Recomendaciones

Assistim a l’estrena de “Intanticida” a la Sala Atrium a cegues, per assistir a una de les estrenes més esperades i que ja tenim a la programació del Teatre de l’Aurora. Quan ens van presentar la proposta teniem a Rosich, Peya, Closca, Angelet i Pàmies en aquest projecte, l’únic que pots fer és apostar per tots aquests noms i tirar-te de cap. Un cop que he vist aquesta òpera electrònica que s’ha creat amb el text de Victor Català, puc dir que no vam errar a l’hora de confiar en aquest projecte. Vaig sortir enamorat de tota la proposta. És un monòleg que dóna veu a una dona valenta. Caterina Albert/Víctor Català va escriure aquest monòleg en vers i que […]

Qui mai no ha dit una mentida? Qui mai no ha volgut aparentar ser algú que és impossible ser per aconseguir alguna cosa? Qui mai no s’ha posat una careta per poder fer allò que tant anhelava però que quedava fora de les regles? Tots, alguna vegada, ens hem deixat endur per les nostres conviccions, amagant rere una mentida el que realment som. Doncs tot això és el que, en el seu moment, va proposar Oscar Wilde en aquesta meravellosa obra crítica amb to humorístic de la societat victoriana. La proposta de David Selvas, que segueix triomfant als escenaris de Barcelona, presumeix d’elements incorporats, lluny de la versió original de Wilde. Un cap de cérvol dissecat donarà el tret d’inici […]

Es interesante cómo, por necesidades sociales y políticas de mujeres, minorías, clases desfavorecidas y los sectores más comprometidos del mundo artístico, el teatro documental ha acabado por convertirse en una constante de nuestros escenarios. De alguna manera, se entiende que la mejor manera de explicar una realidad es intentar ponerla en escena en su forma más pura. En el caso de Raphaëlle, el formato gana todavía más sentido, ya que, solo el hecho de tener en escena a una mujer transexual explicando en primera persona su historia, ya le da un gran valor por la visibilización del colectivo del que se habla. La obra es, realmente, muy interesante, dinámica y humana. Resulta fácil empatizar con la protagonista, compartir sus angustias […]

Jacob Gómez, Martina Rocosa, Alexa Moya, Carlos Roncero i Blanca Tolsá defensen amb una partitura repetitiva i milimetrada el món d’una Raquel Klein transgresora que juga amb la paciència i la urgència de l’espectador. Acompanyades de l’Adrià Juan i Albert Tarrats amb el disseny i execució de l’acompanyament sonor, Wu Wei oscil.la d’una banda a l’altre de l’escenari amb precisió acurada i amb una porta entreoberta a observar una mica més enllà. Què fem quan no fem res? El temps passa de la mateixa manera davant la immovilitat i Wu Wei sembla un cercle que no saps quan acaba i quan comença. Busco el significat de “Wu Wei” i trobo això: “las plantas crecen por wu wei, es decir, no […]

Aquesta és la primera producció de la nova companyia «La Viciosa«, es tracta d’ALHAYAT o la suma dels dies, una idea original de Laia Foguet, dirigida per la seva germana Aura Foguet i amb dramatúrgia d’ambdues. La idea parteix d’una experiència pròpia, com a voluntàries al camp de refugiats de Lagadikia a Grècia, que van viure l’estiu de 2016 la Laia Foguet i la Georgina Latre, una de les actrius de l’espectacle. Una proposta de teatre social, gairebé documental que ens parla de la força de l’amistat i de la cultura com a vehicle de comunicació, com a força d’unió entre persones. La Júlia (Georgina Latre) és arquitecte a Barcelona i arriba com a voluntària al camp de refugiats de […]

La suma de nombres en un proyecto artístico, más allá del talento de cada uno de ellos, no siempre significa un resultado escénico de gran calidad. Hace falta que el conjunto de todas las aportaciones tenga una coherencia y estén bien coordinadas para funcionar como una sola voz que eleve la historia y la manera de explicarla. Este es, precisamente, el gran mérito y el principal valor de Infanticida, un muy interesante monólogo musical ideado y protagonizado por una fantástica Neus Pàmies. De entrada, la actriz ha tenido la ingeniosa iniciativa de convertir en una ópera electrónica el sobrecogedor texto de Caterina Albert, un concepto, sin duda, original, sorprendente y, ya visto el resultado, apasionante. Para llevarlo a cabo, ha […]

Vaig amb les expectatives molt altes i amb gran curiositat de veure aquesta adaptació de “La Infanticida”, primer monòleg de l’escriptora Víctor Català (Caterina Albert), que Marc Rosich i Clara Peya han convertit en un monòleg operístic amb música electrònica. Ha estat un encàrrec de l’actriu Neus Pàmies, protagonista principal d’aquest monòleg interior. L’acompanya a escena el músic i compositor Gerard Marsal, especialista en la composició i producció de música electrònica. “La Infanticida” va ser escrita el 1898, però no es va estrenar fins seixanta anys després, degut al seu text, considerat en aquell moment, incòmoda davant d’una societat repressora dominada per els homes, on la veu de les dones era lluny de ser escoltada. Caterina Albert va donar veu […]

Después de 40 años de trayectoria haciendo reír en televisión, cine y, sobre todo, teatro, Tricicle ha decidido dejar los escenarios. A pesar de haber declarado que se reservan el derecho de volver si, en algún momento, les apetece, parece que Hits será, verdaderamente, el último espectáculo de este querido trío de humoristas catalanes. Esto da, de entrada, un aire especial y nostálgico a este montaje donde recopilan algunos de sus mejores gags. Resulta emocionante comprobar en directo que los tres cómicos continúan en plena forma, que su conexión escénica se mantiene intacta y que la efectividad de sus sketches ha aguantado fresca hasta el final. La propuesta, sin embargo, recoge solo gags de la segunda mitad de su recorrido […]

La Calòrica es una compañía joven, a pesar de que en los tiempos que corren llevar diez años resistiendo y encadenando espectáculos interesantes (El profeta, Fairfly, Els ocells, etc.) tiene un mérito que bien había que celebrar. Y que mejor que celebrarlo echando una mirada atrás y volviendo a los orígenes, a aquel primer espectáculo que sirvió de puente entre el Institut del Teatre y el mundo profesional. La transición no fue sencilla y La Calòrica ha estado muchos años recorriendo todas las salas pequeñas de la ciudad… hasta llegar ahora al escenario del Lliure de Gràcia, un espacio que parece hecho a medida para este espectáculo que conecta irremediablemente con el espíritu de la casa. Y es que estoy […]

Quan dues vides es troben i volen compartir les seves experiències junts, sempre miren de viure al màxim intensament i mirar més enllà del dia actual fent projeccions de futur. Però què passa si ningú assegura el futur del planeta? De què serveix cuidar una persona, si no cuidem la vida del nostre planeta? Amb aquestes premisses, Lola i José Luís, Greta i Friday respectivament, comencen un joc d’estira i arronsa sobre les relacions amoroses. A base d’acrobàcies, mirades, equilibris i moments de clowns, Greta i Friday es van coneixent a poc a poc i van començant a construir una relació que es basarà en l’amor pur, en estimar-se i estimar. L’amor pur només es troba en els petits detalls […]

Amb el que m’agraden els jocs de taula i lo competitiva que sóc de mena, no em podia perdre per res del món aquesta proposta, digueu-li performance, experiment o joc escènic grupal, basada en un joc de taula dels anys 70 editat per L’Impesé, inventat perJean Anesto. Aquest joc s’anomena djambi o escacs de Maquiavel. Djambi és un joc d’estratègia, classificat com a joc de tauler abstracte. La veritat és que mai havia sentit parlar d’aquest joc. Quan vam entrar a la sala, hi havia tres taules rodones preparades per acollir tres grups de jugadors. A la nostra taula érem 9 persones, i com el joc està dissenyat per competir entre quatre jugadors, vam fer quatre equips (2, 2, 2 […]

El projecte del cicle GRETA & FRIDAY pretén, per una banda reivindicar dramaturgs que aborden textualitats formals, d’estètiques arriscades i per una altra banda abordar el fenomen Fridays for Future liderat per la jove activista Greta Thunberg. Les dues peces encarregades en aquest cicle es basen en la idea d’imaginar dos adolescents que es coneixen en el context d’una vaga dels Fridays for Future i inicien una relació, (a la primera proposta), i, una relació que veurem com hauria evolucionat d’aquí 20 o 40 anys (a la segona proposta). AMOR PUR, és la primera d’aquestes i tracta de l’amor adolescent de la mà d’Albert Mestres. AMOR PUR omple la sala Palau i Fabre d’energia, acrobàcies, moviments coreogràfics, cançons, paraules i […]

Crec que ens queden tan poques paraules per definir el que fan aquesta gent com les que diuen durant els seus espectacles. Els experts en futbol i la gent que gaudeix d’aquest esport sempre farda i podrà fer-ho que ha vist jugar el millor jugador de tots els temps: Leo Messi. Nosaltres ho podem fer traspassat al terreny de la cultura; sempre podrem dir que «jo vaig viure i veure els Tricicle«. Quaranta anys, quaranta anys des de la formació del grup i són innumerables els gags que han representat sobre els escenaris. Però com totes les etapes tenen un principi i un final, a vegades agrada més o a vegades menys. En aquest cas, tothom espera que tard o […]

Voler fugir dels problemes mai és una solució, però a la vegada sí que és un recurs que molta gent pren. Potser el penediment et fa tornar enrere però al cap d’uns quants anys. Enrere, allà on vivies i on la teva vida va fer un gir per no voler afrontar els problemes. Tocats per la boira. El text de Paco Zarzoso proposa trames sense sortida, amb situacions desesperants i expectants d’algun succés més sorprenent, que li doni una volta a tota la situació, i mai arriben. Les escenes que es reprodueixen, sempre amb dos actors sobre l’escenari, deixa moltes portes obertes i diàlegs tan poc naturals com freds. El fet que en cap moment es trobi la família protagonista […]

Se trata de una apuesta muy original de teatro documental en el que el autor de los hechos y de la historia es el autor del texto y actor de la obra: Marcos Hourmann. El actor se representa a sí mismo y esto le añade fuerza y credibilidad. La dirección de Alberto San Juan y Víctor Morilla transforman unos hechos que podrían ser contados en cinco minutos en una narración autobiográfica. Los hechos: un médico de urgencias ayuda a morir a una mujer en situación terminal. La narración autobiográfica: proyecciones de vídeos y fotografías de sus orígenes argentinos, de sus padres bailando tangos, aspectos de su infancia y adolescencia, la enfermedad y muerte de su padre. Los recuerdos personales emotivos […]