L’any 1967, el filòsof i psicòleg austríac Paul Watzlawick publicava la seva «Teoria de la comunicació humana«. En l’edició parlava sobre les relacions comunicatives impossibles i els seus fonaments, presentant cinc axiomes per definir la comunicació entre dos. I és que quan els interlocutors no comparteixen el mateix punt de vista és quan sorgeixen els problemes. Tanmateix, i a favor de la seva teoria i de la condició humana, Watzlawick afirmava que un no pot no comunicar. Sigui de la manera com sigui, un individu sempre està comunicant: per l’expressió de la cara, els seus gestos, els seus silencis…
Alejo Levis proposa un exercici metateatral on es pot veure l’evolució i el progrés de la creació d’un espectacle partint de les distàncies productives entre Ginebra i Cintia. El resultat? Una obra de ficció de tres actes de la qual l’espectador ha d’imaginar-se’n la gran majoria. Un espectador que sense voler es veu involucrat dins del procés de creació, ja sigui fent d’àrbitre, de tècnic de llum o de megàfon de paraules. La proposta, que abraça els axiomes de Watzlawick, no només comunica a través de la paraula, sinó que també ho fa amb projeccions i interposant històries passades com una agulla en una tela, per teixir el relat que ens condueix a un canvi radical d’ambientació entrant en un món de ciència-ficció i acompanyats de dos cossos banyats amb un vestuari molt acurat per demostrar els problemes comunicatius entre ells dos.
El públic, entregat a passar-ho bé, és partícip d’un divertit joc entre la ficció i la realitat que amb una sopa de noves tecnologies, elements cronològics i comptadors limitats crea una màgica oda a la comunicació i el poder de posar-se d’acord entre dues persones. «Vale vale vale» obre la porta a la possibilitat a comprendre les relacions humanes des del punt de vista dicotòmic de dir-s’ho tot o no dir-se res dient-ho tot. La Sala Atrium acull un festival comunicatiu de la mà de Las Incautas (Cintia Ballbé i Ginebra Vall) per celebrar el poder de les paraules i les relacions humanes.