Recomendaciones

En una entrevista reciente, Àlex Rigola vino a afirmar que las enseñanzas de vidas anónimas tenían tanto valor como las de los personajes de Shakespeare. Seguramente esté en lo cierto. Y es justamente aquí donde radica la belleza de la obra que dirige: la proximidad humana. Y más en lugar tan común como es la muerte, que, contra pronóstico, hasta ha llegado a alcanzar al mismísimo Punset. En Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, Pep Cruz y Alba Pujol escenifican y nos comparten, en un acto generoso y a la vez, autocomplaciente, la sabiduría transmitida en los últimos meses de vida de Josep Pujol, padre de la actriz. Aunque el […]

Vaig descobrir al Mag Stigman farà un parell d’anys a Igualada a un dels dilluns Kabrota als que solem assistir. Era amb l’espectacle “Més que Màgia”, un espectacle en que l’il·lusionisme s’unia amb coreografies de dansa moderna. D’aquella tarda en guardo molt bon record, sobretot recordo les cares dels nens que hi havia a la sala. Tal i com vaig dir aleshores en la meva recomanació, veure aquells nens, amb aquella cara de sorpresa, la boca oberta i els ulls com a taronges, és quelcom impagable. Farà una setmana aproximadament em vaig assabentar que el Mag Stigman havia estrenat un nou espectacle, “El circ dels impossibles”. Aleshores vaig pensar, portaré al Roc i l’Àneu que segur que els agradarà! En […]

STABAT MATER és la primera part dels “Quatre actes profans” d’Antonio Tarantino, juntament amb La Passió segons Joan, Vespres de la Beata Verge i Lluentons. Antonio Tarantino (Bolzano 1938) pintor i dramaturg, va començar a escriure l’any 1992 i STABAT MATER va ser la seva primera obra, un text que, com tots els seus, no està situat en cap època concreta, i dibuixa com pocs autors saben fer, un món marginat, un món alienat pel poder imperant. Aquesta peça amb traducció d’Albert Arribas, versió i direcció de Magda Puyo i produïda i interpretada per Montse Esteve, ha tornat a la Gleva on es representarà fins al 9 de febrer i on està exhaurint entrades merescudament. Amb els anys, l’obra ha […]

Una peça de Les Impuxibles amb Judith Pujol (traducció) i María Velasco (text), que parla dels col·lectius silenciats i els trastorns mentals, que dissabte i diumenge s’ha pogut veure de nou a la Sala 3 de l’Auditori de Barcelona, amb totes les entrades exhaurides. A l’escenari acompanyen a les germanes Peya, Èlia Farrero, Pau Vinyals i Adrià Viñas. Les Impuxibles és el resultat de la fusió artística de dues germanes, una pianista i una ballarina, la Clara Peya i l’Ariadna Peya. Una fusió que conté la potència de la qualitat artística de cada una per separat i l’harmonia del vincle que les uneix. Elles treballen la barreja de llenguatges fusionant música, dansa i altres disciplines escèniques, com a resultat d’aquest […]

Tornem de nou a la Badabaloc, una sala que em sembla que poca gent coneix i que a vegades ens dóna bones sorpreses, com aquest [DES]Encuentros. Ens trobem amb una obra fresca que engresca força a la gent. Aquest ha estat un petit tast que han realitzat durant dos dies de gener i que tornarà de nou d’ací a poc temps. 3 històries centrals entrellaçades i un parell d’escenes curtes que m’ha agradat força en el seu conjunt. Els actors estan genials i si fan una mica de rodatge i poleixen un parell de coses segur que flipareu amb aquesta obra. [DES]Encuentros, és una obra d’Anabel Riquelme i Jesús Luis Jiménez amb la direcció d’Alejandra Jiménez-Cascón, coneguda dramaturga i intèrpret […]

“El gallardo espanyol” és el 4t espectacle en solitari d’en Peyu. Els que heu assistit a algun dels seus espectacles, ja coneixeu la forma de treballar d’en Peyu: humor a través d’una dramatúrgia en un format que està molt més a prop del teatre que del monòleg televisiu. El seu estil i la seva manera de fer humor, s’han acabat convertint en la seva marca. I és que en Peyu és un crack explicant històries, i és per això que els seus seguidors intentem no perdre’ns cap dels seus espectacles. En aquesta ocasió, mitjançant el col·loqui post funció de l’obra “El gallardo espanyol” de Cervantes, en Peyu construeix aquest espectacle. Un espectacle en forma de denúncia, que neix davant la […]

Nuevo acercamiento al cuento de los Hermanos Grimm, dirigida y con música de Joan Olivé y, hay que remarcarlo, dirección de movimiento de María Clausó que, cosas de la programación, coincide con una propuesta en el Liceo sobre el mismo texto. Cuatro animales a punto de ser sacrificados o abandonados pues ya son demasiado viejos para ser productivos deciden huir hacia Bremen donde esperan poder ser músicos. Se encuentran por el camino y forman una divertida troupe que descubre que trabajando juntos pueden conseguir grandes metas, superar sus miedos y el valor de la amistad. En esta adaptación se incorporan elementos como desear tener una ciudad libre de humos (era necesario?) y una eficaz denuncia contra el maltrato a los […]

Alex Rigola pone en escena las reflexiones y conversaciones que la actriz Alba Pujol tuvo con su padre en sus últimos meses de vida. Una pieza que ante todo rebosa verdad y un tremendo ejercicio de valentía por parte de la actriz, que logra emocionar al público por su sinceridad y fragilidad. La propuesta escénica es sencilla y sobria en formato de conferencia. En la pantalla se proyectan las preguntas que el director lanza a Alba y a su padre, conduciéndonos a través de este collage filosófico lleno de referentes como Lacan, Sartre, los hermanos Cohen, Steve Jobs, Peter Handke y muchos más. La obra hace una dura crítica al individualismo, mostrando la vida, e incluso la muerte, como una […]

És difícil pensar amb alguna persona que mai s’hagi qüestionat què significa la vida? Tanmateix és impossible deixar-ho de fer. Àlex Rigola posa la mort al teatre per parlar-ne, com ve diu: coneixem molt poc de la mort, i és allò que més ens condiciona al viure. Un projecte que porta implícita la reflexió. Una proposta delicada, que porta a l’escenari les converses reals de l’actriu Alba Pujol amb el seu pare Josep Pujol en l’últim cicle d’un càncer terminal. Saber que moriràs i poder reflexionar-ne és quelcom difícil d’imaginar, però a la vegada és el testament més sincer. Un peça que s’allunya de les emocions que acompanyen aquesta pèrdua, i que crida que no és necessari arribar als últims […]

Susanne Kennedy decideix presentar els personatges de la seva Les tres germanes despullats de qualsevol indici de sentimentalisme que pugui enterbolir la relació entre posada en escena i espectador. Actors i actrius són una mena de maniquís desprovistos d’expressió. Kennedy i Eckert duen a terme una destil·lació del clàssic txejovià fins a deixar-lo amb la pell i l’os. El que a les dues dramaturgues alemanyes els interessa del text és la clarividència amb què Txejov deixava al descobert la pesantor del pas del temps, i una mena de somnolència relacionada amb la idea de repetició i d’etern retorn. Fragments del text i situacions es repeteixen una i una altra vegada potser amb la intenció d’infondre el dubte en els espectadors […]

La companyia valenciana Arden Producciones ja ens va sorprendre l’octubre del 2016 amb la seva producció “Shakespeare en Berlín”, que vam veure en aquesta mateixa sala, al Teatre Gaudí, i que versava sobre l’holocaust. Ara, a punt de fer els 25 anys aquesta companyia fundada en 1995 per Juan Carlos Garés i Chema Cardeña ens porten aquesta nova producció LA INVASIÓN DE LOS BÁRBAROS, amb text i direcció de Chema Cardeña. També giravoltant sobre la Memòria Històrica, se centren ara en el nostre país i les ferides obertes amb la Guerra civil. Amb aquesta proposta volen commemorar una sèrie de fets històrics coincidents en el temps, d’una banda els 80 anys del final de la Guerra Civil Espanyola, i dels […]

Esta producción abre la puerta a una reflexión sobre una vida y también sobre la propia muerte. En este espectáculo se muestra al público las últimas conversaciones que mantuvieron el director de la obra, Àlex Rigola, y la dramaturga Alba Pujol, con el padre de esta, el profesor de economía Josep Pujol, durante las sesiones de quimioterapia de los últimos meses de su vida. El texto nos traslada, para empezar, a un juego propuesto por Rigola en que Pujol tenía que hablar sobre unos conceptos concretos, podían ser definiciones o aquello que le viniera a la cabeza. Conceptos como el amor o la historia, entre otros, y también reflexiones sobre cómo actuar para tener una vida mejor, cuáles eran los […]

Les coreografies de Georgia Vardarou naixen de la investigació, una pregunta com a punt de partida. En Why should it be more desirable for green fire balls to exist than not? investiga la contextualització d’imatges a través del llenguatge de la dansa, la interacció d’una projecció amb un cos dansant. Però s’ha de delimitar, ja que qualsevol cosa podria ser projectada. En aquest cas l’artista es centra amb la pedra. Imatges en primer pla del seu relleu, construccions, paisatges, però sempre pedra. Allò més estàtic. Un joc entre l’efímer de la dansa i el perdurar de la roca. Una col·laboració amb l’artista visual David Bergé, on aconsegueixen transformar els moviments en una roca. Ballar el silenci, o fer del silenci […]

En el 125 aniversario de su estreno, La importancia de ser Frank nos revisita. Como bien dice su director, David Selvas, uno de los retratos más ácidos y divertidos que nunca se han hecho sobre la hipocresía social. Y como el mismo Óscar Wilde definía en lo que vendría a ser el subtítulo de la obra original: una comedia trivial para gente seria. Para el autor, éste fue el empujón definitivo ya la vez su última muestra de éxito previa al momento más triste de su carrera. La revelación de su homosexualidad comportó su juicio y su condena. Nunca más volvería a pisar el terreno de la comedia. El juego de palabras, como el juego de existencias y de identidades, […]

Aquesta és la proposta que significa el seu comiat dels escenaris. Encara, que tal com van manifestar en la roda de premsa del passat dia 22, «ens reservem el dret de tornar, si algun dia ens vingués de gust«. L’espectacle reuneix dotze esquetxos seleccionats a través de votacions populars a la pàgina web de la companyia, i un ampli resum que tanca l’espectacle, compost de gags molt curts. I com ells mateixos diuen, el nom no enganya, HITS és el millor del millor del millor de Tricicle, …. o gairebé. Una selecció dels diferents espectacles del Tricicle: Manicòmic (1982), Èxit (1984), Slàstic (1986), Terrrífic (1991), Entretres (1996), Tricicle 20 (1999), Sit (2002), Garrick (2007) i Bits (2012) Unes quantes projeccions, […]