Recomendaciones

Una proposta de Marcos Hourmann, Alberto San Juan i Víctor Morilla. CELEBRARÉ MI MUERTE, parla de l’eutanàsia i al mateix temps és una biografia del protagonista, Marcos Hourmann, un metge que no és actor, i es va veure involucrat en un fet que li va canviar la vida, a ell i a la seva família. El 28 de març de 2005 la vida del cirurgià Marcos Hourmann va canviar per sempre. De matinada, Carmen, una pacient de més de vuitanta anys va arribar al servei d’urgències de l’hospital on treballava. Sotmesa a un gran patiment físic, el pronòstic només li donava unes hores d’esperança de vida. La pacient i la seva filla li van demanar que acabés definitivament amb el […]

Tres en escena. Ángela, Felipe y el silencio. Y entre los tres, un juego escénico casi hipnótico. Estás mirando, como espectador, los ojos del intérprete como si esperaras de él o de ella el siguiente movimiento. Sigues el diálogo y hay una pausa, una espera que habla por sí misma, que tiene su peso en todo ello, que se necesita para entender la psicología de los personajes, que dice tanto como el mismo diálogo. Una partida de ajedrez muy bien jugada, con alternancias de fuerzas bien compensadas. La dirección y la interpretación de un argumento casi esquemático en apariencia como éste convierten la obra en una experiencia teatral magnífica. Es estimulante seguir los ojos de Ángela cuando su cabeza funciona; […]

Lutz Hübner es un autor alemán muy prolífico y conocido por utilizar un lenguaje y un estilo que lo acerca mucho al público juvenil. Por ello en 1998 le concedieron el Premio de Teatro Juvenil. No es la primera vez que se representa “Qüestió d’honor” (Ehrensache) en Catalunya. Se pudo ver en el contexto de las jornadas sobre teatro joven organizadas por el Goethe-Institut de Barcelona, la Fundación Xarxa y la Sala Beckett en 2011. Por esta obra, Hübner recibió en 2010 el premio Günther Rühle. Lutz Hübner en esta ocasión se refiere a un caso real que sucedió en la ciudad de Hagen en 2004. No es la trama en sí misma lo que más me ha interesado ya […]

Dissabte passat ens vam dirigir a l’Atrium de Viladecans per poder veure la nova producció de La Virgueria, «COM MENJA UN CANÍBAL». La Virgueria, companyia creada l’any 2009 per l’Aleix Fauró i l’Isis Martín, que va néixer de la necessitat d’expressar amb un llenguatge propi allò que incomoda o commou. La concepció del teatre com altaveu de les seves inquietuds que són també les del públic. Actualment La Virgueria són, amb els creadors, la Marina Fita, l’Oscar Llobet, la Patrícia Bargalló i la Giulia Poltronieri. Es nodreix habitualment de molts col·laboradors que participen en cada projecte. Dels seus espectacles nosaltres hem pogut veure: «Medusa» (Sala Tallers 2017) i «Paisaje sin casas» (Poble sec, 2016). COM MENJA UN CANÍBAL és un […]

Esta comedia de Oscar Wilde nos habla sobre la falsedad de las apariencias en una Inglaterra donde la estricta moral victoriana, representada por una excelente Laura Conejero en el papel de Lady Bracknell, obliga a los dos protagonistas a construir identidades o vidas paralelas para poder cumplir con sus deseos sin sacrificar su estatus social. Cabe recordar que Wilde fue encarcelado por conducta indecente solamente tres meses después del estreno de esta obra. Sin duda sabía de lo que hablaba. Las dobles identidades de los protagonistas y sus líos de faldas son el motor de esta frenética comedia cuyo ritmo no hace más que ascender. Réplicas aceleradas, entradas y salidas constantes, momentos musicales perfectamente integrados, una estética muy cuidada y […]

Els que per diversos motius hem estat lligats al teatre amb i per infants i joves hem après que el país referent en dramatúrgia per aquest públic és Alemanya. Alemanya nodreix la literatura teatral actual i passada d’autors i peces imprescindibles. L’editorial Comanegra ara fa poc menys d’un any va tenir l’encert de publicar el volum “Dramatúrgia contemporània actual” dins la col·lecció Dramaticles. Entre les peces incloses hi trobareu “Qüestió d’honor” de Lutz Hübner. Un text que posa al descobert els pensaments més íntims de joves, nois i noies, que actuen amb la més desbocada adolescència. El sexe, l’amor, les relacions personals i les diferències racials i socials s’aboquen sense gaire filtre. La directora Carla Torres Danés ha modelat aquesta […]

Un espectacle que ha estart escrit i dirigit per Manel Dueso. L’obra és una coproducció de Jeloudoli i la companyia La Imprevista, que amb aquest espectacle inicia el seu recorregut. Impulsada per Manel Dueso i les actrius Lluïsa Castell i Àurea Márquez, la companyia, que acaba de néixer, ja prepara el seu segon espectacle. Sis personatges que interpreten Manel Dueso (Loli, Met i Blas) i Miquel Malirach, (Lali, Mat, i Neny) i la protagonista femenina, l’actriu Carme González que és la mestra de cerimònies, com a Peggy i dona entrada a cadascuna de les setze peces breus que componen l’espectacle. Ella interpreta altres personatges, com Leli, Simone de Beauvoir, Wendy, …. Un espectacle que el mateix Manel Dueso ha definit […]

La compañía Atresbandes y el colectivo formado por Bertrand Lesca y Nasi Voutsas se han unido para crear un espectáculo que disecciona, con mucha ironía, la concepción del hecho teatral y todo lo que este comporta. Todo empieza con un escenario prácticamente vacío y dos actores fuera de campo que van narrando cada una de las decisiones tomadas: aparecer o no en el escenario, encender uno u otro foco, hacer o no hacer determinados gestos… Una manera sutil de hacernos ver como puede ser de caprichosa, y también de correcta o incorrecta, la creación artística. Es en este momento cuando el espectáculo coge vuelo y deja al descubierto su propósito -impagables las falsas intervenciones del público o la aparición en […]

Quan vaig triar d’anar a veure aquest espectacle tenia molt clar que no em trobaria amb un musical de gran format, ni unes cares i veus conegudes. La veritat és que, moltes vegades gaudeixo més dels musicals de petit format fets a casa nostra, que de moltes de les grans produccions que ens venen de fora, que sí molt de pressupost i molta inversió en publicitat, però unes veus i interpretacions… en fi, que deixen molt que desitjar. Ahir al Jove Teatre Regina m’esperava, perquè no, descobrir un “Sugar, el musical”, o un “Mares i filles”, o un “Per si no ens tornem a veure”, “Carrie”, “El despertar de la primavera”,… Per què? Dons perquè no estava anunciat com a […]

Un espectacle que la Sala Beckett ha aixoplugat dins del paraigua del cicle “Memento mori. Recordem-nos de morir”, i que ens van presentar dimarts passat en roda de premsa. Es tracta d’HERÈNCIA ABANDONADA, escrit i dirigit per Lara Díez Quintanilla, un text que ens parla de les herències materials i emocionals. Aquesta és la setena producció de la companyia La Volcànica, creada per la Lara Díez en 2014 amb la finalitat de fer produccions pròpies. HERÈNCIA ABANDONADA va néixer el 2014 com una peça curta escrita pel Cafè Bar de la Beckett. Tres anys més tard, la peça va ser recuperada i revisada al Festival Mikro Akadèmia. Finalment, l’autora va convertir-la en una obra de teatre que es va poder […]

Un dels humoristes amb més trajectòria al nostre país, Wellington Ángel Romero Godoy, més conegut simplement com a Godoy, presenta al Teatre Club Capitol un nou espectacle que ell ha anomenat «GODOY 1941«. Una proposta que no és un monòleg, ni un treball unipersonal, és una xerrada on ens parla de la memòria, de la vellesa, de la vida, del sexe, del pare, de la mare, del net, ….. Segons Godoy, 1941 va ser un any on tres fets van canviar la història: el 7 de desembre la flota aèria japonesa ataca Peal Harbor precipitant l’entrada dels EUA en la II Guerra Mundial, el 6 de juny es publica per primera vegada “La Codorniz” la revista d’humor més audaç per […]

Si alguna cosa caracteritza les dues primeres obres de Mos Maiorum (Mos Maiorum i Gentry) és l’afany en l’exploració de la realitat immediata, mitjançant el teatre verbatim: teatre documental que combina elements audiovisuals i testimonis reals que escoltem per boca dels actors, que no han estat reescrits sinó que són transmesos respectant les paraules, la sintaxi i els errors de les persones reals que les han pronunciat. Requiem pour Srebrenica, muntatge d’Olivier Py, i Rwanda 94, de Jacques Delcuvellerie són títols imprescindibles d’aquest tipus de teatre que Mos Maiorum coneix sense cap dubte. A Gentry, la companyia es fixa en les estratègies que el capitalisme fa servir per a encarir el preu del sòl a Barcelona per reconvertir barris populars […]

Set anys han passat des de l’estrena de “Iaia memòria històrica”, i a dia d’avui segueix omplint teatres. I no és d’estranyar, ja que la feina interpretativa que fa l’Alba Valldaura és realment impressionant. “Iaia memòria històrica” és una peça teatral amb un fort contingut social i polític, amb la finalitat de, per una banda recuperar la memòria històrica del nostre país, i per un altra reivindicar la funció de la gent gran dins la nostra societat. “Iaia memòria històrica” va néixer com a treball de final de carrera de l’actriu Alba Valldaura, alumna de l’Institut de Teatre de Terrassa. La idea sorgia de la necessitat d’explicar la història de la seva àvia, Mercedes Cajo Ballestín, protagonista principal d’aquesta obra. […]

El hecho de que los artistas y las productoras de nuestro país se hayan visto en la necesidad de apostar tanto por obras de pequeño formato, con solo dos o tres intérpretes sobre el escenario, ha propiciado, por otro lado, que proliferen un buen puñado de pequeñas joyas que son ya, prácticamente, parte de nuestro patrimonio cultural. Como si nos estuviéramos especializando en el formato, Herència abandonada se suma a esta tendencia (con sello Sala Flyhard, en cierto modo) que resulta, en realidad, muy atractiva, cuando el texto y los actores consiguen enganchar el espectador. Lara Díez Quintanilla ha confeccionado en esta pieza un juego de incomodidades muy interesante donde se mezclan temas como la familia, la pérdida, los deseos […]

No sabría decir en qué momento se forjó el concepto de comedia romántica moderna, pero está claro que el cine ha tenido mucho que ver. Bajo esta idea encontramos, sobre todo, comedias donde la música es esencial y donde los protagonistas pasan por una serie de graciosas trabas hasta llegar a alguna revelación trascendental. Si encima añadimos una subtrama al estilo de Tarantino o Guy Ritchie, el aspecto lucirá de lo más moderno e incluso hipster. Aquella nit no escapa a ninguno de estos elementos, sino que además los enfatiza con rotulados innecesarios y unos narradores que entran y salen de los personajes cuando les conviene. De hecho, sus autores (David Graig y Gordon McIntyre) han querido crear un producto […]