada, que tan […]

La Llamada, musical escrito y dirigido por Javier Ambrossi y Javier Calvo lleva triunfando en el Lara desde hace años. Empezó en el hall y ha pasado a llenar a la sala grande y hasta se ha llevado al cine. ¿Y por qué arrasa? Segovia, un campamento de verano muy católico, dos chicas fiesteras, desinhibidas y entregadas al ritmo electrolatino. A una, de repente, se le aparece ni más ni menos que Dios nuestro señor, que se arranca por Whitney Houston . Hombre, apasionante, apasionante como musical de masas no parece. Pues vaya sí lo es. De entrada, no es pretencioso. Que sí, podemos buscarle que toca temas como la identidad, perseguir sueños…pero tampoco, creo, es ese el secreto de […]

El TNC amb la col·laboració de la Fundació Brossa, el MACBA i altres entitats, van organitzar, fa un parell d’anys, un seguit d’espectacles i d’activitats dins el «Cicle Brossa, variacions i varietats», a la qual vaig tenir el plaer d’anar-hi convidada. Sergio Blanco va ser convidat el maig de 2017, pel director de teatre, i actual director del TNC, Xavier Albertí , a escriure en primera persona, la seva visió personal sobre la figura i l’obra de Joan Brossa. Entrem a la Sala, Sergio Blanco ens està esperant assegut rere una taula plena de llibres. Hi ha un de que destaca per sobre de tots, la coberta és de color vermell i el títol amb lletres blanques i en majúscula: […]

Llegar tarde a un fenómeno cultural, normalmente, es contraproducente para la experiencia como espectador: las expectativas son altas y se ha perdido la perspectiva de lo que el producto en cuestión era (o pretendía ser) en su origen. En el caso concreto de La llamada, se trata de un espectáculo que nació en el hall de Teatro Lara de Madrid para saltar, gracias a su éxito, al escenario principal y, finalmente, convertirse en una película e iniciar una gira por España. Asistir por primera vez a este show en este punto de su trayectoria y evolución resulta tan curioso como interesante. Es evidente que tiene algo casi mágico, relacionado con el carisma, la frescura, espontaneidad y falta de prejuicios que […]

“Una gossa en un descampat” és una historia autobiogràfica de Claudia Cedó que parla sobre la mort perinatal. Vaig veure aquesta obra quan es va estrenar a la Sala Beckett farà més d’un any, però fins avui no m’havia vist en cor d’escriure’n la recomanació perquè era un tema que em tocava de ben a prop. Vaig plantejar-me d’anar o no a veure aquesta obra perquè a casa s’havia viscut una situació semblant. Les mateixes preguntes, les mateixes pors, les mateixes decisions, les mateixes frases de consol. Dolor, molt de dolor i el record d’una nena que tenia nom. Aran. 5 de gener. Dinar familiar. A mig dinar un dolor de part. Quina il·lusió!!! La nena naixerà el dia abans […]

Vaig veure aquesta proposta a l’Escenari Joan Brossa dins el cicle de teatre documental, anomenat Teatre Verbatim. Es tracta d’una forma de teatre que va néixer al Regne Unit durant els anys 60-70, que es basa en construir una dramatúrgia a partir del testimoni oral de la gent que s’ha vist implicada en els fets reals que s’esmenen en la representació. Teatre fidel a la realitat, on el text és cent per cent literal. En aquesta ocasió , es tracta del resultat d’un treball de recerca i investigació d’un grup de professionals, entre els que destaquen en Ferran Joanmiquel i en Llàtzer Garcia (dramatúrgia i direcció), l’Elies Barberà i la Marta Montiel (interpretació), i la col·laboració de l’Edu Vásquez. Tot […]

“Vaselina” és una obra de l’autor italià Gabriele di Luca traduïda per l’actor Joan Negrié i dirigida per Sergi Belbel. Bon text, bones interpretacions i bona direcció. “Vaselina” és el primer espectacle d’una trilogia formada per “Animals de bar” i “Cous cous Klan” que parla sobre el fracàs. Podríem dir que “Vaselina” és una comèdia políticament incorrecta, amb uns personatges políticament incorrectes, i amb un llenguatge políticament incorrecte, directe i sense filtres. És el retrat d’aquells que en diem marginats, individus que es desvien socialment dels comportaments i rols establerts. Persones envoltades de problemes que lluiten per sobreviure, plens de contradiccions i vulnerabilitats. Les víctimes d’una societat consumista, materialista, competitiva i individualista. Els addictes a les drogues, al joc, a […]

“Thanks for vaselina” de Gabriele di Luca es la versión original que fue estrenada en Italia en 2013 y no ha parado de representarse desde entonces. El autor la dedicó “a tutti i familiari delle vittime e a tutte le vittime dei familiari. Fue descubierta por Joan Negrié y presentada a Sergi Belbel quien no dudó en adaptarla para ser representada en Catalunya. El mismo Negrié ha hecho la traducción en lengua catalana. Tania Brenlle, directora artística de La Villarroel, en la rueda de prensa de la presentación se mostró muy ilusionada de arrancar la temporada con esta obra que es estrena absoluta en el estado. Vaselina es una obra trágico-cómica. Es también una obra dramática porque los cinco personajes […]

Poder presenciar historias de amor intensas y vitales como la que han forjado Nuria Espert, Lluís Pasqual y Federico García Lorca es un lujo que esta época convulsa y envidiosa nos ha permitido disfrutar. Lo que podemos ver en la Abadía es el nuevo hijo nacido de esta historia de amor. De amor necesario, de amor imperecedero, de amor desbocado e hiperbólico y de amor que sobrevuela el paso de los años. Este «Romancero gitano» es como volver al origen. Tras «La oscura raíz», «Haciendo Lorca» y «La casa de Bernarda Alba» vuelven a reunirse tres seres que pese a haber navegado solos en muchas ocasiones, estaba escrito que tendrían que volver a reunirse. Porque hay amores y necesidades que […]