“Una gossa en un descampat” és una historia autobiogràfica de Claudia Cedó que parla sobre la mort perinatal.
Vaig veure aquesta obra quan es va estrenar a la Sala Beckett farà més d’un any, però fins avui no m’havia vist en cor d’escriure’n la recomanació perquè era un tema que em tocava de ben a prop.
Vaig plantejar-me d’anar o no a veure aquesta obra perquè a casa s’havia viscut una situació semblant. Les mateixes preguntes, les mateixes pors, les mateixes decisions, les mateixes frases de consol. Dolor, molt de dolor i el record d’una nena que tenia nom. Aran.
5 de gener. Dinar familiar. A mig dinar un dolor de part. Quina il·lusió!!! La nena naixerà el dia abans de reis. Una trucada de telèfon. Un plor sense paraules. Dolor. El pitjor que he escoltat a la meva vida. La nena és morta.
M’ho vaig rumiar molt abans d’anar-hi. Ara estic contenta d’haver-ho fet.
Veure l’obra va ser una sensació encara més dolorosa. Allà davant no hi havia dos actors, eren la meva cunyada i el meu germà. Vaig sortir d’allà molt trasbalsada. No puc imaginar quan de dolor devien sentir ells dos.
La història de superació d’aquesta parella i la manera com tots hem d’aprendre en algun moment a fer front a les pròpies pors són el centre d’aquesta proposta dramàtica, la mateixa que hauran de trobar en Jaume i la Ruth. Han passat sis anys i les ferides segueixen obertes.
Tot i que el tema és dur, d’aquells que et colpegen l’estómac, la Claudia Cedó tracta el tema amb delicadesa, sense dramatismes, ni buscant la llàgrima fàcil.
Crec que mai he vist al teatre tantes parelles agafades de la mà. Com jo, hi havia molta gent plorant. Al final tot el públic es va aixecar. Vam aplaudir durant molta estona. La sortida va ser en silenci. De camí a casa vaig plorar en silènci.
El text és una muntanya russa de sentiments. Ràbia, dolor, desesperació i angoixa. Acceptació, optimisme i superació.
“Una gossa en un descampat” ha estat considerada com a millor espectacle del 2018.
El muntatge també s’ha endut el premi a millor text escrit per Clàudia Cedó. Un text intens i emotiu.
Un repartiment és de luxe encapçalat per Vicky Luengo i Maria Rodríguez que s’han endut el premi a millor Actriu (les dues interpreten un sol personatge). A banda de Vicky Luengo i Maria Rodríguez, l’espectacle també compta amb Pep Ambròs, Anna Barrachina, Queralt Casasayas i Xavier Ricart.
Una posada en escena espectacular . Una direcció impecable.
En definitiva, un espectacles d’aquells que en diem rodó.